Diferència entre les revisions de "Pere d'Olesa"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No es mostren 2 edicions intermiges d'2 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
 
'''Pere d'Olesa''', fon un [[mege]] [[Regne de Valéncia|valencià]], naixcut en [[Valéncia]] en l'any [[1536]].
 
'''Pere d'Olesa''', fon un [[mege]] [[Regne de Valéncia|valencià]], naixcut en [[Valéncia]] en l'any [[1536]].
  
Fon filòsof i mege examinador de matèries mèdiques en l'[[Universitat de Valéncia]]. Va escriure i publicar "Sumae toties Philosophiae  et Medicinae", tractat que en la seua primera part expon les seues idees filosòfiques i posteriorment procura explicar la medicina segons la teoria atomista o corpuscular estudiant conceptes de salut i de malaltia en comentaris clínics i terapèutics lo que té un gran merit futuriste ya que molts autors el consideren com a un antecessor de la moderna bioquímica.
+
Fon filòsof i mege examinador de matèries mèdiques en l'[[Universitat de Valéncia]]. Va escriure i publicar "Sumae toties Philosophiae  et Medicinae", tractat que en la seua primera part expon les seues idees filosòfiques i posteriorment procura explicar la medicina segons la teoria atomista o corpuscular estudiant conceptes de salut i de malaltia en comentaris clínics i terapèutics lo que té un gran merit futuriste ya que molts autors el consideren com a un antecessor de la moderna bioquímica.    
  
 
[[Categoria:Biografies]]
 
[[Categoria:Biografies]]

Última revisió del 18:43 29 set 2024

Pere d'Olesa, fon un mege valencià, naixcut en Valéncia en l'any 1536.

Fon filòsof i mege examinador de matèries mèdiques en l'Universitat de Valéncia. Va escriure i publicar "Sumae toties Philosophiae et Medicinae", tractat que en la seua primera part expon les seues idees filosòfiques i posteriorment procura explicar la medicina segons la teoria atomista o corpuscular estudiant conceptes de salut i de malaltia en comentaris clínics i terapèutics lo que té un gran merit futuriste ya que molts autors el consideren com a un antecessor de la moderna bioquímica.