Diferència entre les revisions de "Nas"
| (No es mostren 16 edicions intermiges d'4 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[ | + | [[File:Human-nose.jpg|thumb|right|<center>'''Nas'''.</center>]] |
| − | El '''nas''' és una protuberància que forma part del sistema respiratori en els vertebrats. És l'orgue de l'olfat i l'entrada del tracte respiratori. | + | El '''nas''' és una protuberància que forma part del sistema respiratori en els vertebrats. És l'orgue de l'[[olfat]] i l'entrada del tracte respiratori. |
== Anatomia == | == Anatomia == | ||
| − | El '''nas''' es dividix en dos compartiments separats pel [[tabic nassal]], els quals tenen dos orificis d'eixida denominats narines. Per l'atre costat, el '''nas''' | + | El '''nas''' es dividix en dos compartiments separats pel [[tabic nassal]], els quals tenen dos orificis d'eixida denominats narines. Per l'atre costat, el '''nas''' acaba en unes obertures que comuniquen en la [[faringe]]. |
| − | En les parets laterals dels cornalons se troben uns [[Os|ossos]] esponjosos nomenats [[cornets]], que s'encarreguen de calfar i netejar l'aire que va cap als pulmons. Davall de cada cornet existixen uns espais denominats meats, que | + | En les parets laterals dels cornalons se troben uns [[Os|ossos]] esponjosos nomenats [[cornets]], que s'encarreguen de calfar i netejar l'aire que va cap als [[pulmó|pulmons]]. Davall de cada cornet existixen uns espais denominats meats, que són els que comuniquen el nas en els [[sens paranassals]]. |
| − | L' | + | L'armassó òsseu del '''nas''' està constituït per ossos, [[cartílec|cartílecs]] durs i cartílecs molls. Els ossos durs formen la part superior i els laterals del pont, els [[cartílecs]] formen els laterals dels cornalons i el propi tabic nassal. |
| − | Les parets nassals estan revestides per mucoses que tenen com a funció essencial l'acondicionament de l'aire inhalat. | + | Les parets nassals estan revestides per mucoses que tenen com a funció essencial l'acondicionament de l'aire inhalat. Ademés, la mucosa atrapa i lleva la pols i els gérmens de l'aire quan s'introduïxen en el '''nas'''. |
| − | El '''nas''' és l'orgue a on residix el sentit de l'[[olfat]]. En l'epiteli olfatiu es troba la [[ | + | El '''nas''' és l'orgue a on residix el sentit de l'[[olfat]]. En l'epiteli olfatiu es troba la [[pituïtària groga]], constituïda per un grup de cèlules nervioses en pèls microscòpics nomenats [[cilis]]. Estos estan recoberts de receptors sensibles a les molècules de l'olor. Hi han uns 20 tipos distints de receptors, cada u dels quals s'encarrega d'una classe determinada de molècules d'olor. Estes cèlules establiran sinàpsis en les [[neurona|neurones]] dels bulps olfatoris, que manaran les senyals al [[cervell]]. |
== Triàngul de la mort == | == Triàngul de la mort == | ||
| − | En els sers humans, degut a la naturalea especial del fluix sanguíneu del [[nas]] i la seua àrea | + | En els sers humans, degut a la naturalea especial del fluix sanguíneu del [[nas]] i la seua àrea circumdant, existixen riscs de que una infecció puga estendre's al cervell, quadro d'extrema gravetat. Per esta raó, l'àrea compresa entre les vores de la boca i el pont del nas, inclòs el nas i el maxilar es coneixen com el triàngul de la mort. |
| − | == | + | == Vore també == |
| − | *[[Cornaló]] | + | |
| − | *[[Furgar-se el nas]] | + | * [[Olfat]] |
| + | * [[Cornaló]] | ||
| + | * [[Furgar-se el nas]] | ||
| + | |||
| + | == Referències == | ||
| + | * Agreda, Victor Smith (10 de octubre de 2005). ''Anatomia Topografica Y Actuacion de Urgencia''. Editorial Paidotribo. ISBN 978-84-8019-839-4 | ||
| + | * Andor Thoma, Éléments de paléoanthropologie, Institut supérieur d'archéologie et d'histoire de l'art, 1985, p. 128 | ||
| + | * Dr. García Ruiz, Jesús. ''Filogenia en ORL: olfativo y fossas nasales''. otorrinoweb.com | ||
| + | * Ferrés, Elvira; Agreda; Smith, Víctor; Montesinos, Manuel (1991). ''Manual de embriología y anatomía general''. Universitat de Valéncia. ISBN 978-84-370-1006-9 | ||
| + | |||
