Diferència entre les revisions de "Sinagoga"
| (No es mostren 2 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
Estes sinagogues antigues estaven administrades per un notable o un consell de tres notables. L'explicació del text sagrat es reservava a un rabino o algun fidel versat en el coneiximent de la llei mosaica (és dir, transmesa per [[Moisés]]). | Estes sinagogues antigues estaven administrades per un notable o un consell de tres notables. L'explicació del text sagrat es reservava a un rabino o algun fidel versat en el coneiximent de la llei mosaica (és dir, transmesa per [[Moisés]]). | ||
| − | Generalment les sinagogues estan orientades cap a [[Jerusalem]]. Al fondo es troba un armari o tabernàcul, l'arca sagrada (Hejal en la tradició sefardí o Aron HaKodesh en la tradició asquenazí), que conté els rolls de la llei (Torá). | + | Generalment les sinagogues estan orientades cap a [[Jerusalem]]. Al fondo es troba un armari o tabernàcul, l'arca sagrada (Hejal en la tradició sefardí o Aron HaKodesh en la tradició asquenazí), que conté els rolls de la llei (Torá). |
| − | ==Referències== | + | == Referències == |
* Codex Rossianus 555, Mantua, 1453, fol. 12v | * Codex Rossianus 555, Mantua, 1453, fol. 12v | ||
* Philip Wilkinson, Religions, Londres: Dorling Kindersley, 2008; Religiões, Río de Janeiro: Zahar, 2011, pp. 61-83 | * Philip Wilkinson, Religions, Londres: Dorling Kindersley, 2008; Religiões, Río de Janeiro: Zahar, 2011, pp. 61-83 | ||
| Llínea 21: | Llínea 21: | ||
* Jarassé, Dominique. L'âge d'or des synagogues. ed. Herscher. (en francés) | * Jarassé, Dominique. L'âge d'or des synagogues. ed. Herscher. (en francés) | ||
* Hadas-Lebel, Mireille (2009). Rome, la Judée et les Juifs. ed. A.&J. Picard. París. ISBN 978.2.7084.0842.5. Ver capítulo XII. (en francés) | * Hadas-Lebel, Mireille (2009). Rome, la Judée et les Juifs. ed. A.&J. Picard. París. ISBN 978.2.7084.0842.5. Ver capítulo XII. (en francés) | ||
| + | |||
| + | == Enllaços externs == | ||
| + | {{Commonscat|Synagogues}} | ||
[[Categoria:Judaisme]] | [[Categoria:Judaisme]] | ||
[[Categoria:Arquitectura]] | [[Categoria:Arquitectura]] | ||
Última revisió del 07:34 16 oct 2024
La sinagoga és el lloc a on se reunixen els fidels judeus, com el lloc de cult i estudis de la més antiga de les religions monoteistes.
Es tracta d'un lloc d'oració i estudi, pero també de reunió, diàlec i interpretació de la Torà, d'ahí el seu nom hebreu: 'Casa de l'Assamblea'.
Estes cases d'assamblea no eren edificis especialment construïts per al cult; un simple local fea a voltes de lloc de reunió, pero també existixen grans edificis per ad esta fi.
En els seus començos, no sempre es tractava d'edificis construïts específicament per al cult; qualsevol local podia fer les voltes de lloc de reunió, pero en el temps es varen utilisar grans edificis destinats expressament a ser sinagogues.
Estes sinagogues antigues estaven administrades per un notable o un consell de tres notables. L'explicació del text sagrat es reservava a un rabino o algun fidel versat en el coneiximent de la llei mosaica (és dir, transmesa per Moisés).
Generalment les sinagogues estan orientades cap a Jerusalem. Al fondo es troba un armari o tabernàcul, l'arca sagrada (Hejal en la tradició sefardí o Aron HaKodesh en la tradició asquenazí), que conté els rolls de la llei (Torá).
Referències[editar | editar còdic]
- Codex Rossianus 555, Mantua, 1453, fol. 12v
- Philip Wilkinson, Religions, Londres: Dorling Kindersley, 2008; Religiões, Río de Janeiro: Zahar, 2011, pp. 61-83
- Talmud de Babilonia Sabbat 13b, 30b, 115a, Pessa'him 62a-b
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Daltroff, Jean. La route du judaïsme en Alsace. ed. I.D., col. Guides Découvertes. (en francés)
- Jarassé, Dominique. L'âge d'or des synagogues. ed. Herscher. (en francés)
- Hadas-Lebel, Mireille (2009). Rome, la Judée et les Juifs. ed. A.&J. Picard. París. ISBN 978.2.7084.0842.5. Ver capítulo XII. (en francés)
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Sinagoga.