Diferència entre les revisions de "Portolà"
| Llínea 44: | Llínea 44: | ||
Els portolans portuguessos de raïl mallorquina, tenen com singularitat el sobrepondre a les llínies nàutiques o "aranya", les llínies astronòmiques de l'equador i dels trópics. Per últim, l'ampliació de l'horisont geográfic pels portuguessos i espanyols feu que els portolans quedaren obsolets en molts aspectes, pero encara continuaren elaborant-se durant el [[sigle XVI]] i el [[sigle XVII]]. | Els portolans portuguessos de raïl mallorquina, tenen com singularitat el sobrepondre a les llínies nàutiques o "aranya", les llínies astronòmiques de l'equador i dels trópics. Per últim, l'ampliació de l'horisont geográfic pels portuguessos i espanyols feu que els portolans quedaren obsolets en molts aspectes, pero encara continuaren elaborant-se durant el [[sigle XVI]] i el [[sigle XVII]]. | ||
| − | + | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
Última revisió del 18:30 18 set 2024
Les cartes portolanes, també conegudes pel nom de portolans (Portulano, en castellà), són mapes o cartes nàutiques que fèren possible l'us de la brúixola. Aparegueren en la Baixa Edat Mija i continuaren elaborant-se inclús molt alvançada l'Edat Moderna, sent productes típics del sigle XIV i sigle XV principalment. Es caracterisen per tres circumstàncies:
Es caracterisen per tres circumstàncies:
- a) Són com els actuals mapes escrits.
- b) Tenen de fondo una retícula formada per les llínies de direcció de la rosa dels vents; els rajos d'una o dos roses sites en la llínea central de la carta s'intersecten en els d'atres roses equidistants, traçades sobre els rajos de la principal o principals; tal ret es nomenada "aranya", i als punts convergents d'estes roses se'ls diu melics, nucs, o vèrtiçs.
- c) Són mapes en escala gràfica nomenada tronc de llegües (truncum leucae).
La cartografía aplegà a un gran desenroll gràcies als portolans, cartes marítimes que detallaven les costes i els ports. Innovacions tècniques com el timó, la brúixola i l'astrolabi permetreen als barcos orientar-se en més precissió i facilitat. Finalment, premití l'invenció de la carabela, una nau apropiada per a la navegació d'altura per l'oceà Atlàntic i permetía el descobriment de noves terres i rutes comercials.
Classes de portolans pel seu àmbit[editar | editar còdic]
N'hi han dos classes de portolans, els nàutics purs i els nàutic-terrestres. Els primers representen en gran detall els perfils de costa o llitoral, i s'ocupen especialmente de la mar Mediterrànea i de la mar Negra.
Els segons, en igual riquea de detalls, representen les costes i les zones interiors, aplegant, a voltes, a representar tot el món que es coneixía en aquella época. Entre esta última classe de portolans es distinguiren especialment els portolans malloquins.
Classes de portolans pel seu orige[editar | editar còdic]
Per raò de son orige, Catow distinguix tres grups de portolans (Die Geschichte der Kartographie/"L'història de la cartografía", Berlín): italians, elaborats principalment en Gènova, Venècia i Roma; mallorquins, en Palma de Mallorca com a centre de producció més destacat; i portuguessos, que en certa forma deriven dels portolans mallorquins o balears.
Debat sobre el seu orige[editar | editar còdic]
La polèmica sobre l'orige espanyol o italià dels portolans seguix viva. Nordenskiold l'escomençà al supondre que la carta model fon espanyola. Winter supon paternitat italiana als portolans nàutics, i espanyola als portolans nàutic-terrestres. Contra tal opinió s'ha rebelat agrament Caracci: Italiani e catalani nelle primitiva cartografía medievale (Italians i catalans en la primitiva cartografía migeval, Roma, 1958).
Siga com siga, és indiscutible que l'obra cartogràfica balear superà a totes; que la seua estilística i la seua tècnica crearen escuela, i que influí i formà a molts italians que en acabant feren, cartogràficament parlant, obra balear. Per això, quan l'infant Don Enric el Navegant volgué ensenyar als portuguessos a realisar portulans, acodí en busca de mestre a Palma de Mallorca i contratà al judeu Jafuda Cresques (nomenat Jacme Ribes o Jacme de Mallorca al batejar-se).
Portolans italians[editar | editar còdic]
La copiosa série de portolans italians s'inicia a mitan sigle XIII, en la nomenada Carta Pisana, conservada en la Biblioteca Nacional de París. Al sigle següent pertanyen la Carta de Carignano, desapareguda de l'archiu nacional de Florència aon es conservà prou temps; l'obra cartogràfica del genovés Pedro Vesconte, l'ilustrador de l'obra de Marino Sanudo; la de Francisco Pizigano (1373), en influència de l'estilística mallorquina; i les de Beccario, Canepa i els germans Benincasa, naturals de Ancona.
Portolans mallorquins[editar | editar còdic]
La novetat que aporta la cartografía mallorquina són les cartes náutic-terrestres, les quals fan us d'una estilística comú al representar certs accidents i zones geogràfiques. El cim de les cartes marines mallorquines es l'Atles d'Abraham Cresques, de 1375, conservat en la Biblioteca Nacional de París.
Cresques fon un judeu mallorquí que treballà al servici de Pere IV d'Aragó. En el seu taller li ajudaba son fill Jafudà. El títul de l'Atles és Mapamundi (és dir, mapa del món) i de les regions de la Terra i els pobles que l'habiten. Fon confeccionada l'obra a petició de l'infante Don Joan, fill de Pere IV, desijós d'una fidel representació del món d'Oest a Est. Formen l'Atles 12 fulles sobre taules, unidés unes ad atres per pergamí, i en disposició de biombo. Cada taula és de 69 per 49 cm. Les quatre primeres s'omplin en texts geográfics, taules geogràfiques i astronòmicas, i calendaris. Lo més sensacional del Mapamundi de Cresques és la representació d'Asia, des del mar Caspio fins Catay (China), en la que considera l'informació de Marco Polo, Jordanus i atres.
En el sigle XIV destaca per atra banda l'obra de Guillermo Soler, que cultivà els dos estils, la carta nàutica i la nàutica-terrestre. Al sigle XV correspón la famosa carta nàutica de Gabriel Vallseca, de 1439, conservada en el Museu Marítim de Barcelona; és notable pel seu primor en la factura i els seus animats detalls pintorescos. La negrura suroesteada que pot vore's en ella és un recort viu de la visita de Chopin i George Sand, al palau del Comte de Montenegro en Mallorca; es tracta d'un detall animadament relatat per l'escritora en Un hivern en Mallorca
Portolans portuguessos[editar | editar còdic]
Els portolans portuguessos de raïl mallorquina, tenen com singularitat el sobrepondre a les llínies nàutiques o "aranya", les llínies astronòmiques de l'equador i dels trópics. Per últim, l'ampliació de l'horisont geográfic pels portuguessos i espanyols feu que els portolans quedaren obsolets en molts aspectes, pero encara continuaren elaborant-se durant el sigle XVI i el sigle XVII.