| + | == Bibliografia == | ||
| + | |||
| + | * Federative Committee on Anatomical Terminology. ''Terminologia Anatomica''. Thieme, 1998 | ||
| + | * Netter, Frank (2015). Atlas de anatomía humana. Elsevier Masson. ISBN 978-8445826072 | ||
| + | * Rodriguez Limón, Raúl. ''Anatomía elemental'' | ||
| + | * Ruff CB, Trinkaus E, Walker A, Larsen CS., « Postcranial robusticity in Homo. I. Temporal trends and mechanical interpretation », Am. Phys. Anthrop., vol. 91, no 1, mai 1993, p. 21-53 | ||
| + | * Tortora-Derrickson. ''Principios de Anatomía y Fisiología'' | ||
| + | |||
| + | == Enllaços externs == | ||
| + | {{Commonscat|Human noses}} | ||
[[Categoria:Salut]] | [[Categoria:Salut]] | ||
| − | [[Categoria:Anatomia]] | + | [[Categoria:Anatomia humana]] |
| + | [[Categoria:Parts del cos]] | ||
| + | [[Categoria:Sistemes d'òrguens]] | ||
| + | [[Categoria:Òrguens dels sentits]] | ||
| + | [[Categoria:Sistema respiratori]] | ||
Última revisió del 16:35 19 ago 2024
El nas és una protuberància que forma part del sistema respiratori en els vertebrats. És l'orgue de l'olfat i l'entrada del tracte respiratori.
Anatomia[editar | editar còdic]
El nas es dividix en dos compartiments separats pel tabic nassal, els quals tenen dos orificis d'eixida denominats narines. Per l'atre costat, el nas acaba en unes obertures que comuniquen en la faringe.
En les parets laterals dels cornalons se troben uns ossos esponjosos nomenats cornets, que s'encarreguen de calfar i netejar l'aire que va cap als pulmons. Davall de cada cornet existixen uns espais denominats meats, que són els que comuniquen el nas en els sens paranassals.
L'armassó òsseu del nas està constituït per ossos, cartílecs durs i cartílecs molls. Els ossos durs formen la part superior i els laterals del pont, els cartílecs formen els laterals dels cornalons i el propi tabic nassal.
Les parets nassals estan revestides per mucoses que tenen com a funció essencial l'acondicionament de l'aire inhalat. Ademés, la mucosa atrapa i lleva la pols i els gérmens de l'aire quan s'introduïxen en el nas.
El nas és l'orgue a on residix el sentit de l'olfat. En l'epiteli olfatiu es troba la pituïtària groga, constituïda per un grup de cèlules nervioses en pèls microscòpics nomenats cilis. Estos estan recoberts de receptors sensibles a les molècules de l'olor. Hi han uns 20 tipos distints de receptors, cada u dels quals s'encarrega d'una classe determinada de molècules d'olor. Estes cèlules establiran sinàpsis en les neurones dels bulps olfatoris, que manaran les senyals al cervell.
Triàngul de la mort[editar | editar còdic]
En els sers humans, degut a la naturalea especial del fluix sanguíneu del nas i la seua àrea circumdant, existixen riscs de que una infecció puga estendre's al cervell, quadro d'extrema gravetat. Per esta raó, l'àrea compresa entre les vores de la boca i el pont del nas, inclòs el nas i el maxilar es coneixen com el triàngul de la mort.
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- Agreda, Victor Smith (10 de octubre de 2005). Anatomia Topografica Y Actuacion de Urgencia. Editorial Paidotribo. ISBN 978-84-8019-839-4
- Andor Thoma, Éléments de paléoanthropologie, Institut supérieur d'archéologie et d'histoire de l'art, 1985, p. 128
- Dr. García Ruiz, Jesús. Filogenia en ORL: olfativo y fossas nasales. otorrinoweb.com
- Ferrés, Elvira; Agreda; Smith, Víctor; Montesinos, Manuel (1991). Manual de embriología y anatomía general. Universitat de Valéncia. ISBN 978-84-370-1006-9
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Federative Committee on Anatomical Terminology. Terminologia Anatomica. Thieme, 1998
- Netter, Frank (2015). Atlas de anatomía humana. Elsevier Masson. ISBN 978-8445826072
- Rodriguez Limón, Raúl. Anatomía elemental
- Ruff CB, Trinkaus E, Walker A, Larsen CS., « Postcranial robusticity in Homo. I. Temporal trends and mechanical interpretation », Am. Phys. Anthrop., vol. 91, no 1, mai 1993, p. 21-53
- Tortora-Derrickson. Principios de Anatomía y Fisiología
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Nas.