Debat

El debat és un acte de comunicació i exposició d'idees diferents sobre un mateix tema entre dos o més persones, el que serà més complet a mesura que els arguments exposts vagen aumentant en cantitat i en solidea dels seus motius. La finalitat directa i exposta a conéixer les postures, bases i arguments funcionals, de les distintes parts d'una discussió indirectament pot complir un rol d'aprenentage i enriquiment per als qui participen en un debat, poden eventualment canviar a una atra postura o profundisar i enriquir la pròpia, encara que això no és la finalitat o el principal motiu d'un debat.

Segons la seua espontaneïtat, el debat es classifica en aquells formals, els que tenen un format pre-establit, aixina com el tema específic a discutir, i que conten en un moderador; i aquells informals no és prèviament acordat, no existix un moderador directe, i prima la llibertat d'argumentació.

Algunes formats de debat

Karl Popper

El format Karl Popper, basat en el filòsof del mateix nom, és la forma de debat més clàssic i generalment el primer en deprendre. Es basa en una lluita de dos punts de vista argumentats: "afirmatiu" i "negatiu", sobre un tema polèmic. L'equip afirmatiu oferix arguments en respal a la proposta, i una postura negativa discutix contra ella. S'espera que abdós equips responguen l'u a l'atre els arguments, donant lloc a un intercanvi d'idees a partir de l'investigació neutral, que cada grup va fer abans del debat.

Per lo anterior, este format sol necessitar respals i garanties empíriques en les seues argumentacions. Este format pot dividir-se en dèu parts, sis d'elles consistixen en discursos sense interrupció i les atres quatre parts consistixen en preguntes entre dos oradors, un de cada equip. Ademés, abdós bandos conten en una determinada cantitat de temps que poden solicitar durant el transcurs del debat a fi de preparar la seua estratègia d'equip i coordinar les argumentacions o refutació. Dit temps, comunment no excedix els huit minuts i cada equip pot solicitar-ho per fraccions o en una única instància.

Lincoln-Douglas

Prové dels debats sostenguts entre Abraham Lincoln i Stephen A. Douglas en l'any 1858, els temes del qual se centraven en els tòpics de l'esclavitut, la moral i els valors. Va sorgir també com una reacció a la desmesura del debat de política d'equip, establint-se ací una discussió de dos persones. Conseqüent en la raïl del seu naiximent, este tipo de format tracta de controvèrsia d'índole valòrica. Aixina, a diferència del debat polític, el format LD no requerix d'arguments que es basen en estadístiques o senyes empíriques, sino que és un debat de caràcter eminentment valòric que el seu sustente són els principis morals i la llògica en que l'orador els ampra per a sostindre la seua postura. Consta de sèt etapes, de les quals dos corresponen a discursos argumentatius, tres a discursos de refutació i dos a preguntes creuades.

Passos a seguir durant la realisació del debat

• Es definix el tema o problema sobre el qual es vol debatre.
• Organisació d'equips de treball.
• Preparar participació per al debat.
• Hipòtesis i tesis plantejada
• Portar a terme el debat.
• El coordinador deu ajudar a completar el tema.
• Evaluació tècnica.

Regles per a la seua realisació

Els qui van a debatre deuran conéixer plenament el tema a debatre. Durant el debat el moderador deu:

• Posar en consideració l'objectiu del tema.
• Anunciar el tema i ubicar-ho dins del procés.
• Descriure l'activitat.
• Formular la primera pregunta i donar la paraula en orden als participants.
• Eixercitar durant la discussió el paper de moderador.
• En terminar el debat, el secretari tractarà d'aplegar al consens sobre les conclusions.
• Donar a conéixer l'objectiu de la realisació del debat.
• Posseir bona informació.

