Llínea 1: |
Llínea 1: |
| {{Plantilla:Biografia | | {{Plantilla:Biografia |
− | |nom = Clementina Ródenas | + | |nom = Clementina Ródenas Villena |
| |image = | | |image = |
| |peu = | | |peu = |
| |data_naix = [[11 de maig]] de [[1949]] | | |data_naix = [[11 de maig]] de [[1949]] |
− | |lloc_naix = [[Ayora]] ([[Valéncia]]) | + | |lloc_naix = [[Ayora]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] |
| |data_mort = | | |data_mort = |
| |lloc_mort = | | |lloc_mort = |
Llínea 12: |
Llínea 12: |
| |successor = [[Rita Barberá]] | | |successor = [[Rita Barberá]] |
| |partit = [[PSOE]] | | |partit = [[PSOE]] |
− | |ocupació = [[Economista]] | + | |ocupació = Economista i política. |
| |firma = | | |firma = |
| }} | | }} |
| + | '''Clementina Ródenas Villena''' ([[Ayora]], [[11 de maig]] de [[1949]]) és una economista i política [[Valencians|valenciana]]. |
| | | |
| + | == Biografia == |
| | | |
− | '''Clementina Ródenas Villena''' ([[Ayora]], [[11 de maig]] de [[1949]]) va estudiar el Bachillerat en l'Institut de [[Requena]] passant a estudiar Ciències Econòmiques i Empresarials en l'[[Universitat de Valéncia]] en [[1966]] i doctorant-se en Economia en [[1978]], en lo que es va convertir en la primera dona en doctorar-se en la dita universitat. Per oposició va passar a ser professora titular d'Història Econòmica en [[1979]].
| + | Clementina Ródenas estudià el Bachillerat en l'Institut de [[Requena]] passant a estudiar Ciències Econòmiques i Empresarials en l'[[Universitat de Valéncia]] en [[1966]] i doctorant-se en Economia en [[1978]], en lo que es va convertir en la primera dòna en doctorar-se en dita universitat. Per oposició va passar a ser professora titular d'Història Econòmica en l'any [[1979]]. |
| | | |
− | En [[1975]] va ingressar en el [[Partit Socialiste del País Valencià]] i en l'[[Unió General de Treballadors]] sent membre de la comissió de contes del [[PSPV-PSOE]] (fruit de la integració del [[PSPV]] en el [[PSOE]] en [[1978]]) des de [[1979]] fins a [[1985]]. Entre els anys [[1983]] i [[1989]] fon regidora de Facenda i primera tinent d'alcalde en l'[[Ajuntament de Valéncia]], en l'equip municipal presidit pel seu companyer de partit [[Ricart Pérez Casat]]. Despuix de la dimissió d'este a finals de [[1988]], fon triada alcaldesa, en a soles un vot de diferència sobre el valencianiste [[Vicent González Lizondo]] (Ródenas va obtindre 14 vots enfront dels 13 d'[[Unió Valenciana]] i [[Aliança Popular]]; el [[Centre Democràtic i Social|CDS]] i [[Esquerra Unida del País Valencià|Esquerra Unida]] es varen abstindre).<ref>[http://www.elpais.com/articulo/espana/RODENAS/_CLEMENTINA/ESPAnA/COMUNIDAD_VALENCIANA/ESPAnA/UNIoN_VALENCIANA/CENTRO_DEMOCRaTICO_Y_SOCIAL/PARTIDO_SOCIALISTA_OBRERO_ESPAnOL_/PSOE/socialista/Clementina/Rodenas/accede/alcaldia/Valencia/gracias/abstencion/CDS/elpepiesp/19890114elpepinac_18/Tes La socialiste Clementina Ródenas accedix a l'alcaldia de [[Valéncia]] gràcies a l'abstenció del CDS], ''[[El País]] '', 14 de giner de [[1989]].</ref> Ródenas fon la candidata socialista en les [[eleccions municipals espanyoles de 1991|eleccions municipals de 1991]] que va guanyar en 45.000 vots de diferència sobre la seua rival més directa, [[Rita Barberá]], del [[Partit Popular]]. No obstant, no va conseguir la majoria absoluta (va obtindre 13 dels 33 regidors) i gràcies als pactes entre el [[Partit Popular]] i [[Unió Valenciana]] Barberá fon triada alcaldesa. Durant la llegislatura [[1991]]-[[1995]] Ródenas fon cap de l'oposició municipal en l'[[Ajuntament de Valéncia]] i presidenta de la [[Diputació de Valéncia]]. Fon també representant de la [[Federació Espanyola de Municipis i províncies]] en el [[Consell de les regions d'Europa]]. | + | Està casada en el també polític socialiste [[Segundo Bru]]. |
