Diferència entre les revisions de "Andrés Ivars"
(→Biografia: Pronom necessari: anar-se > anar-se'n) (Etiqueta: Edició visual) |
(→Biografia: Afigc enllaç al dietari d'Ivars) (Etiqueta: Edició visual) |
||
| Llínea 23: | Llínea 23: | ||
Està en curs la causa de la seua beatificació. | Està en curs la causa de la seua beatificació. | ||
| + | |||
| + | En 2020 es publicà l'estudi i l'edició del diari personal que Ivars escrigué poc abans de morir. | ||
== Obra == | == Obra == | ||
| Llínea 30: | Llínea 32: | ||
* ''Dos creuades valenciano-mallorquines a les costes de Berberia''. València. Imprenta de Olmos y Luján. 1921. CXXI+175 pp. Obra premiada en els [[Jocs Florals]] de Valéncia de 1919. | * ''Dos creuades valenciano-mallorquines a les costes de Berberia''. València. Imprenta de Olmos y Luján. 1921. CXXI+175 pp. Obra premiada en els [[Jocs Florals]] de Valéncia de 1919. | ||
* ''El escritor Fr. Francisco Eximénez en Valencia (1383-1408)''. Benissa. Ajuntament de Benissa (Comissió de Cultura). 1989. 239 pp. (Reedició) | * ''El escritor Fr. Francisco Eximénez en Valencia (1383-1408)''. Benissa. Ajuntament de Benissa (Comissió de Cultura). 1989. 239 pp. (Reedició) | ||
| + | * ''[https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=7917088 Les memòries del pare Andreu Ivars i Cardona (Diari 1936)]''. Estudi i edició d'Alaitz Zalbidea Berenguer. 2020. En ''Revista valenciana de filologia'', núm. IV (2020) p. 189-222. ISSN 0556-705X DOI 10.28939/RVF.V4.136 | ||
=== Artículs === | === Artículs === | ||
Última revisió del 07:51 30 ago 2024
| Andrés Ivars Cardona | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Historiador i religiós. | ||
| Naiximent: | 15 de febrer de 1885 | ||
| Lloc de naiximent: | Benissa, Regne de Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 8 de setembre de 1936 | ||
| Lloc de defunció: | Gata de Gorgos, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Andrés Ivars Cardona (Benissa, 15 de febrer de 1885 - † Gata de Gorgos, 8 de setembre de 1936) fon un historiador i sacerdot franciscà valencià, assessinat a l'inici de la Guerra Civil Espanyola.
Biografia[editar | editar còdic]
Andrés Ivars ingressà en l'orde franciscana en Sant Esperit del Mont de Gilet en l'any 1900. Feu la professió a l'any següent i en 1909 va rebre l'ordenació sacerdotal. Per les seues aptituts per a l'estudi fon enviat a l'Ateneu Pontifici Antonianum de Roma, a on estudià patrologia i història de l'Iglésia; al mateix temps cursà estudis de paleografia i diplomàtica en l'Escola Pública de l'Archiu Vaticà. En 1913 fon destinat al centre d'investigació històrica que l'Orde tenia en Quaracchi (Florència), a on va permanéixer un any.
En l'any 1914 fallí Jaime Sala, de la seua mateixa província i un dels fundadors de la recent fundada revista Archivo Ibero-Americano (AIA). Ivars el va substituir com a representant de la província franciscana de Valéncia, i a partir de llavors fon colaborador de la mateixa, en 1919 vicedirector i, des de l'any 1928, director. Estigué uns anys incorporat a la seua província, en la que eixercità els oficis de Mestre i Llector dels Estudiants, Croniste i Definidor provincial.
De 1920 a 1936 residí en Madrit, dedicat de ple a l'investigació històrica i a la divulgació dels seus estudis, principalment en la citada revista AIA, pero també en atres de caràcter històric. El seu prestigi en el camp de l'investigació històrica es va estendre inclús més allà de les fronteres nacionals. Els seus numerosos artículs i els seus llibres, escrits en castellà o en valencià, versaven en especial sobre temes d'història o de cultura, tant de la família franciscana com de la societat valenciana. L'autor medieval valencià al que dedicà més investigacions fon a Francesc Eiximenis.
