Diferència entre les revisions de "Nacionalisme catòlic"
Anar a la navegació
Anar a la busca
(No se mostren 5 edicions intermiges del mateix usuari) | |||
Llínea 3: | Llínea 3: | ||
== Doctrina == | == Doctrina == | ||
− | * En general, les seues posicions coincidixen en les de | + | * En general, les seues posicions coincidixen en les de l'[[Iglésia catòlica]]. I, en particular, en la visió social i política dels [[Papa|Papes]] [[León XIII]], Sant [[Pío X]], [[Pío XI]], [[Pío XII]] i [[Juan XXIII]]. |
* Valora positivament el llegat grecollatí, l'Edat Mija i l'hispanitat. | * Valora positivament el llegat grecollatí, l'Edat Mija i l'hispanitat. | ||
* És [[Dret natural|iusnaturalista]]. | * És [[Dret natural|iusnaturalista]]. | ||
− | * Sosté que la vida humana s'inicia durant la concepció, per | + | * Sosté que la vida humana s'inicia durant la concepció, per lo que rebuja l'[[abort]]. |
* Té una concepció tradicional de la [[família]], per lo que s'opon al divorç vincular i a que es considere matrimoni a l'unió de persones del mateix sexe. | * Té una concepció tradicional de la [[família]], per lo que s'opon al divorç vincular i a que es considere matrimoni a l'unió de persones del mateix sexe. | ||
* Reconeix i defén el dret a la [[propietat privada]], en el marc de la doctrina social de l'Iglésia. | * Reconeix i defén el dret a la [[propietat privada]], en el marc de la doctrina social de l'Iglésia. | ||
* Proclama emfàticament els principis de primacia del [[ben comú]] i de [[Subsidiarietat (Iglésia catòlica)|subsidiarietat]] de l'Estat. | * Proclama emfàticament els principis de primacia del [[ben comú]] i de [[Subsidiarietat (Iglésia catòlica)|subsidiarietat]] de l'Estat. | ||
− | * Encara que és [[Accidentalisme|"accidentalista"]] en matèria política, preferix un govern "fort" a | + | * Encara que és [[Accidentalisme|"accidentalista"]] en matèria política, preferix un govern "fort" a l'[[anarquia]]. |
* No amaga la seua crítica davant el sistema democràtic lliberal en general i la forma de la [[Partitocracia|partidocracia]] en particular, considerant-la com una corrupció en la gestió del ben comú, generadora de [[tirania]] i anarquia i de caos social, aixina com un mig procliu a qualsevol forma de degeneració social. | * No amaga la seua crítica davant el sistema democràtic lliberal en general i la forma de la [[Partitocracia|partidocracia]] en particular, considerant-la com una corrupció en la gestió del ben comú, generadora de [[tirania]] i anarquia i de caos social, aixina com un mig procliu a qualsevol forma de degeneració social. | ||
* Favorix l'existència de societats intermiges (vore [[gremialisme]]). | * Favorix l'existència de societats intermiges (vore [[gremialisme]]). | ||
Llínea 17: | Llínea 17: | ||
* És [[Anticomunisme|anticomunista]]. | * És [[Anticomunisme|anticomunista]]. | ||
* S'opon al relativisme moral i al [[llaïcisme]]. | * S'opon al relativisme moral i al [[llaïcisme]]. | ||
− | * És partidari de possibilitar la [[ensenyança religiosa]] en les escoles (o de mantindre-la en aquells | + | * És partidari de possibilitar la [[ensenyança religiosa]] en les escoles (o de mantindre-la en aquells països en que es realisa). |
* En el periodo d'entreguerres, alguns nacionalistes catòlics varen considerar la possibilitat de que atres moviments nacionalistes (com el [[fascisme]]) pogueren ser aliats conjunturals front al [[comunisme]]. | * En el periodo d'entreguerres, alguns nacionalistes catòlics varen considerar la possibilitat de que atres moviments nacionalistes (com el [[fascisme]]) pogueren ser aliats conjunturals front al [[comunisme]]. | ||
* Alguns nacionalistes catòlics han criticat el [[sionisme]]. | * Alguns nacionalistes catòlics han criticat el [[sionisme]]. | ||
Llínea 24: | Llínea 24: | ||
* S'opon al [[Marxisme Cultural|Marxisme cultural]]. | * S'opon al [[Marxisme Cultural|Marxisme cultural]]. | ||
* Usualment sosté una posició propenca al [[Catolicisme tradicionaliste|tradicionalisme]] catòlic. | * Usualment sosté una posició propenca al [[Catolicisme tradicionaliste|tradicionalisme]] catòlic. | ||
− | * En l'actualitat, no es definixen ells mateixos com a nacionalistes catòlics, ya que el nacionalisme com a ideologia, entés com a exaltació de lo propi front a lo estranger, és rebujat per l'Iglésia, contraponent-se-li la virtut cristiana del patriotisme, que obliga al servici a la comunitat. | + | * En l'actualitat, no es definixen ells mateixos com a nacionalistes catòlics, ya que el nacionalisme com a ideologia, entés com a exaltació de lo propi front a lo estranger, és rebujat per l'Iglésia, contraponent-se-li la virtut cristiana del patriotisme, que obliga al servici a la comunitat. |
− | + | ||
[[Categoria:Ciència política]] | [[Categoria:Ciència política]] | ||
[[Categoria:Història política]] | [[Categoria:Història política]] | ||
[[Categoria:Nacionalisme]] | [[Categoria:Nacionalisme]] |
Última revisió del 18:07 4 nov 2024
- No deu confondre's en Nacionalcatolicisme.