| + | |
| + | == Trayectòria política == |
| + | |
| + | En l'any [[1975]] va ingressar en el [[Partit Socialiste del País Valencià]] i en l'[[Unió General de Treballadors]] sent membre de la comissió de contes del [[PSPV-PSOE]] (fruit de la integració del [[PSPV]] en el [[PSOE]] en [[1978]]) des de [[1979]] fins a [[1985]]. Entre els anys [[1983]] i [[1989]] fon regidora de Facenda i primera tinent d'alcalde en l'[[Ajuntament de Valéncia]], en l'equip municipal presidit pel seu companyer de partit [[Ricart Pérez Casado]]. Despuix de la dimissió d'este a finals de [[1988]], fon triada alcaldesa, en a soles un vot de diferència sobre el valencianiste [[Vicent González Lizondo]] (Ródenas va obtindre 14 vots enfront dels 13 d'[[Unió Valenciana]] i [[Aliança Popular]]; el [[Centre Democràtic i Social|CDS]] i [[Esquerra Unida del País Valencià|Esquerra Unida]] es varen abstindre).<ref>[http://www.elpais.com/articulo/espana/RODENAS/_CLEMENTINA/ESPAnA/COMUNIDAD_VALENCIANA/ESPAnA/UNIoN_VALENCIANA/CENTRO_DEMOCRaTICO_Y_SOCIAL/PARTIDO_SOCIALISTA_OBRERO_ESPAnOL_/PSOE/socialista/Clementina/Rodenas/accede/alcaldia/Valencia/gracias/abstencion/CDS/elpepiesp/19890114elpepinac_18/Tes La socialiste Clementina Ródenas accedix a l'alcaldia de [[Valéncia]] gràcies a l'abstenció del CDS], ''[[El País]] '', 14 de giner de [[1989]].</ref> Ródenas fon la candidata socialista en les [[eleccions municipals espanyoles de 1991|eleccions municipals de 1991]] que va guanyar en 45.000 vots de diferència sobre la seua rival més directa, [[Rita Barberá]], del [[Partit Popular]]. No obstant, no va conseguir la majoria absoluta (va obtindre 13 dels 33 regidors) i gràcies als pactes entre el [[Partit Popular]] i [[Unió Valenciana]] Barberá fon triada alcaldesa. Durant la llegislatura [[1991]]-[[1995]] Ródenas fon cap de l'oposició municipal en l'[[Ajuntament de Valéncia]] i presidenta de la [[Diputació de Valéncia]]. Fon també representant de la [[Federació Espanyola de Municipis i províncies]] en el [[Consell de les regions d'Europa]]. |
| | | |
| En el VII Congrés del [[PSPV-PSOE]] (abril de [[1994]]), Ródenas fon triada membre de la Comissió Eixecutiva.<ref name="historia">[http://www.pspv-psoe.net/pspv/pspv/historia.php Història del PSPV-PSOE] (en valencià).</ref> En les [[eleccions a les Corts Valencianes de 1995|eleccions autonòmiques de 1995]] fon la número dos de la candidatura per [[Valéncia]], despuix de [[Joan Lerma]]. La desfeta socialista (van passar de 45 a 32 diputats, donant pas a un govern del [[Partit Popular]], encapçalat per [[Eduardo Zaplana]] va fer que el grup parlamentari socialiste quedara en l'oposició. Ródenas va ocupar el càrrec de portaveu per a assunts econòmics i de Facenda del dit grup. En [[1997]] va dimitir per motius personals. | | En el VII Congrés del [[PSPV-PSOE]] (abril de [[1994]]), Ródenas fon triada membre de la Comissió Eixecutiva.<ref name="historia">[http://www.pspv-psoe.net/pspv/pspv/historia.php Història del PSPV-PSOE] (en valencià).</ref> En les [[eleccions a les Corts Valencianes de 1995|eleccions autonòmiques de 1995]] fon la número dos de la candidatura per [[Valéncia]], despuix de [[Joan Lerma]]. La desfeta socialista (van passar de 45 a 32 diputats, donant pas a un govern del [[Partit Popular]], encapçalat per [[Eduardo Zaplana]] va fer que el grup parlamentari socialiste quedara en l'oposició. Ródenas va ocupar el càrrec de portaveu per a assunts econòmics i de Facenda del dit grup. En [[1997]] va dimitir per motius personals. |