El 20 de juliol de 1936, recent declarada la guerra civil espanyola, les milícies republicanes varen incendiar el Colege Cardenal Cisneros, sèu de la revista AIA, i varen capturar als religiosos; el Pare Ivars estava absent de la casa en aquella circumstància. Allí varen cremar la biblioteca, l'archiu i tot quant s'havia reunit en anys d'estudi i d'investigació. Ell es va arreplegar primer en el Sanatori Villa Luz, del que era capellà, despuix en casa d'uns amics, fins que va considerar prudent anar-se'n en la seua família. Quan es dirigia a Benissa, fon reconegut i detingut en Dénia (Alacant). Al matí següent, 8 de setembre de 1936, aparegué el seu cadàver prop de Gata de Gorgos, també en la província d'Alacant, l'havien fusilat.
Està en curs la causa de la seua beatificació.
En 2020 es publicà l'estudi i l'edició del diari personal que Ivars escrigué poc abans de morir.
Obra[editar | editar còdic]
Llibres[editar | editar còdic]
- Dos creuades valenciano-mallorquines a les costes de Berberia. València. Imprenta de Olmos y Luján. 1921. CXXI+175 pp. Obra premiada en els Jocs Florals de Valéncia de 1919.
- El escritor Fr. Francisco Eximénez en Valencia (1383-1408). Benissa. Ajuntament de Benissa (Comissió de Cultura). 1989. 239 pp. (Reedició)
- Les memòries del pare Andreu Ivars i Cardona (Diari 1936). Estudi i edició d'Alaitz Zalbidea Berenguer. 2020. En Revista valenciana de filologia, núm. IV (2020) p. 189-222. ISSN 0556-705X DOI 10.28939/RVF.V4.136
Artículs[editar | editar còdic]
- Cuándo y en dónde murió el infante fray Pedro de Aragón. 1916.
- Los jurados de Valencia y el inquisidor Fr. Nicolás Eymerich, O.P. AIA, VI. 1916. 68-159.
- ¿Quién es el autor del “Tractat de Confession” impreso en Valencia, año de 1497, por Nicolás Spindeler, bajo el nombre de Fr. Francisco Eiximénez? AIA, XIV. 1920. 251-6.
- Algunos documentos del rey Martín el Humano relativos a los franciscanos. AIA, XIII. 1920. 408-13.
- El Llibre dels Àngels de Fr. Francisco Eximénez y algunas versiones castellanas del mismo. AIA, XIX. 1923. 108-24.
- Cronistas franciscanos de la Provincia de Valencia. AIA, XXVIII. 1927. 263-71.
- La “indiferencia” de Pedro IV de Aragón en el Gran Cisma de Occidente. AIA, XXIX. 1928. 21-97 (52-3); 161-86.
- Sobre la graduación en teología de Fr. Nicolás Costa, O.F.M.. AIA, XXXII. 1929. 386-91 (388-90).
- Francesc Ferrer, poeta valencià del sigle XV. 1930.
- Franciscanismo de la reina de Aragón Doña María de Luna (1396-1406). AIA, XXXIV. 568-94; AIA, XXXVI. 1933. 255-81; 416-32.
Referències[editar | editar còdic]
- Resenya de Zarco Cuevas, Julián. O.S.A. Catálogo de manuscritos castellanos de la Real Biblioteca de El Escorial. AIA, XXIV. 1925. 121-2.
- Resenya de Foligno, Angela di. Le livre de l’experience des vrais fidèles. (Paris. Droz. 1927. XLVIII+536. Traducido por M.-J- Ferre y L. Baudry). AIA, XXIX. 1928. 395-402 (401).
- Resenya de Eiximenis, Francesc. Doctrina Compendiosa. (Barcelona. Editorial Barcino. 1929. 157. Text i anotació pel P. Martí de Barcelona, O.F.M. Cap. “Els Nostres Clàssics”. Colección A n.º 24). AIA, XXXII. 1929. 278-81.
- Resenya de Martí de Barcelona. O.F.M. Cap. Fra Francesc Eiximenis, O.M. (1340?-1409?). La seva vida, els seus escrits, la seva personalitat literària. (EF, XL. 1928. 437-500). AIA, XXXII. 1929. 276-8.
- Resenya de Joan de Gal·les, O.F.M. Breviloqui. (Barcelona. Editorial Barcino. 1930. 175. A càrrec de Norbert d’Ordal, O.F.M. Cap. “Els Nostres Clàssics”. Colecció A n.º 28). AIA, XXXIV. 1931. 143-6.