Diferència entre les revisions de "Meztli"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Text reemplaça - 'náhuatl' a 'nàhuatl')
 
(No es mostren 3 edicions intermiges d'3 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
 
[[File:Metztli-Luna.jpg|thumb|250px|Representació de Meztli basada en el [[Còdex Borgia]]]]
 
[[File:Metztli-Luna.jpg|thumb|250px|Representació de Meztli basada en el [[Còdex Borgia]]]]
  
−
'''Meztli, Metzti o Metzi''' (del [[nàhuatl]]: Mētstli ‘la [[lluna]]’), també cridada '''Ixchel''', en la [[mitologia asteca]] és el nom donat al [[deu]] que es va convertir en la deesa de la Lluna. En les cultures natives d'Amèrica les deidats natives eren associades a elements de l'entorn. L'image de la deitat superior era representada, en algunes ocasions, pel [[Sol]]; i la figura femenina, per la Lluna. La relació dels noms no és res estrany en les distintes cultures indígenes, ademés se li associava una mascota [[serp]] que en el seu estòmec duya l'[[aigua]] del cel. Per lo que se sap de l'ampli coneiximent de la cultura maya, ya era conegut l'efecte gravitatori de la lluna i la seua influència sobre les marees en la terra ; Metzi tenia la facultat de dominar l'aigua sobre el [[Terra (planeta)|planeta]] per mig de la serp, en la qual manava tormentes o inundacions; la seua figura representava també l'amor matern.
+
'''Meztli, Metzti o Metzi''' (del [[nàhuatl]]: Mētstli ‘la [[lluna]]’), també nomenada '''Ixchel''', en la [[mitologia asteca]] és el nom donat al [[deu]] que es va convertir en la deesa de la Lluna. En les cultures natives d'Amèrica les deidats natives eren associades a elements de l'entorn. L'image de la deitat superior era representada, en algunes ocasions, pel [[Sol]]; i la figura femenina, per la Lluna. La relació dels noms no és res estrany en les distintes cultures indígenes, ademés se li associava una mascota [[serp]] que en el seu estòmec duya l'[[aigua]] del cel. Per lo que se sap de l'ampli coneiximent de la cultura maya, ya era conegut l'efecte gravitatori de la lluna i la seua influència sobre les marees en la terra ; Metzi tenia la facultat de dominar l'aigua sobre el [[Terra (planeta)|planeta]] per mig de la serp, en la qual manava tormentes o inundacions; la seua figura representava també l'amor matern.
−
 
 
−
El calendari maya estava basat en les fases de la lluna, la seua influència era molt gran sobre la cultura, se li associava en la mort pels efectes dels desastres associats en l'aigua, pero la seua bondat era donada per ser la patrona del prenyat i es dia que va inventar l'art de teixir. La seua figura era representada sempre en una falda en ossos creuats brodats, en representació de la mort pels seus castics aplicats en els desastres naturals aqüífers. Del seu nom es va poder haver extret el lexema que derivaria en [[Mèxic]].
 
  
 +
El calendari maya estava basat en les fases de la lluna, la seua influència era molt gran sobre la cultura, se li associava en la mort pels efectes dels desastres associats en l'aigua, pero la seua bondat era donada per ser la patrona del prenyat i es dia que va inventar l'art de teixir. La seua figura era representada sempre en una falda en ossos creuats brodats, en representació de la mort pels seus castics aplicats en els desastres naturals aqüífers. Del seu nom es va poder haver extret el lexema que derivaria en [[Mèxic]]. 
 +
 
 
== Referències ==
 
== Referències ==
 
* Bodo Spranz (1975). Fondo de Cultura Económica México, ed. Los Dioses en los Códices Mexicanos del Grupo Borgia: Una Investigación Iconográfica. María Martínez Peñaloza (Traducció). México. ISBN 968-16-1029-6
 
* Bodo Spranz (1975). Fondo de Cultura Económica México, ed. Los Dioses en los Códices Mexicanos del Grupo Borgia: Una Investigación Iconográfica. María Martínez Peñaloza (Traducció). México. ISBN 968-16-1029-6
Llínea 12: Llínea 12:
 
* Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. ISBN 978-9684327955
 
* Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. ISBN 978-9684327955
  
−
==Bibliografia ==
+
== Bibliografia ==
 
* Fernández, Adela (1998). Dioses Prehispánicos de México: Mitos y Deidades Del Panteón Náhuatl. México: Panorama Editorial. ISBN 968-38-0306-7
 
* Fernández, Adela (1998). Dioses Prehispánicos de México: Mitos y Deidades Del Panteón Náhuatl. México: Panorama Editorial. ISBN 968-38-0306-7
 
*  Higuera, Salvador Mateos (1940). Enciclopedia gráfica del México antiguo III Los dioses creados. Secretaría de Hacienda y Crédito Público. p. 50-51
 
*  Higuera, Salvador Mateos (1940). Enciclopedia gráfica del México antiguo III Los dioses creados. Secretaría de Hacienda y Crédito Público. p. 50-51

Última revisió del 18:59 20 set 2024

Representació de Meztli basada en el Còdex Borgia

Meztli, Metzti o Metzi (del nàhuatl: Mētstli ‘la lluna’), també nomenada Ixchel, en la mitologia asteca és el nom donat al deu que es va convertir en la deesa de la Lluna. En les cultures natives d'Amèrica les deidats natives eren associades a elements de l'entorn. L'image de la deitat superior era representada, en algunes ocasions, pel Sol; i la figura femenina, per la Lluna. La relació dels noms no és res estrany en les distintes cultures indígenes, ademés se li associava una mascota serp que en el seu estòmec duya l'aigua del cel. Per lo que se sap de l'ampli coneiximent de la cultura maya, ya era conegut l'efecte gravitatori de la lluna i la seua influència sobre les marees en la terra ; Metzi tenia la facultat de dominar l'aigua sobre el planeta per mig de la serp, en la qual manava tormentes o inundacions; la seua figura representava també l'amor matern.

El calendari maya estava basat en les fases de la lluna, la seua influència era molt gran sobre la cultura, se li associava en la mort pels efectes dels desastres associats en l'aigua, pero la seua bondat era donada per ser la patrona del prenyat i es dia que va inventar l'art de teixir. La seua figura era representada sempre en una falda en ossos creuats brodats, en representació de la mort pels seus castics aplicats en els desastres naturals aqüífers. Del seu nom es va poder haver extret el lexema que derivaria en Mèxic.

Referències[editar | editar còdic]

  • Bodo Spranz (1975). Fondo de Cultura Económica México, ed. Los Dioses en los Códices Mexicanos del Grupo Borgia: Una Investigación Iconográfica. María Martínez Peñaloza (Traducció). México. ISBN 968-16-1029-6
  • «Dioses Mesoamericanos » Lista De Las Deidades De Mesoamerica». Mitologia. 6 de mayo de 2005
  • «Meztli o Ixchel». Mitologia. 16 de agosto de 2016
  • «Meztli ¡Primera diosa de la cultura Maya! · Dioses Mayas». Misterio World. 5 de marzo de 2019
  • Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. ISBN 978-9684327955

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Fernández, Adela (1998). Dioses Prehispánicos de México: Mitos y Deidades Del Panteón Náhuatl. México: Panorama Editorial. ISBN 968-38-0306-7
  • Higuera, Salvador Mateos (1940). Enciclopedia gráfica del México antiguo III Los dioses creados. Secretaría de Hacienda y Crédito Público. p. 50-51
  • León-Portilla, Miguel (1990) [1963]. Aztec Thought and Culture. Davis, J.E. (trans). Norman, Oklahoma: Oklahoma University Press. ISBN 0-8061-2295-1
  • Miller, Mary; and Karl Taube (1993). The Gods and Symbols of Ancient Mexico and the Maya. Londres: Thames and Hudson. ISBN 0-500-05068-6

Enllaçox externs[editar | editar còdic]

Commons

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Meztli&oldid=352619»