Recomanacions per a participar en un debat popular

Per a desenrollar i portar a bon terme els eixercicis de Debat, resulta molt important que tant l'emissor com el receptor, consideren els següents punts:

• Ser breu i concret en parlar.
• Ser tolerant respecte a les diferències.
• No subestimar a l'atre.
• No parlar en excés per a aixina deixar intervindre als demés, evitant la tendència al monòlec i la monotonia.
• No burlar-se de l'intervenció de ningú.
• Evitar els crits per a acallar a l'interlocutor.
• Parlar en seguritat i llibertat, sense temor a la crítica.
• Acompanyar les crítiques en propostes.
• Sentir atentament a l'interlocutor per a respondre de forma adequada.
• Articular correctament els sons, amprant un to de veu adequat a la situació concreta d'entonament i al contingut del mensage (interrogat, exclamació, sons indicatius de fin d'enunciació, pauses, etc).
• No usar cap tipo d'argument que este lligat a la fe o qualsevol dogma, açò per la naturalea subjectiva de les creències religioses.

Arguments

• Els arguments a favor es diuen proves i els que estan en contra es diuen objeccions.
• Pels primers, s'intenta demostrar la validea de les afirmacions o arguments de la part.
• Pels segons, s'intentarà mostrar els errors de la contrapart.

Arguments llògics racionals

• Sintomàtics o per signe: Les raons es presenten en forma d'indicis, signes o síntomes que conduïxen a una breu conclusió. Per eixemple: No seria estrany que Juan tinguera un infart. Menja, beu , fuma en excés, ademés treballa massa.
• Nexes causals: Les raons es presenten com la causa que provoca la conclusió: un és causa d'un atre. Per eixemple: Córrer 5 quilómetros diaris produïx un benestar general del sistema cardiovascular. Córrega per la seua vida.
• Analògics: Raonament basat en l'existència d'atributs semblants en sers o coses diferents. Per eixemple: Deu haver una preocupació permanent pel mig ambient, igual que per un auto. Este es deu mantindre net, reparar-ho quan es requerixca i usar d'un modo racional els seus beneficis.
• Per generalisació: A partir de varis casos similars, es pot generalisar una tesis comú a tots ells, comprovant-la per mig de solució.

Falàcies

Artícul principal → Falàcia.

Un bon argument deu aportar respal suficient per a acceptar la conclusió, i les premisses deuen estar relacionades en la conclusió. Una argumentació insuficient és considerada una falàcia. Per eixemple:

• “La meua primera nóvia em va traïcionar, per lo que totes les dònes són traïdores” (la cantitat de casos no és suficient per a concloure, per lo que es denomina conclusió afanyada).
• “Estic en desacort en les pràctiques educacionals de la professora" (les raons que planteja no tenen relació en la conclusió: raó irrellevant).
• “Sostinc que els extraterrestres existixen. L'atre dia varen entrevistar a Juanito Pérez en la tele, i va contar cóm va ser seqüestrat per ells” (la raó que planteja per a concloure no pot ser acceptada universalment: premissa problemàtica). Despuix seguix sense aclarir les coses.

Funcions i virtuts d'un debat

• Com a eixercici per a l'intelecte ya que servix per a desenrollar múltiples habilitats.
• Per a reforçar i millorar la personalitat, en aspectes com l'autoestima, seguritat, confiança, expressió verbal i corporal.
• Eleva el criteri per a prendre una decisió ya que ensenya a expondre les ventages i desventages d'un punt de vista.
• Com a mig per a alcançar la pluralisació sobre idees.
• Com a mig informatiu/expositiu ya que com a espectador d'un debat es pot aplegar a clarificar molt sobre el tema tractat o a debatre.

Aixina mateix s'eixerciten habilitats específiques com:

• Escolta crítica.
• Raonament i pensament crític.
• Estructuració d'idees.
• Resposta ràpida i adequada.
• Expressió oral efectiva.
• Dialèctica
• Conversació
• Falàcia
• Prejuí cognitiu
• Pensament crític
• Controvèrsia

Referències

• Expressió Verbal en l'Àmbit Professional, 2011, Tecnològic de *Monterrey, Campus Pobla.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Debat.
• Societat de Debats: Format de Debats. Extensió Universitat Andrés Bell, Chile.