Diferència entre les revisions de "Alicantón"
| (No es mostren 31 edicions intermiges d'4 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | '''Alicantón''' fon un partit polític valencià fundat | + | [[Archiu:Auton cv 1991 vlc alicanton.jpg|thumbnail|200px|Papereta electoral d'Alicantón en les eleccions a les Corts Valencianes de 1991.]] |
| + | El '''Partido Cantonalista del País Alicantino''' o '''Alicantón''' fon un partit polític valencià fundat a mitat dels [[anys 1980]] que defenia la conversió de la [[Província d'Alacant]] en un cantó independent de la [[Comunitat Valenciana]], un poc a l'estil de l'històric cantonalisme de [[Cartagena]] respecte a [[Regió de Múrcia|Múrcia]], justificant-lo en el poc de cas que li feya a Alacant el, en aquell moment, govern de [[Joan Lerma]] en la [[ Generalitat Valenciana]]. | ||
| − | Tingué certa repercussió | + | Tingué certa repercussió en la ciutat d'[[Alacant]] a finals dels anys 1980, sobretot per la profusió de pintades en els carrers. Alicantón propugnava la conversió de la província d'Alacant en un cantó independent. |
| − | Alicantón | + | Es presentà a les eleccions a les [[Corts Valencianes]] en l'any [[1991]] obtenint 4.119 vots en tota la Comunitat Valenciana en un 0,2%, dels quals 3.484 els obtingueren per la província d'[[Alacant]] en un 0'6% del vots. |
| + | |||
| + | Alicantón defengué en les eleccions europees que es portara l'aigua des dels llacs suissos a Alacant. En el terreny llingüístic, Alicantón curiosament defenia al valencià com a llengua independent i rebujava frontalment la catalanisació que patia la [[llengua valenciana]] en les escoles, denunciant-lo publicament. | ||
| + | |||
| + | Era conegut en la ciutat d'Alacant el seu eslògan ''"Puta Valéncia, Alacant independència"'', que causava estupor, per lo estrafalari de la proposta i lo grosser de l'expressió, encara que és cert, que Alicantón contribuí a avivar l'odi i la rivalitat cap a la ciutat de [[Valéncia]]. | ||
| + | |||
| + | El seu líder, anys més tart, fon contertulià freakie en el programa televisiu "Crónicas Marcianas" emés per [[Tele5]] en els [[anys 2000]]. | ||
| + | |||
| + | == Vore també == | ||
| + | * [[Unión Democrática Alicantina]] | ||
| + | * [[Unión Provincial Alicantina]] | ||
| + | |||
| + | == Enllaços externs == | ||
| + | * [https://www.flickr.com/photos/hulius/352740 Pintada en Alacant d'Alicantón] | ||
[[Categoria:Partits polítics de la Comunitat Valenciana]] | [[Categoria:Partits polítics de la Comunitat Valenciana]] | ||
Última revisió del 18:58 2 nov 2024
El Partido Cantonalista del País Alicantino o Alicantón fon un partit polític valencià fundat a mitat dels anys 1980 que defenia la conversió de la Província d'Alacant en un cantó independent de la Comunitat Valenciana, un poc a l'estil de l'històric cantonalisme de Cartagena respecte a Múrcia, justificant-lo en el poc de cas que li feya a Alacant el, en aquell moment, govern de Joan Lerma en la Generalitat Valenciana.
Tingué certa repercussió en la ciutat d'Alacant a finals dels anys 1980, sobretot per la profusió de pintades en els carrers. Alicantón propugnava la conversió de la província d'Alacant en un cantó independent.
Es presentà a les eleccions a les Corts Valencianes en l'any 1991 obtenint 4.119 vots en tota la Comunitat Valenciana en un 0,2%, dels quals 3.484 els obtingueren per la província d'Alacant en un 0'6% del vots.
Alicantón defengué en les eleccions europees que es portara l'aigua des dels llacs suissos a Alacant. En el terreny llingüístic, Alicantón curiosament defenia al valencià com a llengua independent i rebujava frontalment la catalanisació que patia la llengua valenciana en les escoles, denunciant-lo publicament.
Era conegut en la ciutat d'Alacant el seu eslògan "Puta Valéncia, Alacant independència", que causava estupor, per lo estrafalari de la proposta i lo grosser de l'expressió, encara que és cert, que Alicantón contribuí a avivar l'odi i la rivalitat cap a la ciutat de Valéncia.
El seu líder, anys més tart, fon contertulià freakie en el programa televisiu "Crónicas Marcianas" emés per Tele5 en els anys 2000.