Diferència entre les revisions de "Mixcóatl"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Text reemplaça - 'náhuatl' a 'nàhuatl')
 
(No es mostra una edició intermija d'un usuari)
Llínea 1: Llínea 1:
 
[[File:Mixcoatl.jpg|thumb|250px|Representació de Mixcóatl en el [[Còdex Borgia]]]]
 
[[File:Mixcoatl.jpg|thumb|250px|Representació de Mixcóatl en el [[Còdex Borgia]]]]
  
'''Mixcóatl''' (del [[nàhuatl]]: Mixkoatl ‘[[serp]] de [[Núvol|núvols]]’‘mixtli, núvol; koatl, serp’), també cridat '''Tares''' en Michoacán i '''Camaxtle''' en Tlaxcala i Huexotzinco, és en la [[mitologia asteca]], el [[deu]] de les tempestats, de la guerra i de la cacera. Els mexicas creïen que la [[Via Làctea]] era una representació d'este deu, encara que existix una atra classe cridat Iztac-Mixcóatl un vell deu celest semblat a Ometéotl. També és un personage llegendari, pare de Ce Ácatl Topiltzin Quetzalcóatl i guia d'un grup de chichimeques que es va assentar en Tula (en l'actual Hidalgo) en el [[sigle X]].
+
'''Mixcóatl''' (del [[nàhuatl]]: Mixkoatl ‘[[serp]] de [[Núvol|núvols]]’‘mixtli, núvol; koatl, serp’), també nomenat '''Tares''' en Michoacán i '''Camaxtle''' en Tlaxcala i Huexotzinco, és en la [[mitologia asteca]], el [[deu]] de les tempestats, de la guerra i de la cacera. Els mexicas creïen que la [[Via Làctea]] era una representació d'este deu, encara que existix una atra classe nomenat Iztac-Mixcóatl un vell deu celest semblat a Ometéotl. També és un personage llegendari, pare de Ce Ácatl Topiltzin Quetzalcóatl i guia d'un grup de chichimeques que es va assentar en Tula (en l'actual Hidalgo) en el [[sigle X]].
  
 
És indubtable que existixen divergències entre Xipetótec, Camaxtle, Mixcóatl i Tezcatlipoca Rojo entre les religions mesoamericanes, si be en la Cosmogonia Náhuatl,​ la creació de l'univers, menciona que en un principi només existia un cel, que varen cridar el dècim tercer, en el qual vivien una parella divina, [[Ometecuhtli]] i [[Omecíhuatl]], que procrearen quatre fills, el primogènit va ser Tlatlauhqui-tezcatlipoca (“Tezcatlipoca Rojo”), el qual va ser adorat particularment pels Tlaxcaltecas i Huejocincas baix el nom de Camaxtli​ pero assimilat pels mexicas com [[Xipetótec]], El nostre Senyor El Desollado; el segon fill va ser Yayauhqui-tezcatlipoca (“Tezcatlipoca Negre”); el tercer va ser Iztauhqui-tezcatlipoca o (“Tezcatlipoca Blanco”) o [[Quetzalcóatl]]; el quart va ser Omitéotl-Inaquizcóatl, Xoxoauhqui-tezcatlipoca (“Tezcatlipoca Blau”), assimilat pels mexicas com [[Huitzilopochtli]].
 
És indubtable que existixen divergències entre Xipetótec, Camaxtle, Mixcóatl i Tezcatlipoca Rojo entre les religions mesoamericanes, si be en la Cosmogonia Náhuatl,​ la creació de l'univers, menciona que en un principi només existia un cel, que varen cridar el dècim tercer, en el qual vivien una parella divina, [[Ometecuhtli]] i [[Omecíhuatl]], que procrearen quatre fills, el primogènit va ser Tlatlauhqui-tezcatlipoca (“Tezcatlipoca Rojo”), el qual va ser adorat particularment pels Tlaxcaltecas i Huejocincas baix el nom de Camaxtli​ pero assimilat pels mexicas com [[Xipetótec]], El nostre Senyor El Desollado; el segon fill va ser Yayauhqui-tezcatlipoca (“Tezcatlipoca Negre”); el tercer va ser Iztauhqui-tezcatlipoca o (“Tezcatlipoca Blanco”) o [[Quetzalcóatl]]; el quart va ser Omitéotl-Inaquizcóatl, Xoxoauhqui-tezcatlipoca (“Tezcatlipoca Blau”), assimilat pels mexicas com [[Huitzilopochtli]].
Llínea 12: Llínea 12:
 
* Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. ISBN 978-9684327955
 
* Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. ISBN 978-9684327955
  
==Bibliografia ==
+
== Bibliografia ==
 
* Davies, Nigel (1992). El Imperio Azteca. Alianza Editorial
 
* Davies, Nigel (1992). El Imperio Azteca. Alianza Editorial
 
* Fernández, Adela (1998). Dioses Prehispánicos de México: Mitos y Deidades Del Panteón Náhuatl. México: Panorama Editorial. ISBN 968-38-0306-7
 
