| Llínea 3: |
Llínea 3: |
| | Ha segut identificat per Swelim com el faraó de nom d'Horus [[Khaba]]. La identificació és discutida. | | Ha segut identificat per Swelim com el faraó de nom d'Horus [[Khaba]]. La identificació és discutida. |
| | | | |
| − | Generalment, el nom de Nebka s'associava a [[Sanakht]] per l'opinió de Lauer i Petrie. Nebka podria ser el nom Nesut-bit de Sanakht (Sanakht, nom d'Horus), que seria un germà de [[Djoser]] que el va precedir en el tro, pero eixa teoria actualment no pareix correcta; Nebka precedeix a Djoser en el papir de Torí i se li dona un regnat de 19 anys. La pedra de Palerm, fragmentada, sembla que li dona només 17 anys, 2 mesos i 23 dies; Manethó li dona 28 anys. | + | Generalment, el nom de Nebka s'associava a [[Sanakht]] per l'opinió de Lauer i Petrie. Nebka podria ser el nom Nesut-bit de Sanakht (Sanakht, nom d'Horus), que seria un germà de [[Djoser]] que el va precedir en el tro, pero eixa teoria actualment no pareix correcta; Nebka precedeix a Djoser en el papir de Torí i se li dona un regnat de 19 anys. La pedra de Palermo, fragmentada, sembla que li dona només 17 anys, 2 mesos i 23 dies; Manethó li dona 28 anys. |
| | | | |
| | Nebka (¿ [[Khaba]] ?) es coneix per les restes arqueològiques. La prova més antiga és la inscripció del nom en la [[mastaba]] de Saqqara Q 3345-3346; seguixen les d'Abusir, un cartuig en el Museu de Berlín i un cartuig en el Museu de Leipzig, i una menció en una tomba nomenant un sacerdot del temple funerari de Nebka, que seria el temple proper de Niuserra. | | Nebka (¿ [[Khaba]] ?) es coneix per les restes arqueològiques. La prova més antiga és la inscripció del nom en la [[mastaba]] de Saqqara Q 3345-3346; seguixen les d'Abusir, un cartuig en el Museu de Berlín i un cartuig en el Museu de Leipzig, i una menció en una tomba nomenant un sacerdot del temple funerari de Nebka, que seria el temple proper de Niuserra. |
| Llínea 15: |
Llínea 15: |
| | El canvi dinàstic, més que un trencament genealògic, seria un canvi de capital, de Tinis o Abidos a [[Memfis]], despuix de la reunificació. Els experts s'inclinen a pensar que fon Khasekhemui qui va fer construir el cementeri de Gisr al-Mudir en Saqqara, pero ell encara fon soterrast en Abidos; la seua dona [[Nimaathapi]] fon soterrada en Bet Khallaf, prop d'Abidos, i es pensa pel seu títol de "mare dels fills del rei" que fon la mare del primer faraó. | | El canvi dinàstic, més que un trencament genealògic, seria un canvi de capital, de Tinis o Abidos a [[Memfis]], despuix de la reunificació. Els experts s'inclinen a pensar que fon Khasekhemui qui va fer construir el cementeri de Gisr al-Mudir en Saqqara, pero ell encara fon soterrast en Abidos; la seua dona [[Nimaathapi]] fon soterrada en Bet Khallaf, prop d'Abidos, i es pensa pel seu títol de "mare dels fills del rei" que fon la mare del primer faraó. |
| | | | |
| − | A. Dodson proposa com a tomba de Nebka (o del primer rei de la dinastia III) una de les dos d'Abu Rawash (zona de Memfis), al nort del llogaret d'Abu Roash, conegut com a Al Dair, que fon excavat en l'any [[1902]] per Palenque i en l'any [[1931]] per Macramallah. Swelim, en canvi, pensa que pot ser de [[Sanakht]]. | + | A. Dodson proposa com a tomba de Nebka (o del primer rei de la dinastia III) una de les dos d'Abu Rawash (zona de Memfis), al nort del llogaret d'Abu Roash, conegut com a Al Dair, que fon excavat en l'any [[1902]] per Palenque i en l'any [[1931]] per Macramallah. Swelim, en canvi, pensa que pot ser de [[Sanakht]]. |
| | | | |
| | == Vore també == | | == Vore també == |