Diferència entre les revisions de "Camazotz"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
Llínea 22: Llínea 22:
 
* Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. ISBN 978-9684327955
 
* Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. ISBN 978-9684327955
  
==Bibliografia ==
+
== Bibliografia ==
 
* Fernández, Adela (1998). Dioses Prehispánicos de México: Mitos y Deidades Del Panteón Náhuatl. México: Panorama Editorial. p. 140, 141. ISBN 968-38-0306-7
 
* Fernández, Adela (1998). Dioses Prehispánicos de México: Mitos y Deidades Del Panteón Náhuatl. México: Panorama Editorial. p. 140, 141. ISBN 968-38-0306-7
 
*  Higuera, Salvador Mateos (1940). Enciclopedia gráfica del México antiguo III Los dioses creados. Secretaría de Hacienda y Crédito Público.  
 
*  Higuera, Salvador Mateos (1940). Enciclopedia gráfica del México antiguo III Los dioses creados. Secretaría de Hacienda y Crédito Público.  

Última revisió del 11:12 21 set 2024

Escultura representant a Camazotz

Camazotz o Camazot és un personage que va ser adoptat per distintes cultures (mitologia maya, mitologia Zapoteca, mitologia Asteca) i va ser considerat com el deu rat penat o rat penat assessine. Habitualment se li representa en la seua forma de chiróptera. Es poden vore representacions d'ell en el museu de Copán, Hondures.

En Chiapas (Mèxic) existix el poble de Zinacantán habitat per l'ètnia tzotzil (gent del rat penat) de la família maya, i en la vall de Toluca (Edo. de Mèxic) el poble de Tzinacantepec. En el Popol Vuh, el rat penat és un àngel que va baixar del cel per a decapitar als primers hòmens fets de fusta.

Orige[editar | editar còdic]

El cult de Camazotz va escomençar al voltant de l'any 100 a. C. entre els zapoteques d'Oaxaca, Mèxic, els que veneraven a un mònstruo antropomòrfic en cos d'home i cap de rat penat. El rat penat va ser associat en la nit, la mort i el sacrifici. Este deu va trobar el seu lloc ràpidament entre el panteó dels mayes, una tribu que va viure en les selves prehispániques. Els mayes varen identificar ràpidament el deu rat penat en el seu deu Zotzilaha Chamalcan, deu del fòc.

Característiques[editar | editar còdic]

Trobem al tzinacan (rat penat) dibuixat en esteles, còdexs, i vasijes mayes en la librea del deu de l'aire. Se li veuen l'apèndix nassal i les dents triangulars eixint cap a avall des de les comissures dels llavis. En els còdexs asteques se li dibuixava en brasers, gots i silbats, sempre com els vampirs de terra calenta del Sur de Mèxic.

La boca es caracterisa pels canins i els incisius inferiors tapats per la llengua que, en les urnes zapoteques, sempre apareix cap a fòra; les orelles grans i ben formades. Eixint de les orelles, en forma de fulls, el tragus en jade; dits curts en garres cap a dalt per a poder utilisar les ventoses de les palmes de les mans (les que li servixen al rat penat quan es penja de superfícies planes) i el seu apèndix nassal en forma de cadira de montar o full.

Les gònades estan molt ben formades, indicant clarament que el poder està en el sexe. En lloc d'un falo apareix un rostre, com per a recordar que l'home causal es forma en el mercuri -que és l'ànima metàlica de l'esperma sagrada i que l'home verdader és, precisament, el resultat de la transmutació sexual.

Els temples nahuas en forma de ferradura estaven dedicats al cult del deu rat penat. Els seus altars eren d'or pur i orientats cap a l'Est. El deu rat penat té poder per a curar qualsevol malaltia, pero també poder per a tallar la cordonera plateado de la vida que unix el cos a l'ànima. Els Mestres nahuas ho invocaven per a demanar-li curació per als seus discípuls o per als seus amics profans.

Referències[editar | editar còdic]

  • Barjau, Luis (1991). Tezcatlipoca, elementos de una teología nahua. UNAM: Dirección General de Publicaciones. ISBN 968-36-1548-1
  • Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. ISBN 978-9684327955

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Fernández, Adela (1998). Dioses Prehispánicos de México: Mitos y Deidades Del Panteón Náhuatl. México: Panorama Editorial. p. 140, 141. ISBN 968-38-0306-7
  • Higuera, Salvador Mateos (1940). Enciclopedia gráfica del México antiguo III Los dioses creados. Secretaría de Hacienda y Crédito Público.
  • León-Portilla, Miguel (1990) [1963]. Aztec Thought and Culture. Davis, J.E. (trans). Norman, Oklahoma: Oklahoma University Press. ISBN 0-8061-2295-1
  • Miller, Mary; and Karl Taube (1993). The Gods and Symbols of Ancient Mexico and the Maya. Londres: Thames and Hudson. ISBN 0-500-05068-6

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons