Canvis

| govern = [[monarquia parlamentària]]

| govern = [[monarquia parlamentària]]

| dirigents_títuls = [[Rei d'Espanya|Rei]]<br />[[president del Govern d'Espanya|President del Govern]]

| dirigents_títuls = [[Rei d'Espanya|Rei]]<br />[[president del Govern d'Espanya|President del Govern]]

| dirigents_noms = [[Joan Carles I]]<br />[[Mariano Rajoy]]

| dirigents_noms = [[Felip VI]]<br />[[Pedro Sánchez]]

| fundació = Formació

| fundació = Formació

| fundació_hites =

| fundació_hites =

Atres hipòtesis suponien que tant Híspalis com Hispània eren derivacions dels noms de dos reis llegendaris d'Espanya, Hispalo i el seu fill Hispà o Hispan, fill i net respectivament de [[Hèrcules]].<ref>[descàrregues.cervantesvirtual.Com/servlet/SirveObras/35727252323249052754491/003278_3.Pdf] Transcripció i Edició del Catàlec Real de Castella, autógraf inèdit de Gonzalo Fernández d'Oviedo i Valdés. Universitat de Califòrnia </ref>

Atres hipòtesis suponien que tant Híspalis com Hispània eren derivacions dels noms de dos reis llegendaris d'Espanya, Hispalo i el seu fill Hispà o Hispan, fill i net respectivament de [[Hèrcules]].<ref>[descàrregues.cervantesvirtual.Com/servlet/SirveObras/35727252323249052754491/003278_3.Pdf] Transcripció i Edició del Catàlec Real de Castella, autógraf inèdit de Gonzalo Fernández d'Oviedo i Valdés. Universitat de Califòrnia </ref>

A partir del periodo visigot, el terme ''Hispània'', fins llavors usat geogràficament, escomençà a gastar-se també en una connotació política, com a mostra l'us de l'expressió ''Laus Hispaniae'' per a descriure l'història dels pobles de la península en les cròniques d'[[Isidoro de Sevilla]]. Hi ha diverses teories sobre com va sorgir el propi gentilici "espanyol"; segons una d'elles, el sufix "-ol" és característic de les llengües romanços [[idioma provençal|provençals]] i poc freqüent en les llengües romanços parlades llavors en la península, per lo qual considera que hauria segut importat a partir del [[sigle IX]] en el desenroll del fenomen dels pelegrinages migevals a [[Santiago de Compostela]], pels numerosos visitants [[franc]]s que varen recórrer la península, favorint que en el temps es divulgara l'adaptació del nom llatí ''hispani'' a partir del "espagnol" o "espanyol" en el que ells designaven als [[cristianisme|cristians]] de l'antiga Hispània. Posteriorment, hauria segut la llabor de divulgació de les èlits formades les que promocionaren l'us de "espanyol" i "espanyols": la paraula ''espanyols'' apareix vint-i-quatre vegades en el [[cartulari]] de la [[catedral d'Osca]], manuscrit de 1139-1221,<ref>Benito Ruà, Eloy, 1997. ''Espanya, reflexions sobre el ser d'Espanya'', pg. 25, Real Acadèmia de la Història, ISBN 84-89512-04-3</ref> mentres que en el capítul ''[[Estoria d'España|Estoria d'Espanna]] '' de la ''Crònica General'' redactada entre 1260 i 1274 per iniciativa de [[Alfons X de Castella|Alfonso X el Sabi]], s'utilisà exclusivament el [[gentilici]] ''espannoles'', adaptació ya al [[idioma castellà|castellà]] de llavors que progressivament evolucionà fins a ser la llengua oficial d'Espanya.<ref>José Álvarez Junc, ''Mater Dolorosa: l'idea d'Espanya en el sigle XIX'', cap. 1 ''Antecedents remots: de "Hispània" a "Espanya".'' ps.35-45, Ed. Taurus, Madrid, 2002, ISBN 84-306-0441-3</ref>

