Diferència entre les revisions de "Estat-nació"
| (No es mostren 2 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 5: | Llínea 5: | ||
El progrés de l'Estat modern no va consistir solament en un desplaçament de les velles institucions, sino la seua completa renovació, el seu predomini en les noves autoritats de la nació, creant un orde social nou (lliberal, burgués i capitalista), en eliminar-se les velles formes estamentals d'orige feudal del [[Antic Règim]] per mig d'un triple [[procés revolucionari]]: [[Revolució lliberal]], [[Revolució burguesa]] i [[Revolució industrial]]. | El progrés de l'Estat modern no va consistir solament en un desplaçament de les velles institucions, sino la seua completa renovació, el seu predomini en les noves autoritats de la nació, creant un orde social nou (lliberal, burgués i capitalista), en eliminar-se les velles formes estamentals d'orige feudal del [[Antic Règim]] per mig d'un triple [[procés revolucionari]]: [[Revolució lliberal]], [[Revolució burguesa]] i [[Revolució industrial]]. | ||
| − | No obstant això, el procés va distar de ser una revolució instantànea, puix a pesar de que es varen produir periòdicament esclats revolucionaris ([[Revolta de Flandes]], [[Revolució anglesa]], [[Revolució nort-americana]], [[Revolució francesa]], [[Revolució de 1820]], [[Revolució de 1830]], [[Revolució de 1848]]), com a procés de [[Llarga | + | No obstant això, el procés va distar de ser una revolució instantànea, puix a pesar de que es varen produir periòdicament esclats revolucionaris ([[Revolta de Flandes]], [[Revolució anglesa]], [[Revolució nort-americana]], [[Revolució francesa]], [[Revolució de 1820]], [[Revolució de 1830]], [[Revolució de 1848]]), com a procés de [[Llarga duració (historiografia)|llarga duració]], lo que va produir va ser una lenta evolució i transformació de les [[monarquies feudals]]. |
| − | Primer es varen transformar en [[monarquies autoritàries]] i | + | Primer es varen transformar en [[monarquies autoritàries]] i despuix en [[monarquies absolutes]], que durant l'Antic Règim varen ser conformant la personalitat de nacions i Estats sobre la base d'aliances territorials i socials canviants de la [[monarquia]]; tant d'unes monarquies en atres com de cada monarquia en el seu interior: en el social en l'ascendent [[burguesia]] i en els [[estaments privilegiats]], i en l'espacial en el manteniment o vulneració dels [[privilegi]]s territorials i locals ([[furs]])<ref>Tesis en part confluents, en part diferents i complementàries dels germans [[Benedict Anderson]] ''Comunitats imaginades'', i [[Perry Anderson]] ''El Estado absolutista''.</ref>. |
| − | El [[racionalisme]] va crear la idea del "[[ciutadà]]", l'individu que reconeix al [[Estat]] com el seu àmbit llegal. Va crear un sistema de [[dret]] uniforme en tot el territori i la idea de "igualtat llegal". | + | El [[racionalisme]] va crear la idea del "[[ciutadà]]", l'individu que reconeix al [[Estat]] com el seu àmbit llegal. Va crear un sistema de [[dret]] uniforme en tot el territori i la idea de "igualtat llegal". |
== Referències == | == Referències == | ||
Última revisió del 12:29 13 oct 2024
Segons algunes escoles de la ciència política, un estat-nació es caracterisa per tindre un territori clarament delimitat, una població constant, si ben no fixa, i un govern. L'Estat nació es creà, històricament, per mig del tractat de Westfàlia, al final de la guerra dels 30 anys (1648). Per mig d'este tractat s'acabà en l'antic orde feudal, i es dona pas a organisacions territorials i poblacionals definides entorn d'un govern que reconeix els seus llímits espacials, i per tant, de poder.
Desenroll del concepte de l'Estat nacional[editar | editar còdic]
El progrés de l'Estat modern no va consistir solament en un desplaçament de les velles institucions, sino la seua completa renovació, el seu predomini en les noves autoritats de la nació, creant un orde social nou (lliberal, burgués i capitalista), en eliminar-se les velles formes estamentals d'orige feudal del Antic Règim per mig d'un triple procés revolucionari: Revolució lliberal, Revolució burguesa i Revolució industrial.
No obstant això, el procés va distar de ser una revolució instantànea, puix a pesar de que es varen produir periòdicament esclats revolucionaris (Revolta de Flandes, Revolució anglesa, Revolució nort-americana, Revolució francesa, Revolució de 1820, Revolució de 1830, Revolució de 1848), com a procés de llarga duració, lo que va produir va ser una lenta evolució i transformació de les monarquies feudals.
Primer es varen transformar en monarquies autoritàries i despuix en monarquies absolutes, que durant l'Antic Règim varen ser conformant la personalitat de nacions i Estats sobre la base d'aliances territorials i socials canviants de la monarquia; tant d'unes monarquies en atres com de cada monarquia en el seu interior: en el social en l'ascendent burguesia i en els estaments privilegiats, i en l'espacial en el manteniment o vulneració dels privilegis territorials i locals (furs)[1].
El racionalisme va crear la idea del "ciutadà", l'individu que reconeix al Estat com el seu àmbit llegal. Va crear un sistema de dret uniforme en tot el territori i la idea de "igualtat llegal".
Referències[editar | editar còdic]
- ↑ Tesis en part confluents, en part diferents i complementàries dels germans Benedict Anderson Comunitats imaginades, i Perry Anderson El Estado absolutista.