Diferència entre les revisions de "Nergal"
Llínea 3: | Llínea 3: | ||
'''Nergal''' o '''Nirgal''' és el [[deu]] de la [[mitologia sumèria]] i [[Mitologia babilònica|babilònica]] de l'inframon i senyor dels morts, sent considerat com l'aspecte sinistre del deu del sol [[Utu]]. Governa l'inframon junt a la seua consort, [[Ereshkigal]]. Apareix com a fill d'[[Enlil]] i [[Ninlil]], i segons la llegenda, va ser engendrat quan Enlil va ser confinat a passar una temporada en l'inframon per violar a Ninlil. | '''Nergal''' o '''Nirgal''' és el [[deu]] de la [[mitologia sumèria]] i [[Mitologia babilònica|babilònica]] de l'inframon i senyor dels morts, sent considerat com l'aspecte sinistre del deu del sol [[Utu]]. Governa l'inframon junt a la seua consort, [[Ereshkigal]]. Apareix com a fill d'[[Enlil]] i [[Ninlil]], i segons la llegenda, va ser engendrat quan Enlil va ser confinat a passar una temporada en l'inframon per violar a Ninlil. | ||
− | Ser un deu del [[desert]] i el [[fòc]], aspectes negatius del sol i l'inframon, aixina com pertànyer al panteó ha provocat que, des de l'aparició de la religió judeua, en freqüència s'haja inclós dins de la llista de [[dimonis]] de dita religió, aplegant inclús a identificar-se-li en Satán. Alguns estudiosos migevals, com Collin de Plancy i Johann Weyer consideren a Nergal com el cap de la policia secreta de l'infern, indicat que és un espia a les órdens d'[[Agliareth]] (el dimoni dels secrets). | + | Ser un deu del [[desert]] i el [[fòc]], aspectes negatius del sol i l'inframon, aixina com pertànyer al panteó ha provocat que, des de l'aparició de la religió judeua, en freqüència s'haja inclós dins de la llista de [[dimonis]] de dita religió, aplegant inclús a identificar-se-li en Satán. Alguns estudiosos migevals, com Collin de Plancy i Johann Weyer consideren a Nergal com el cap de la policia secreta de l'infern, indicat que és un espia a les órdens d'[[Agliareth]] (el dimoni dels secrets). |
== Referències == | == Referències == |
Última revisió del 11:55 1 nov 2024
Nergal o Nirgal és el deu de la mitologia sumèria i babilònica de l'inframon i senyor dels morts, sent considerat com l'aspecte sinistre del deu del sol Utu. Governa l'inframon junt a la seua consort, Ereshkigal. Apareix com a fill d'Enlil i Ninlil, i segons la llegenda, va ser engendrat quan Enlil va ser confinat a passar una temporada en l'inframon per violar a Ninlil.
Ser un deu del desert i el fòc, aspectes negatius del sol i l'inframon, aixina com pertànyer al panteó ha provocat que, des de l'aparició de la religió judeua, en freqüència s'haja inclós dins de la llista de dimonis de dita religió, aplegant inclús a identificar-se-li en Satán. Alguns estudiosos migevals, com Collin de Plancy i Johann Weyer consideren a Nergal com el cap de la policia secreta de l'infern, indicat que és un espia a les órdens d'Agliareth (el dimoni dels secrets).
Referències[editar | editar còdic]
- Jordan, Michael, Encyclopedia of Gods, Kyle Cathie Limited, 2ª edición. 2002. ISBN 978-1-85626-453-2
- Patricia Monaghan (2010). Encyclopedia of Goddesses and Heroines. ABC-CLIO. pp. 63-64. ISBN 978-0-313-34989-8
- Revisión de Cris.B Siren de Kramer's Sumerian Mythology and Black & Green's God's Demons and Symbols of Ancient Mesopotamia
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Dalley, Stephanie. Myths from Mesopotamia
- F. Von Weiher, Der babylonische Gott Nergal (AOAT, 2), Neukirchen-Vlyun, 1971
- Haussig, Hans Wihelm (1965). Wörterbuch der Mythologie, I, Götter und Mythem im Vorderen Orient. Stuttgart: E. Klett.
- Hooke, S. H. Babylonian and Assyrian Religion
- P. Steinkeller, "The Name of Nergal", ZfA, 77, 1987, 161-168
- W. G. Lambert, "Studies in Nergal", BiOr, 30, 1973, 355-363
Enllaços externs[editar | editar còdic]
- Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Nergal.