A partir del periodo visigot, el terme ''Hispània'', fins llavors usat geogràficament, escomençà a gastar-se també en una connotació política, com a mostra l'us de l'expressió ''Laus Hispaniae'' per a descriure l'història dels pobles de la península en les cròniques d'[[Isidoro de Sevilla]]. Hi ha diverses teories sobre com va sorgir el propi gentilici "espanyol"; segons una d'elles, el sufix "-ol" és característic de les llengües romanços [[idioma provençal|provençals]] i poc freqüent en les llengües romanços parlades llavors en la península, per lo qual considera que hauria segut importat a partir del [[sigle IX]] en el desenroll del fenomen dels pelegrinages migevals a [[Santiago de Compostela]], pels numerosos visitants [[franc]]s que varen recórrer la península, favorint que en el temps es divulgara l'adaptació del nom llatí ''hispani'' a partir del "espagnol" o "espanyol" en el que ells designaven als [[cristianisme|cristians]] de l'antiga Hispània. Posteriorment, hauria segut la llabor de divulgació de les èlits formades les que promocionaren l'us de "espanyol" i "espanyols": la paraula ''espanyols'' apareix vint-i-quatre vegades en el [[cartulari]] de la [[catedral d'Osca]], manuscrit de 1139-1221,<ref>Benito Ruà, Eloy, 1997. ''Espanya, reflexions sobre el ser d'Espanya'', pg. 25, Real Acadèmia de l'Història, ISBN 84-89512-04-3</ref> mentres que en el capítul ''[[Estoria d'España|Estoria d'Espanna]] '' de la ''Crònica General'' redactada entre 1260 i 1274 per iniciativa de [[Alfons X de Castella|Alfonso X el Sabi]], s'utilisà exclusivament el [[gentilici]] ''espannoles'', adaptació ya al [[idioma castellà|castellà]] de llavors que progressivament evolucionà fins a ser la llengua oficial d'Espanya.<ref>José Álvarez Junc, ''Mater Dolorosa: l'idea d'Espanya en el sigle XIX'', cap. 1 ''Antecedents remots: de "Hispània" a "Espanya".'' ps.35-45, Ed. Taurus, Madrid, 2002, ISBN 84-306-0441-3</ref>

El territori peninsular compartix fronteres terrestres en [[França]] i en el [[Andorra|principat d'Andorra]] al nort, en [[Portugal]] a l'oest i en el [[Territori Britànic d'Ultramar|territori britànic]] de [[Gibraltar]] al sur. En els seus territoris [[Àfrica|africans]], compartix fronteres terrestres i marítimes en [[Marroc]]. Compartix en França la [[sobirania]] sobre l'[[illa dels Faisans]] en la desembocadura del riu [[Bidasoa (riu)|Bidasoa]] i cinc [[faceries]] pirinenques.<ref>Dites faceries no són estrictament un acort de co-sobirania, ya que afecten territori espanyol, sino un acort d'aprofitament compartit dels recursos.</ref>

El territori peninsular compartix fronteres terrestres en [[França]] i en el [[Andorra|principat d'Andorra]] al nort, en [[Portugal]] a l'oest i en el [[Territori Britànic d'Ultramar|territori britànic]] de [[Gibraltar]] al sur. En els seus territoris [[Àfrica|africans]], compartix fronteres terrestres i marítimes en [[Marroc]]. Compartix en França la [[sobirania]] sobre l'[[illa dels Faisans]] en la desembocadura del riu [[Bidasoa (riu)|Bidasoa]] i cinc [[faceries]] pirinenques.<ref>Dites faceries no són estrictament un acort de co-sobirania, ya que afecten territori espanyol, sino un acort d'aprofitament compartit dels recursos.</ref>

=== Reclamacions territorials i territoris en disputa ===

=== Reclamacions territorials i territoris en disputa ===

[[Image:Mapa del sur de España neutral.png|thumb|400px|Territoris espanyols en el nort d'Àfrica (No s'inclouen les illes Canàries).]]

[[Image:Mapa del sur de España neutral.png|thumb|400px|Territoris espanyols en el nort d'Àfrica (No s'inclouen les illes Canàries).]]

Espanya reclama històricament la retrocessió de la colònia (actualment [[Territori Britànic d'Ultramar]]) de [[Gibraltar]], si be s'ha mostrat últimament favorable a formules de sobirania compartida. La reclamació va començar des del moment en qué tropes anglo-holandeses varen prendre la plaça en nom del [[Carlos VI del Sacre Imperi Romano Germànic|archiduc Carlos]] durant la [[Guerra de Successió Espanyola]] ([[1704]]), passant posteriorment a mans britàniques per mig del [[Tractat d'Utrecht]] ([[1713]]). La reivindicació, que va incloure operacions militars, va anar particularment intensa durant el [[sigle XVIII]], es va debilitar durant el [[Sigle XIX|XIX]] i la primera mitat del [[Sigle XX|XX]] i va ser portada pel govern franquista a la [[Organisació de les Nacions Unides]] durant la década de [[Anys 1960|1960]]. Allí, enquadrada en els processos desconsoladors, Espanya va obtindre el respal a la seua postura en reconéixer les resolucions a este efecte (2231 i 2353) que el procés descolonisador havia de respectar el dret a la integritat territorial d'Espanya i que els interessos, i no els desijos dels gibraltarencs, havien de ser respectats (Vore ''[[Història de Gibraltar]]''). Espanya no reconeix, no obstant això, la sobirania britànica sobre l'istme que unix el continent en el penyal.

