Diferència entre les revisions de "Monarquia parlamentària"
m |
|||
| (No es mostren 4 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 7: | Llínea 7: | ||
La '''monarquia parlamentària''' és una de les [[formes de govern]] existent en les [[democràcia|democràcies]] occidentals actuals, en les quals el [[rei]] eixercix la funció de [[cap d'Estat]] baix el control del [[poder llegislatiu]] ([[parlament]]) i del [[poder eixecutiu]] ([[Govern]]), és dir, ''el rei regna pero no governa'' (expressió deguda a [[Adolphe Thiers]]). Les normes i decisions emanades del [[Parlament]] regulen no solament el funcionament del [[Estat]] sino també l'actuació i funcions del propi rei. | La '''monarquia parlamentària''' és una de les [[formes de govern]] existent en les [[democràcia|democràcies]] occidentals actuals, en les quals el [[rei]] eixercix la funció de [[cap d'Estat]] baix el control del [[poder llegislatiu]] ([[parlament]]) i del [[poder eixecutiu]] ([[Govern]]), és dir, ''el rei regna pero no governa'' (expressió deguda a [[Adolphe Thiers]]). Les normes i decisions emanades del [[Parlament]] regulen no solament el funcionament del [[Estat]] sino també l'actuació i funcions del propi rei. | ||
| − | És molt usual, | + | És molt usual, inclús en la bibliografia de les ciències polítiques, identificar-la en un atre tipo de [[monarquia]], la [[monarquia constitucional]], encara que esta té una característica ben diferent, i és que permet reservar una major capacitat i funcions al rei, que reté gran part del poder, per eixemple, controlant al poder eixecutiu. |
En la majoria de les monarquies parlamentàries actuals l'autonomia i poders del monarca estan molt llimitats i retallats, poguent el Parlament en qualsevol moment prendre decisions que obliguen al seu compliment per part del Rei. Les excepcions a estes llimitacions generalisades són pures reminiscències històriques que es mantenen per tradició en algunes monarquies més antigues, encara que normalment es referixen a temes de poca transcendència per a la vida política del país. La presa efectiva de decisions es manté al Govern i en les diferents càmares de representació parlamentària, que en una monarquia parlamentària són considerats els depositaris de la [[sobirania popular]]. | En la majoria de les monarquies parlamentàries actuals l'autonomia i poders del monarca estan molt llimitats i retallats, poguent el Parlament en qualsevol moment prendre decisions que obliguen al seu compliment per part del Rei. Les excepcions a estes llimitacions generalisades són pures reminiscències històriques que es mantenen per tradició en algunes monarquies més antigues, encara que normalment es referixen a temes de poca transcendència per a la vida política del país. La presa efectiva de decisions es manté al Govern i en les diferents càmares de representació parlamentària, que en una monarquia parlamentària són considerats els depositaris de la [[sobirania popular]]. | ||
| − | En este tipo de sistema polític el monarca sanciona les lleis i decrets que li són presentats per | + | En este tipo de sistema polític el monarca sanciona les lleis i decrets que li són presentats per firmar per part del Govern i Parlament. |
| − | Sol ser habitual en una monarquia parlamentària que el monarca goge de [[privilegi]]s en funció del seu paper com a màxim representant del país i Cap de l'Estat. Estos privilegis solen referir-se no solament al manteniment econòmic de la [[família real]] i la seua seguritat, sino també a qüestions de [[immunitat jurídica]], etcétera, que per afectar a un dels principals [[òrguens de representació de l'Estat]], solen vindre regulats per una [[Constitució]] o una norma similar de caràcter fonamental en Dret. | + | Sol ser habitual en una monarquia parlamentària que el monarca goge de [[privilegi]]s en funció del seu paper com a màxim representant del país i Cap de l'Estat. Estos privilegis solen referir-se no solament al manteniment econòmic de la [[família real]] i la seua seguritat, sino també a qüestions de [[immunitat jurídica]], etcétera, que per afectar a un dels principals [[òrguens de representació de l'Estat]], solen vindre regulats per una [[Constitució]] o una norma similar de caràcter fonamental en Dret. |
Última revisió del 08:01 10 oct 2024
La monarquia parlamentària és una de les formes de govern existent en les democràcies occidentals actuals, en les quals el rei eixercix la funció de cap d'Estat baix el control del poder llegislatiu (parlament) i del poder eixecutiu (Govern), és dir, el rei regna pero no governa (expressió deguda a Adolphe Thiers). Les normes i decisions emanades del Parlament regulen no solament el funcionament del Estat sino també l'actuació i funcions del propi rei.
És molt usual, inclús en la bibliografia de les ciències polítiques, identificar-la en un atre tipo de monarquia, la monarquia constitucional, encara que esta té una característica ben diferent, i és que permet reservar una major capacitat i funcions al rei, que reté gran part del poder, per eixemple, controlant al poder eixecutiu.
En la majoria de les monarquies parlamentàries actuals l'autonomia i poders del monarca estan molt llimitats i retallats, poguent el Parlament en qualsevol moment prendre decisions que obliguen al seu compliment per part del Rei. Les excepcions a estes llimitacions generalisades són pures reminiscències històriques que es mantenen per tradició en algunes monarquies més antigues, encara que normalment es referixen a temes de poca transcendència per a la vida política del país. La presa efectiva de decisions es manté al Govern i en les diferents càmares de representació parlamentària, que en una monarquia parlamentària són considerats els depositaris de la sobirania popular.
En este tipo de sistema polític el monarca sanciona les lleis i decrets que li són presentats per firmar per part del Govern i Parlament.
Sol ser habitual en una monarquia parlamentària que el monarca goge de privilegis en funció del seu paper com a màxim representant del país i Cap de l'Estat. Estos privilegis solen referir-se no solament al manteniment econòmic de la família real i la seua seguritat, sino també a qüestions de immunitat jurídica, etcétera, que per afectar a un dels principals òrguens de representació de l'Estat, solen vindre regulats per una Constitució o una norma similar de caràcter fonamental en Dret.