Diferència entre les revisions de "Monarquia"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m
 
(No es mostren 10 edicions intermiges d'5 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
La '''monarquia''' és una forma de govern a on el càrrec suprem d'un Estat és vitalici i es designa, generalment, per mig d'un orde hereditari. Qui ocupa este càrrec és el monarca, encara que d'acort a la estructura juridica del govern o de la regió, pot rebre diverses noms: [[rei]], [[emperador]], [[sar]], [[kàiser]], etc.  
+
[[File:Símbolos de la Monarquía Española.png|thumb|250px|Símbols de la monarquia espanyola]]
 +
 
 +
La '''monarquia''' és una forma de govern a on el càrrec suprem d'un Estat és vitalici i es designa, generalment, per mig d'un orde hereditari. Qui ocupa este càrrec és el monarca, encara que d'acort a la estructura juridica del govern o de la regió, pot rebre diverses noms: [[rei]], [[Emperador (Títul)|emperador]], [[sar]], [[kàiser]], etc.  
  
 
L'estat que és regit per un monarca, també pot rebre el nom de regne, ademés de monarquia.
 
L'estat que és regit per un monarca, també pot rebre el nom de regne, ademés de monarquia.
  
A lo llarc de l'història, moltes monarques han segut consagrats sobre la base de la divinitat de la seua persona o com ungits per [[Deu]]. En l'antic [[Egipte]], per eixemple, el faraó era considerat com una deitat, a l'igual que certs governants orientals.
+
A lo llarc de l'història, moltes monarques han segut consagrats sobre la base de la divinitat de la seua persona o com ungits per [[Deu]]. En l'antic [[Egipte]], per eixemple, el [[faraó]] era considerat com una deitat, a l'igual que certs governants orientals.
  
En l'actualitat, la majoria de les monarquies que encara seguixquen han modificat la seua esencia i han perdut poder, en l'excepció d'algunes nacions africanes i asiatiques. En [[Europa]], s'han transformat en monarquies constitucionals o parlamentaries, baix un regimen democràtic i de sobirania popular. En estos casos, el monarca manté un paper especialment representatiu, simbolic i, en algu cas, d'arbitrage.
+
En l'actualitat, la majoria de les monarquies que encara seguixquen han modificat la seua esencia i han perdut poder, en l'excepció d'algunes nacions africanes i asiatiques. En [[Europa]], s'han transformat en monarquies constitucionals o parlamentaries, baix un regimen democràtic i de [[Sobirania popular|sobirania popular]]. En estos casos, el monarca manté un paper especialment representatiu, simbolic i, en algu cas, d'arbitrage.
  
 
Estos regimens, per tant, se diferencian de la monarquia absoluta, a on el monarca te el poder total en térmens polítics (no existix la divisió de poders). D'esta forma, el monarca dispon del control dels organs llegislatius i del poder judicial.
 
Estos regimens, per tant, se diferencian de la monarquia absoluta, a on el monarca te el poder total en térmens polítics (no existix la divisió de poders). D'esta forma, el monarca dispon del control dels organs llegislatius i del poder judicial.
  
Per atra banda, es parla de l'existencia de monarquies hibrides quant el sistema de govern és troba a mig camí entre la monarquia absoluta i la constitucional. En estos casos, el monarca es ve obligat a cedre part del seu poder, pero manté una important influencia política.
+
Per atra banda, es parla de l'existencia de monarquies hibrides quant el sistema de govern és troba a mig camí entre la monarquia absoluta i la constitucional. En estos casos, el monarca es ve obligat a cedre part del seu poder, pero manté una important influencia política.    
 +
 
 +
== Vore també ==
  
 +
* [[Sobirania popular]]
 +
* [[Sobirania nacional]]
  
 +
   
 
[[Categoria:Política]]
 
[[Categoria:Política]]
 +
[[Categoria:Dret constitucional]]
 +
[[Categoria:Ciència política]]
 +
[[Categoria:Definicions]]

Última revisió del 17:22 4 set 2024

Símbols de la monarquia espanyola

La monarquia és una forma de govern a on el càrrec suprem d'un Estat és vitalici i es designa, generalment, per mig d'un orde hereditari. Qui ocupa este càrrec és el monarca, encara que d'acort a la estructura juridica del govern o de la regió, pot rebre diverses noms: rei, emperador, sar, kàiser, etc.

L'estat que és regit per un monarca, també pot rebre el nom de regne, ademés de monarquia.

A lo llarc de l'història, moltes monarques han segut consagrats sobre la base de la divinitat de la seua persona o com ungits per Deu. En l'antic Egipte, per eixemple, el faraó era considerat com una deitat, a l'igual que certs governants orientals.

En l'actualitat, la majoria de les monarquies que encara seguixquen han modificat la seua esencia i han perdut poder, en l'excepció d'algunes nacions africanes i asiatiques. En Europa, s'han transformat en monarquies constitucionals o parlamentaries, baix un regimen democràtic i de sobirania popular. En estos casos, el monarca manté un paper especialment representatiu, simbolic i, en algu cas, d'arbitrage.

Estos regimens, per tant, se diferencian de la monarquia absoluta, a on el monarca te el poder total en térmens polítics (no existix la divisió de poders). D'esta forma, el monarca dispon del control dels organs llegislatius i del poder judicial.

Per atra banda, es parla de l'existencia de monarquies hibrides quant el sistema de govern és troba a mig camí entre la monarquia absoluta i la constitucional. En estos casos, el monarca es ve obligat a cedre part del seu poder, pero manté una important influencia política.

Vore també[editar | editar còdic]