Diferència entre les revisions de "Urà (planeta)"
Llínea 3: | Llínea 3: | ||
Urà posseïx la superfície més uniforme de tots els planetes pel seu característic color blau-verdós, produït per la combinació de gasos presents en la seua atmòsfera i té un sistema d'anells que no se poden observar a simple vista. Ademés posseïx un anell [[blau]], el qual és una rarea planetaria. Urà és un dels dos planetes que té un moviment retrògrat, similar al de [[Venus]]. | Urà posseïx la superfície més uniforme de tots els planetes pel seu característic color blau-verdós, produït per la combinació de gasos presents en la seua atmòsfera i té un sistema d'anells que no se poden observar a simple vista. Ademés posseïx un anell [[blau]], el qual és una rarea planetaria. Urà és un dels dos planetes que té un moviment retrògrat, similar al de [[Venus]]. | ||
+ | |||
+ | Encara que és detectable a simple vista en el cel nocturn, no va ser catalogat com a planeta pels astrònoms de l'antiguetat per la seua escassa lluminositat i a la llentitut de la seua òrbita. | ||
+ | |||
+ | Urà és similar en composició a [[Neptú]], i els dos tenen una composició diferent dels atres dos jagants gaseosos ([[Júpiter]] i [[Saturn]]). Per això, els astrònoms a voltes els classifiquen en una categoria diferent, els jagants gelats. | ||
== Referències == | == Referències == |
Revisió de 19:37 23 oct 2024
Urà és el sèptim planeta del Sistema Solar, el tercer en tamany, i el quart més massiu. La principal característica d'Urà és l'inclinació del seu eix de rotació de casi noranta graus en respecte a la seua òrbita; l'inclinació no sols se llimita al mateix planeta, sino també als seus anells, satèlits i el camp magnètic del mateix.
Urà posseïx la superfície més uniforme de tots els planetes pel seu característic color blau-verdós, produït per la combinació de gasos presents en la seua atmòsfera i té un sistema d'anells que no se poden observar a simple vista. Ademés posseïx un anell blau, el qual és una rarea planetaria. Urà és un dels dos planetes que té un moviment retrògrat, similar al de Venus.
Encara que és detectable a simple vista en el cel nocturn, no va ser catalogat com a planeta pels astrònoms de l'antiguetat per la seua escassa lluminositat i a la llentitut de la seua òrbita.
Urà és similar en composició a Neptú, i els dos tenen una composició diferent dels atres dos jagants gaseosos (Júpiter i Saturn). Per això, els astrònoms a voltes els classifiquen en una categoria diferent, els jagants gelats.
Referències
- Hammel, H.B.; Rages, K.; Lockwood, G.W.; et al. (2001). «New Measurements of the Winds of Uranus». Icarus 153: 229-235
- Hanel, R.; Conrath, B.; Flasar, F.M.; et al. (1986). «Infrared Observations of the Uranian System». Science 233 (4759): 70-74. Bibcode:1986Sci...233...70H. PMID 17812891. doi:10.1126/science.233.4759.70
- Pearl, J.C.; Conrath, B.J.; Hanel, R.A.; Pirraglia, J.A. (1990). «The Albedo, Effective Temperature, and Energy Balance of Uranus as Determined from Voyager IRIS Data». Icarus 84: 12-28. Bibcode:1990Icar...84...12P. doi:10.1016/0019-1035(90)90155-3
Bibliografia
- Giles Sparrow. Cosmos: una guía de campo. RBA (2007). ISBN 978-84-7901-245-8
- Irvin Patrick G.J. Giant Planets of our Solar System. Atmosphere, Composition and Structure. Praxis (2009). ISBN 978-3-540-85157
- Lain Nicolson, Nicholls, James. La exploración del espacio. Editorial Bruguera (1980). OCLC 432687585
- Mark Littmann, Mark. Planets Beyond. Courier Dover Publications (2004). ISBN 0-486-43602-0
- Moreno Luquero, Ricardo. Historia breve del Universo. Ediciones Rialp (1998). ISBN 84-321-3202-0
- Murray, Carl D. Stanley F. Dermott. Solar System Dynamics. Cambridge University Press (2000). ISBN 0-521-57597-4
- Mark Littmann, Mark. Planets Beyond. Courier Dover Publications (2004). ISBN 0-486-43602-0
Enllaços externs
- Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Urà (planeta).