Rembrandt

Rembrandt Harmenszoon van Rijn, conegut popularment com a Rembrandt (Leiden, Països Baixos, 15 de juliol de 1606 - Àmsterdam, Païssos Baixos, 4 d'octubre de 1669), fon un pintor i gravador neerlandés.

L'història de l'art el considera com un dels majors mestres barrocs de la pintura i el gravat, l'artiste més important de l'història dels Països Baixos. El seu aport a la pintura coincidix en lo que els historiadors nomenen l'Edat d'Or neerlandesa, el moment cim de la seua cultura, ciència, comerç, poder i influència política.

Alcançat l'èxit en la joventut, els seus últims anys varen estar marcats per la tragèdia i la ruïna. Els seus dibuixos i pintures sempre varen ser molt populars, gojant també de gran predicament entre els artistes i durant vint anys es va convertir en el mestre de casi tots els pintors neerlandesos. Entre els majors guanys creatius de Rembrandt estan els magistrals retrats que va realisar per als seus contemporàneus, els seus autorretrats i les seues ilustracions d'escenes bíbliques. En els seus autorretrats s'observa la mirada humil i sincera d'un artiste que va traçar en ells la seua biografia.

Tenia un profunt coneiximent de l'iconografia clàssica; en les seues pintures i gravats solia interpretar-la en llibertat per a ajustar-la a la seua experiència. Aixina, en la representació d'una escena bíblica, solia combinar el seu coneiximent del text en el seu particular concepte de la composició clàssica i algunes observacions anecdòtiques de la població judeua d'Àmsterdam. Per l'empatia en que va retratar la condició humana, ha segut considerat «un dels grans profetes de la civilisació».

Cap artiste va combinar mai tan delicada habilitat en tanta energia i poder.

Diccionari Biogràfic Chambers.

Enllaços externs

• Rembrandt en Wikipedia