| | | |
− | Clementina Ródenas fon triada membre del Comité Federal del [[PSOE]] en el XXXIV Congrés ([[juny]] de [[1997]]) i va formar part de la Comissió Federal d'Estatuts i Reglaments, junt en atres militants com [[José Montilla]] o [[Carmen Romero]] la qual va redactar els reglaments per a les [[eleccions primàries]] que rigen el [[PSOE]] des de llavors.<ref>[http://www.elmundo.es/1998/01/19/espana/19N0034.Html La direcció del [[PSOE]] aprovarà hui el calendari de les seues eleccions primàries], ''[[El Mundo]] '', 19 de giner de [[1998]].</ref> Un mes despuix, al juliol, es va celebrar un congrés del partit en qué Joan Lerma fon substituït per [[Joan Romero]]. Ródenas no va repetir com a membre de la Comissió Executiva.<ref name="historia" /> Al juny de [[1998]] es varen celebrar les primàries per a triar el candidat del [[PSPV-PSOE]] a la presidència de la [[Generalitat Valenciana]]. El secretari general, Joan Romero, va competir en [[Antoni Asunción]] i '''Clementina Ródenas''', que en el recolzament del secretari general del [[PSOE]], Joaquín Almunia. Va guanyar el primer, en Ródenas com la candidata menys votada.<ref>[http://www.elmundo.es/1998/06/28/espana/28N0142.html Valéncia, única comunitat en candidat «borrellista»], ''[[El món (Espanya)|El món]] '', 28 de juny de [[1998]].</ref> | + | Clementina Ródenas fon triada membre del Comité Federal del [[PSOE]] en el XXXIV Congrés ([[juny]] de [[1997]]) i va formar part de la Comissió Federal d'Estatuts i Reglaments, junt en atres militants com [[José Montilla]] o [[Carmen Romero]] la qual va redactar els reglaments per a les [[eleccions primàries]] que rigen el [[PSOE]] des de llavors.<ref>[http://www.elmundo.es/1998/01/19/espana/19N0034.Html La direcció del [[PSOE]] aprovarà hui el calendari de les seues eleccions primàries], ''[[El Mundo]] '', 19 de giner de [[1998]].</ref> Un més despuix, al juliol, es va celebrar un congrés del partit en qué Joan Lerma fon substituït per [[Joan Romero]]. Ródenas no va repetir com a membre de la Comissió Executiva.<ref name="historia" /> Al juny de [[1998]] es varen celebrar les primàries per a triar el candidat del [[PSPV-PSOE]] a la presidència de la [[Generalitat Valenciana]]. El secretari general, Joan Romero, va competir en [[Antoni Asunción]] i '''Clementina Ródenas''', que en el recolzament del secretari general del [[PSOE]], Joaquín Almunia. Va guanyar el primer, en Ródenas com la candidata menys votada.<ref>[http://www.elmundo.es/1998/06/28/espana/28N0142.html Valéncia, única comunitat en candidat «borrellista»], ''[[El món (Espanya)|El món]] '', 28 de juny de [[1998]].</ref> |
− | | |
− | Ha escrit alguns llibres i artículs sobre economia, com ''Banca i industrialisació, [[1840]]-[[1880]] '' ([[1979]]) i ''La Banca valenciana: una aproximació històrica'' ([[1982]]).
| |
| | | |
− | Està casada en el també polític socialiste [[Segon Bru]].
| + | == Obra == |
| | | |
| + | Ha escrit alguns llibres i artículs sobre economia, com ''Banca i industrialisació, [[1840]]-[[1880]]'' ([[1979]]) i ''La Banca valenciana: una aproximació històrica'' ([[1982]]). |
| + | |
| == Referències == | | == Referències == |
| {{listaref}} | | {{listaref}} |
| + | |
| + | == Bibliografia == |
| + | * [https://web.archive.org/web/20120902183340/http://www.alfonselmagnanim.com/MEDIA/dicci_pol_val.pdf Biografies de polítics valencians. 1810-2005] |
| + | * [http://www.jdiezarnal.com/valenciaalcaldesdelaciudad.html Los Alcaldes de Valencia. J. Díez Arnal] |
| | | |
| == Enllaços externs == | | == Enllaços externs == |