Espanya reclama històricament la retrocessió de la colònia (actualment [[Territori Britànic d'Ultramar]]) de [[Gibraltar]], si be s'ha mostrat últimament favorable a formules de sobirania compartida. La reclamació va començar des del moment en qué tropes anglo-holandeses varen prendre la plaça en nom del [[Carlos VI del Sacre Imperi Romano Germànic|archiduc Carlos]] durant la [[Guerra de Successió Espanyola]] ([[1704]]), passant posteriorment a mans britàniques per mig del [[Tractat d'Utrecht]] ([[1713]]). La reivindicació, que va incloure operacions militars, va anar particularment intensa durant el [[sigle XVIII]], es va debilitar durant el [[Sigle XIX|XIX]] i la primera mitat del [[Sigle XX|XX]] i va ser portada pel govern franquista a la [[Organisació de les Nacions Unides]] durant la década de [[Anys 1960|1960]]. Allí, enquadrada en els processos desconsoladors, Espanya va obtindre el respal a la seua postura en reconéixer les resolucions a este efecte (2231 i 2353) que el procés descolonisador havia de respectar el dret a la integritat territorial d'Espanya i que els interessos, i no els desijos dels gibraltarencs, havien de ser respectats (Vore ''[[Història de Gibraltar]]''). Espanya no reconeix, no obstant això, la sobirania britànica sobre l'istme que unix el continent en el penyó.

D'atra banda, [[Portugal]] no reconeix la sobirania espanyola sobre la comarca d'[[Olivenza (Badajoz)|Olivenza]], que inclou els municipis d'Olivenza i [[Táliga]] (si ben no reclama activament la seua sobirania), cedida per Portugal a Espanya per mig del [[tractat de Badajoz (1801)|tractat de Badajoz]] ([[1801]]). Les resolucions del [[Congrés de Viena]] són interpretades de forma divergent per tots dos països. Mentres que Portugal estima que aquelles obligaven a Espanya a retornar Olivenza, Espanya opina que es tracta d'una simple declaració de bons desijos, sense capacitat resolutiva, raó per la qual Olivenza va seguir unida a Espanya. Finalment, Espanya no reconeix les pretensions de sobirania de Portugal sobre les [[illes Salvages]].

D'atra banda, [[Portugal]] no reconeix la sobirania espanyola sobre la comarca d'[[Olivenza (Badajoz)|Olivenza]], que inclou els municipis d'Olivenza i [[Táliga]] (si ben no reclama activament la seua sobirania), cedida per Portugal a Espanya per mig del [[tractat de Badajoz (1801)|tractat de Badajoz]] ([[1801]]). Les resolucions del [[Congrés de Viena]] són interpretades de forma divergent per tots dos països. Mentres que Portugal estima que aquelles obligaven a Espanya a retornar Olivenza, Espanya opina que es tracta d'una simple declaració de bons desijos, sense capacitat resolutiva, raó per la qual Olivenza va seguir unida a Espanya. Finalment, Espanya no reconeix les pretensions de sobirania de Portugal sobre les [[illes Salvages]].

També la sobirania sobre el deshabitat [[Illa Perejil|illot de Perejil]] es troba disputada en el Marroc. Encara que desallojada despuix del [[incident de la illa Perejil]] ([[2002]]), per acord entre tots dos països no es troba assentada allí cap força militar o policial, sense que cap de les parts haja renunciat a les seues pretensions de sobirania. D'atra banda, [[el Marroc]] reclama informalment la cessió dels territoris de [[Ceuta]] i [[Melilla]], aixina com les denominades [[places de sobirania]] en el continent africà. Alguns moviments [[irredentisme|irredentistes]] al Marroc, com el partit [[Istiqlal]], reclamen la inclusió en el denominat "el [[Gran Marroc]]" de les [[illes Canàries]].

També la sobirania sobre el deshabitat [[Illa Perejil|illot de Perejil]] es troba disputada en el Marroc. Encara que desallojada despuix del [[incident de l'illa Perejil]] ([[2002]]), per acord entre tots dos països no es troba assentada allí cap força militar o policial, sense que cap de les parts haja renunciat a les seues pretensions de sobirania. D'atra banda, [[el Marroc]] reclama informalment la cessió dels territoris de [[Ceuta]] i [[Melilla]], aixina com les denominades [[places de sobirania]] en el continent africà. Alguns moviments [[irredentisme|irredentistes]] al Marroc, com el partit [[Istiqlal]], reclamen la inclusió en el denominat "el [[Gran Marroc]]" de les [[illes Canàries]].

