Diferència entre les revisions de "Poder llegislatiu"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m
 
(No es mostren 2 edicions intermiges d'2 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
[[Archiu:Unibicameral Map.png|thumb|350px|{{llegenda|#38b4d8|Estats en [[Bicameralitat|parlaments bicamerals]]}}{{llegenda|#f09c30|Estats en [[parlament unicameral|parlaments unicamerals]]}}{{llegenda|#a0989f|Estats sense parlament}}]]El '''poder llegislatiu''' és un dels tres poders en qué està dividit un [[Estat]] modern que viu en [[democràcia]] (juntament en el [[poder eixecutiu]] i el [[poder judicial]]).
+
[[Archiu:Unibicameral Map.svg|thumb|250px|{{Llegenda|#35b1d5|Països en parlaments bicamerals.}} {{Llegenda|#i99b2c|Països en parlaments unicamerals.}}]]
  
El poder llegislatiu a sovint recau sobre una assamblea de representants nomenada '''cos llegislatiu'''. El terme '''llegislatura''' es referix al periodo de vigència d'un cos llegislatiu.  
+
El '''poder llegislatiu''' per definició, és el poder que fa les lleis i també les modifica, la facultat que implica la possibilitat de regular en nom del poble els drets i les obligacions dels seus habitants en consonància en les disposicions constitucionals.{{fact}} Per a eixercir dita facultat està investida d'una inqüestionable autoritat que li otorga la representació de la voluntat.
  
[[Categoria:Democràcia]]
+
Les figures presents més importants són el senat i els diputats.
 +
[[Montesquieu]] va propondre, en el seu célebre llibre ''[[L'esperit de les lleis]]'', que era necessari que les funcions de l'Estat es dividiren entre distints poders (llegislatiu, [[poder eixecutiu|eixecutiu]] i [[poder judicial|judicial]]), per a que per mig dels apanys de les característiques el poder s'autocontrole, a fi d'evitar la [[tirania]].
 +
 
 +
== La seua funció en el constitucionalisme del poder clàssic ==
 +
Durant l'[[Edat Mija]] es va crear un sistema que consistia a convocar a les classes política o "estaments" o "Estats Generals" (com se'ls va nomenar en França), per a consultar-los sobre la creació de nous imposts o l'aument dels existents, els que devien ser consentits pels contribuents o els seus representants.
 +
 
 +
La [[Carta Magna]] (sancionada pel rei Joan I en [[Londres]] el [[15 de juny]] de [[1215]]) és un dels antecedents dels règims polítics moderns en els quals el poder del monarca o president es veu acotat o llimitat per un consell, senat, congrés, parlament o assamblea. Lo que demana la carta magna és una llimitació de poder per part dels normants. El Parlament britànic va ser conseqüència de la Carta Magna de 1215 i durant molt de temps no va tindre una atra missió que llimitar el poder de la Corona i vigilar els seus actes.
 +
 
 +
== Vore també ==
 +
* [[Llegislatura]]
 +
* [[Poder judicial]]
 +
* [[Poder eixecutiu]]
 +
* [[Poder electoral]]
 +
* [[Separació de poders]]
 +
* [[Sobirania parlamentària]]
 +
 
 +
[[Categoria:Poders de l'estat]]
 +
[[Categoria:Poder llegislatiu| ]]

Última revisió del 11:11 3 oct 2024

  •  Països en parlaments bicamerals.
  •  Països en parlaments unicamerals.
  • El poder llegislatiu per definició, és el poder que fa les lleis i també les modifica, la facultat que implica la possibilitat de regular en nom del poble els drets i les obligacions dels seus habitants en consonància en les disposicions constitucionals.Plantilla:Fact Per a eixercir dita facultat està investida d'una inqüestionable autoritat que li otorga la representació de la voluntat.

    Les figures presents més importants són el senat i els diputats. Montesquieu va propondre, en el seu célebre llibre L'esperit de les lleis, que era necessari que les funcions de l'Estat es dividiren entre distints poders (llegislatiu, eixecutiu i judicial), per a que per mig dels apanys de les característiques el poder s'autocontrole, a fi d'evitar la tirania.

    La seua funció en el constitucionalisme del poder clàssic[editar | editar còdic]

    Durant l'Edat Mija es va crear un sistema que consistia a convocar a les classes política o "estaments" o "Estats Generals" (com se'ls va nomenar en França), per a consultar-los sobre la creació de nous imposts o l'aument dels existents, els que devien ser consentits pels contribuents o els seus representants.

    La Carta Magna (sancionada pel rei Joan I en Londres el 15 de juny de 1215) és un dels antecedents dels règims polítics moderns en els quals el poder del monarca o president es veu acotat o llimitat per un consell, senat, congrés, parlament o assamblea. Lo que demana la carta magna és una llimitació de poder per part dels normants. El Parlament britànic va ser conseqüència de la Carta Magna de 1215 i durant molt de temps no va tindre una atra missió que llimitar el poder de la Corona i vigilar els seus actes.

    Vore també[editar | editar còdic]