El nacionalisme catòlic és una doctrina i un moviment polític nacionaliste i catòlic fundat en la filosofia tomista, la Doctrina Social de l'Iglésia i el catolicisme social.
Doctrina[editar | editar còdic]
- En general, les seues posicions coincidixen en les de l'Iglésia catòlica. I, en particular, en la visió social i política dels Papes León XIII, Sant Pío X, Pío XI, Pío XII i Juan XXIII.
- Valora positivament el llegat grecollatí, l'Edat Mija i l'hispanitat.
- És iusnaturalista.
- Sosté que la vida humana s'inicia durant la concepció, per lo que rebuja l'abort.
- Té una concepció tradicional de la família, per lo que s'opon al divorç vincular i a que es considere matrimoni a l'unió de persones del mateix sexe.
- Reconeix i defén el dret a la propietat privada, en el marc de la doctrina social de l'Iglésia.
- Proclama emfàticament els principis de primacia del ben comú i de subsidiarietat de l'Estat.
- Encara que és "accidentalista" en matèria política, preferix un govern "fort" a l'anarquia.
- No amaga la seua crítica davant el sistema democràtic lliberal en general i la forma de la partidocracia en particular, considerant-la com una corrupció en la gestió del ben comú, generadora de tirania i anarquia i de caos social, aixina com un mig procliu a qualsevol forma de degeneració social.
- Favorix l'existència de societats intermiges (vore gremialisme).
- Propicia un corporativisme horisontal.
- Declara la seua preferència per les formes mixtes de Govern, en les quals es troben presents i garantisats l'autoritat i l'unitat política, el mèrit i la representació popular corporativa.
- És anticomunista.
- S'opon al relativisme moral i al llaïcisme.
- És partidari de possibilitar la ensenyança religiosa en les escoles (o de mantindre-la en aquells països en que es realisa).
- En el periodo d'entreguerres, alguns nacionalistes catòlics varen considerar la possibilitat de que atres moviments nacionalistes (com el fascisme) pogueren ser aliats conjunturals front al comunisme.
- Alguns nacionalistes catòlics han criticat el sionisme.
- No existix en el nacionalisme catòlic res semblat a la doctrina racial del nazisme. Qualsevol dubte seria rebujat, des de que el Papa Pío XI "condenaria al nacional-socialisme en la encíclica Mit brennender Sorge, dirigida a l'episcopat alemà en el transcurs de l'any 1937". i que va tindre important repercussió. Per eixemple, Meinvielle considerava que el fascisme constituïa la traducció política del panteisme hegelià i també -seguint les ensenyances del document- caracterisava al *nacionalsocialismo com un moviment cultural formalment precristià i essencialment pagà, en la seua pretensió de recrear els mits nòrdics de les antigues divinitats germàniques. El nacionalisme catòlic seguix les ensenyances de l'Iglésia també en este aspecte.
- No té cap relació en el separatisme.
- S'opon al Marxisme cultural.
- Usualment sosté una posició propenca al tradicionalisme catòlic.
- En l'actualitat, no es definixen ells mateixos com a nacionalistes catòlics, ya que el nacionalisme com a ideologia, entés com a exaltació de lo propi front a lo estranger, és rebujat per l'Iglésia, contraponent-se-li la virtut cristiana del patriotisme, que obliga al servici a la comunitat.