=== Independentisme ===

=== Independentisme ===

== Geografia ==

== Geografia ==

Situada a Europa Occidental i en el nort d'Àfrica, ocupa la major part de la [[península ibèrica]] i, fora d'ella, dos archipèlecs principals (el de les [[illes Canàries]] en el [[oceà Atlàntic]] i el de les [[illes Balears]] en el [[mar Mediterràneu]]), dos ciutats, [[Ceuta]] i [[Melilla]], en el nort d'[[Àfrica]], la [[illa d'Alborán]] i una série d'illes i illots es troben enfront de les costes peninsulars, com les [[illes Columbretes]]. Ademés, consta de territoris menors no continentals com les [[illes Chafarinas]], el [[penyó de Vélez de la Gomera]] i el [[penyó d'Espígols]], tots enfront de la costa africana.

Situada a Europa Occidental i en el nort d'Àfrica, ocupa la major part de la [[península ibèrica]] i, fora d'ella, dos archipèlecs principals (el de les [[illes Canàries]] en el [[oceà Atlàntic]] i el de les [[illes Balears]] en el [[mar Mediterràneu]]), dos ciutats, [[Ceuta]] i [[Melilla]], en el nort d'[[Àfrica]], la [[illa d'Alborán]] i una série d'illes i illots es troben enfront de les costes peninsulars, com les [[illes Columbretes]]. Ademés, consta de territoris menors no continentals com les [[illes Chafarines]], el [[penyó de Vélez de la Gomera]] i el [[penyó d'Espígols]], tots enfront de la costa africana.

En extensió territorial és el quart país d'Europa, per darrere de [[Rússia]] (que és el major, inclús  tenint en conte solament el territori contingut a Europa), [[Ucrània]] i [[França]], i el segon de la [[Unió Europea]].

En extensió territorial és el quart país d'Europa, per darrere de [[Rússia]] (que és el major, inclús  tenint en conte solament el territori contingut a Europa), [[Ucrània]] i [[França]], i el segon de la [[Unió Europea]].

Els climes àrits o semiárits (menys de 300&nbsp;mm anuals) els trobem en certs punts peninsulars de l'est: [[Província d'Almeria|Almeria]] (famós el [[desert de Tavernes]]) o el [[Parc Natural del Cap de Gata-Níjar]] (on es registren menys de 200&nbsp;mm anuals), [[Província de Granada|Granada]] ([[Guadix (Granada)|Guadix]]), [[Regió de Múrcia|Múrcia]], [[Província d'Alacant|Alacant]] i [[Vall de l'Ebre]] on el [[efecte Foehn]] és el principal causant de tan baixes precipitacions.

Els climes àrits o semiárits (menys de 300&nbsp;mm anuals) els trobem en certs punts peninsulars de l'est: [[Província d'Almeria|Almeria]] (famós el [[desert de Tavernes]]) o el [[Parc Natural del Cap de Gata-Níjar]] (on es registren menys de 200&nbsp;mm anuals), [[Província de Granada|Granada]] ([[Guadix (Granada)|Guadix]]), [[Regió de Múrcia|Múrcia]], [[Província d'Alacant|Alacant]] i [[Vall de l'Ebre]] on el [[efecte Foehn]] és el principal causant de tan baixes precipitacions.

El caràcter [[subtropical]] és característic de les [[Illes Canàries]], en unes temperatures càlides durant tot l'any i poques precipitacions (més abundants a les illes occidentals). No obstant això, este clima també es dona en les costes meridionals de la península ([[Província de Màlaga|Màlaga]], [[Província de Granada|Granada]], [[Província d'Almeria|Almeria]]), on tenen temperatures relativament suaus durant tot l'any, encara que les precipitacions són una mica més abundants que a Canàries.

El caràcter [[subtropical]] és característic de les [[Illes Canàries]], en unes temperatures càlides durant tot l'any i poques precipitacions (més abundants a les illes occidentals). No obstant això, este clima també es dona en les costes meridionals de la península ([[Província de Màlaga|Màlaga]], [[Província de Granada|Granada]], [[Província d'Almeria|Almeria]]), on tenen temperatures relativament suaus durant tot l'any, encara que les precipitacions són unamiqueta més abundants que a Canàries.

=== Sistemes montanyosos ===

=== Sistemes montanyosos ===

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==

{{commonscat|Spain}}

{{commonscat|Spain}}

 

{{Països Europa}}

{{Països Europa}}

{{UE}}

{{UE}}