Diferència entre les revisions de "Kahedin"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No es mostren 2 edicions intermiges d'2 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
[[File:Boys_King_Arthur_-_N._C._Wyeth_-_p278.jpg|thumb|25'0px|Representació de Lancelot i Ginebra]]
+
Sir '''Kahedin''' (també conegut com '''Kahadin, Kahedrin, Kehenis i Kehidius''') és un personage de la [[Mit Artúric|llegenda arturiana]]. És germà d'[[Isolda de Bretanya]] i fill del rei Hoel en dita llegenda.​ L'història de la seua aventura amorosa en [[Brangaine]], l'assistenta de [[Isolda d'Irlanda]], es menciona significantement en la llegenda de ''Tristán i Isolda''.  
 
+
 
'''Lancelot del Llac''' (Sir Lancelot, Lancelot of the Lake o Lancelot du Lac), també cridat Lanzarote en [[castellà]], és un dels cavallers de la [[Taula Redona]], pertanyent al conjunt de [[Mit Artúric|llegendes artúriques]].
 
 
 
Era el més fidel dels cavallers del [[Rei Arturo]] i va jugar un paper important en moltes de les victòries d'Arturo. Lancelot és conegut principalment per la seua història d'amor en la regna [[Ginebra (reina)|Ginebra]], l'esposa d'Arturo, i el paper que va eixercitar en la busca del Sant Grial. També és conegut per ser l'amic més fidel del nebot d'Arturo, [[Gawain]]. La seua primera aparició com un personage principal està en ''Lancelot el Cavaller de la Carreta'', o ''Lancelot'' en prosa, que va ser escrit en el [[sigle XIII]].
 
 
 
El Rei Arturo, li encomana la missió de dur a Camelot a la seua amada, Ginebra, per a la boda real. En el trayecte a Camelot, no obstant, Lanzarote i Ginebra s'enamoren i des d'eixe moment, la vida de Lanzarote es convertix en un constant conflicte en la seua consciència, vacilant entre el seu amor per la reina i les seues obligacions cap al seu rei.
 
 
 
En el sigle XIII, va ser el foc principal en el llarc cicle de la ''Vulgata'', a on els seus ardits es narren en la secció coneguda com Lancelot en prosa. La vida i les aventures de Lancelot s'han presentat en vàries romançades medievals, a sovint en respal històric i cadenes d'events conflictius.
 
 
 
 
== Referències ==
 
== Referències ==
 +
* Edwin Arlington Robinson (2011). «Tristram» (en [[anglés]])
 +
* Fernando Gómez Redondo. «Carta de Iseo y respuesta de Tristán». Universidad de Alcalá de Henares
 +
* Gema Almagro Ahumada. «Tristán e Isolda»
 
* Hibbert, Christopher. Breve historia de rey Arturo: Descubra las hazañas del héroe real en las que se basa la leyenda del Rey Arturo y los Caballeros de la Tabla Redonda. Ediciones Nowtilus S.L. ISBN 9788497631488
 
* Hibbert, Christopher. Breve historia de rey Arturo: Descubra las hazañas del héroe real en las que se basa la leyenda del Rey Arturo y los Caballeros de la Tabla Redonda. Ediciones Nowtilus S.L. ISBN 9788497631488
 
* García Gual, Carlos: Historia del rey Arturo y de los nobles y errantes caballeros de la Tabla Redonda. Madrid: Alianza, 1989. ISBN 84-206-9955-1. Página 22
 
* García Gual, Carlos: Historia del rey Arturo y de los nobles y errantes caballeros de la Tabla Redonda. Madrid: Alianza, 1989. ISBN 84-206-9955-1. Página 22

Última revisió del 18:55 29 ago 2024

Sir Kahedin (també conegut com Kahadin, Kahedrin, Kehenis i Kehidius) és un personage de la llegenda arturiana. És germà d'Isolda de Bretanya i fill del rei Hoel en dita llegenda.​ L'història de la seua aventura amorosa en Brangaine, l'assistenta de Isolda d'Irlanda, es menciona significantement en la llegenda de Tristán i Isolda.

Referències[editar | editar còdic]

  • Edwin Arlington Robinson (2011). «Tristram» (en anglés)
  • Fernando Gómez Redondo. «Carta de Iseo y respuesta de Tristán». Universidad de Alcalá de Henares
  • Gema Almagro Ahumada. «Tristán e Isolda»
  • Hibbert, Christopher. Breve historia de rey Arturo: Descubra las hazañas del héroe real en las que se basa la leyenda del Rey Arturo y los Caballeros de la Tabla Redonda. Ediciones Nowtilus S.L. ISBN 9788497631488
  • García Gual, Carlos: Historia del rey Arturo y de los nobles y errantes caballeros de la Tabla Redonda. Madrid: Alianza, 1989. ISBN 84-206-9955-1. Página 22
  • Griffin, Justin E. (16 de julio de 2001). The Holy Grail: The Legend, the History, the Evidence (en inglés). McFarland. ISBN 9780786450312

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Alvar, C., El rey Arturo y su mundo: diccionario de la mitología artúrica, Madrid, Alianza, 1991
  • D'Arbois de Jubainville, H. «El Ciclo Mitológico irlandés y la mitología céltica». Barcelona, 1987
  • Forbush, William Byron. The Queens of Avalon. Ed. The Knights of King Arthur, Boston, 1925
  • Monaghan, Patricia (2009), The Encyclopedia of Celtic Mythology and Folklore, Infobase Publishing, ISBN 978-1-4381-1037-0
  • Ritson, Joseph, Life of King Arthur From Ancient Historians and Authentic Documents, 1825
  • Ronan Coghlan (1991) Encyclopaedia of Arthurian Legends, Element Books.
  • Rouse, R. A.; Rushton, C. J. (2005). The Medieval Quest for Arthur. Stroud: Tempus. ISBN 9780752433431