39 832
edicions
Canvis
sense resum d'edició
El cavaller Lluís de Fenollet era un cortesà que va saber servir al rei fidelment. En les Corts d'[[Oriola]] de l'any 1488 actuà com a representant elegit pel braç militar.
El cavaller Lluís de Fenollet era un cortesà que va saber servir al rei fidelment. En les Corts d'[[Oriola]] de l'any 1488 actuà com a representant elegit pel braç militar.
Va contraure matrimoni en Na Caterina, filla de [[Bernat de Centelles]], Comte d'[[Oliva]]. D'eixe matrimoni tingué dos fills, Francesc, que fon page del rei [[Ferrando el Catòlic]], i l'atre, Jeroni, que fon capità d'un estandart d'hòmens d'armes en la jornada de Ràvena, l'any [[1512]].
Va contraure matrimoni en Na Caterina, filla de [[Bernat de Centelles]], Comte d'[[Oliva]]. D'eixe matrimoni tingué dos fills, Francesc, que fon page del rei [[Ferrando el Catòlic]], i l'atre, Jeroni, que fon capità d'un estandart d'hòmens d'armes en la jornada de Ràvena, en l'any [[1512]].
Lluís de Fenollet tingué tres germanes: Na Beatriu, que es casà en [[Lluis de Santangel|Lluís de Santàngel]], escrivà de ració del Rei; N'Elionor, que fon abadesa del convent de Santa Inés de [[Saragossa]] i la tercera germana, N'Àngela, que fon també religiosa del convent de la Verònica d'[[Alacant]], del qual fon abadesa també.
Lluís de Fenollet tingué tres germanes: Na Beatriu, que es casà en [[Lluis de Santangel|Lluís de Santàngel]], escrivà de ració del Rei; N'Elionor, que fon [[abadesa]] del convent de Santa Inés de [[Saragossa]] i la tercera germana, N'Àngela, que fon també religiosa del convent de la Verònica d'[[Alacant]], del qual fon abadesa també.
Lluís de Fenollet destaca per la seua gran afició a les lletres, cosa que conseguí fer d'ell un verdader humaniste, que es manifestà en la traducció al valencià de l'''Història d'Aleixandre el Gran''.
Lluís de Fenollet destaca per la seua gran afició a les lletres, cosa que conseguí fer d'ell un verdader humaniste, que es manifestà en la traducció al valencià de l'''Història d'Aleixandre el Gran''.
== Bibliografia ==
== Bibliografia ==
* ALMINYANA VALLÉS, Josep. ''[[El Crit de la Llengua]]'' (Valéncia, 2006, 3ª ed.)
* Alminyana Vallés, Josep. ''[[El Crit de la Llengua]]'' (Valéncia, 2006, 3ª ed.)
== Cites ==
== Cites ==
{{Cita|…en la present lengua valenciana transferida…}}
{{Cita|…en la present lengua valenciana transferida…}}
L'original està conservat en la Biblioteca Històrica de l'[[Universitat de Valéncia]].
L'original està conservat en la Biblioteca Històrica de l'[[Universitat de Valéncia]].
== Vore també ==
== Vore també ==
* [[El Crit de la llengua]]
* [[El Crit de la llengua]]
* [[Josep Alminyana i Vallés]]
* [[Josep Alminyana i Vallés]]
[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Valencians]]