* Fernández, Adela (1998). Dioses Prehispánicos de México: Mitos y Deidades Del Panteón Náhuatl. México: Panorama Editorial. ISBN 968-38-0306-7

Última revisió del 13:50 9 set 2024

Representació de Mixcóatl en el Còdex Borgia

Mixcóatl (del nàhuatl: Mixkoatl ‘serp de núvols’‘mixtli, núvol; koatl, serp’), també nomenat Tares en Michoacán i Camaxtle en Tlaxcala i Huexotzinco, és en la mitologia asteca, el deu de les tempestats, de la guerra i de la cacera. Els mexicas creïen que la Via Làctea era una representació d'este deu, encara que existix una atra classe nomenat Iztac-Mixcóatl un vell deu celest semblat a Ometéotl. També és un personage llegendari, pare de Ce Ácatl Topiltzin Quetzalcóatl i guia d'un grup de chichimeques que es va assentar en Tula (en l'actual Hidalgo) en el sigle X.

És indubtable que existixen divergències entre Xipetótec, Camaxtle, Mixcóatl i Tezcatlipoca Rojo entre les religions mesoamericanes, si be en la Cosmogonia Náhuatl,​ la creació de l'univers, menciona que en un principi només existia un cel, que varen cridar el dècim tercer, en el qual vivien una parella divina, Ometecuhtli i Omecíhuatl, que procrearen quatre fills, el primogènit va ser Tlatlauhqui-tezcatlipoca (“Tezcatlipoca Rojo”), el qual va ser adorat particularment pels Tlaxcaltecas i Huejocincas baix el nom de Camaxtli​ pero assimilat pels mexicas com Xipetótec, El nostre Senyor El Desollado; el segon fill va ser Yayauhqui-tezcatlipoca (“Tezcatlipoca Negre”); el tercer va ser Iztauhqui-tezcatlipoca o (“Tezcatlipoca Blanco”) o Quetzalcóatl; el quart va ser Omitéotl-Inaquizcóatl, Xoxoauhqui-tezcatlipoca (“Tezcatlipoca Blau”), assimilat pels mexicas com Huitzilopochtli.

Estos quatre deus, despuix de 600 anys d'inactivitat, es varen reunir i conferenciaren sobre lo que devien ordenar i de les lleis que devien impondre a lo que crearen, i llocs d'acort, varen comissionar a Quetzalcóatl i Huitzilopochtli, els responsables de crear al Mig Sol, que allumenava poc per no ser sancer; per una atra part, Camaxtli o Camaxtle, el senyor nuet,​ el deu del fòc pero venerat com a deu de la cacera, va prendre per nom de Mixcóatl, culebra de núvols o la tromba, identificat com Mixcóatl-Camaxtli,​ per lo que, despuix del diluvi, va pujar a l'Octau Cel i va crear quatre hòmens i una dòna per a donar a menjar al Sol; pero a penes creats varen caure a l'aigua; per lo que Mixcóatl i Camaxtle, és la mateixa entre els Tlaxcaltecas i Huejocincas, mentres Xipetótec era honrat principalment per aquells que vivien a la vora de la mar, tenint orige en Zapotlán, Jalisco,​ atribuint-li les malalties de les apostemas i de la sarna.

Referències[editar | editar còdic]

  • Bodo Spranz (1975). Fondo de Cultura Económica México, ed. Los Dioses en los Códices Mexicanos del Grupo Borgia: Una Investigación Iconográfica. María Martínez Peñaloza (Traducció). México. ISBN 968-16-1029-6
  • «Dioses Mesoamericanos » Lista De Las Deidades De Mesoamerica». Mitologia. 6 de mayo de 2005
  • Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. ISBN 978-9684327955

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Davies, Nigel (1992). El Imperio Azteca. Alianza Editorial
  • Fernández, Adela (1998). Dioses Prehispánicos de México: Mitos y Deidades Del Panteón Náhuatl. México: Panorama Editorial. ISBN 968-38-0306-7
  • Higuera, Salvador Mateos (1940). Enciclopedia gráfica del México antiguo III Los dioses creados. Secretaría de Hacienda y Crédito Público. p. 50-51
  • León-Portilla, Miguel (1990) [1963]. Aztec Thought and Culture. Davis, J.E. (trans). Norman, Oklahoma: Oklahoma University Press. ISBN 0-8061-2295-1
  • Miller, Mary; and Karl Taube (1993). The Gods and Symbols of Ancient Mexico and the Maya. Londres: Thames and Hudson. ISBN 0-500-05068-6

Enllaçox externs[editar | editar còdic]

Commons