Diferència entre les revisions de "Bufa"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No se mostra una edició intermija del mateix usuari)
Llínea 1: Llínea 1:
[[File:Vejiga.png|thumb|200px|right|<center>Bufa</center>]]
+
[[File:Vejiga.png|thumb|250px|Bufa]]
  
 
La '''bufa''' o bufeta és un orgue membranós intern que tenen molts mamífers a on per mig dels [[ureter|ureters]], es va depositant l'[[orina]] que produïxen els [[renyó|renyons]].
 
La '''bufa''' o bufeta és un orgue membranós intern que tenen molts mamífers a on per mig dels [[ureter|ureters]], es va depositant l'[[orina]] que produïxen els [[renyó|renyons]].
Llínea 10: Llínea 10:
 
L'orina, excretada pels renyons, s'acumula en la bufa pel drenage de dos uréters, abans de ser eliminada per la micció.​ L'orina ix de la bufa a través de l'uretra, un únic tubo muscular que termina en una obertura nomenada meato urinari, per a on ix del cos.​ La micció implica canvis musculars coordinats que involucren un reflex basat en la columna, en majors impulsos del [[cervell]].​ Durant la micció, el múscul detrusor es contrau i l'esfínter urinari extern i els músculs del perineu es relaixen, lo que permet que l'orina passe a través de l'uretra i fòra del cos.
 
L'orina, excretada pels renyons, s'acumula en la bufa pel drenage de dos uréters, abans de ser eliminada per la micció.​ L'orina ix de la bufa a través de l'uretra, un únic tubo muscular que termina en una obertura nomenada meato urinari, per a on ix del cos.​ La micció implica canvis musculars coordinats que involucren un reflex basat en la columna, en majors impulsos del [[cervell]].​ Durant la micció, el múscul detrusor es contrau i l'esfínter urinari extern i els músculs del perineu es relaixen, lo que permet que l'orina passe a través de l'uretra i fòra del cos.
  
== Ubicació ==
+
== Ubicació ==
 +
 
 
La bufa urinària està situada en l'excavació de la pelvis. Per davant està fixada al pubis, per darrere llimita en el recte, en la part superior de la [[próstata]] i les vesícules seminals en l'home, i en la [[vagina]] en la dòna. Per dalt està recoberta pel peritoneu parietal que la separa de la cavitat abdominal, i per avall llimita en la próstata en l'home i en la musculatura perineal en la dòna.
 
La bufa urinària està situada en l'excavació de la pelvis. Per davant està fixada al pubis, per darrere llimita en el recte, en la part superior de la [[próstata]] i les vesícules seminals en l'home, i en la [[vagina]] en la dòna. Per dalt està recoberta pel peritoneu parietal que la separa de la cavitat abdominal, i per avall llimita en la próstata en l'home i en la musculatura perineal en la dòna.
  

Última revisió del 16:19 19 ago 2024

Bufa

La bufa o bufeta és un orgue membranós intern que tenen molts mamífers a on per mig dels ureters, es va depositant l'orina que produïxen els renyons.

Forma part del sistema genitourinari i és un orgue buit múscul-membranós que forma part del tracte urinari i que rep a l'orina dels uréters, l'almagasena i l'expulsa a través de l'uretra a l'exterior del cos durant la micció.

En grec, bufa s'escriu κύστις [cistos], d'a on deriven paraules com cistitis, cistotomía o cistoscopia.

Funció[editar | editar còdic]

L'orina, excretada pels renyons, s'acumula en la bufa pel drenage de dos uréters, abans de ser eliminada per la micció.​ L'orina ix de la bufa a través de l'uretra, un únic tubo muscular que termina en una obertura nomenada meato urinari, per a on ix del cos.​ La micció implica canvis musculars coordinats que involucren un reflex basat en la columna, en majors impulsos del cervell.​ Durant la micció, el múscul detrusor es contrau i l'esfínter urinari extern i els músculs del perineu es relaixen, lo que permet que l'orina passe a través de l'uretra i fòra del cos.

Ubicació[editar | editar còdic]

La bufa urinària està situada en l'excavació de la pelvis. Per davant està fixada al pubis, per darrere llimita en el recte, en la part superior de la próstata i les vesícules seminals en l'home, i en la vagina en la dòna. Per dalt està recoberta pel peritoneu parietal que la separa de la cavitat abdominal, i per avall llimita en la próstata en l'home i en la musculatura perineal en la dòna.

Regions de l'interior de la bufa[editar | editar còdic]

  • Trígono vesical: Els uréters entren en la bufa diagonalment a través de la paret dorsolateral, en un àrea nomenada trígono, que té forma triangular i ocupa l'àrea corresponent a la paret posteroinferior de la bufa. L'orifici intern de l'uretra definix el punt inferior del triàngul que dibuixa el trígono
  • Ápex vesical: El lligament mig umbilical conecta en l'ápex de la bufa
  • Cúpula vesical: És la part superior i més àmplia de la bufa, que aumenta considerablement de volum, com una esfera, quan està plena d'orina
  • Coll vesical: Està conectat en el pubis a través del lligament pubovesical en les dònes, i pel lligament puboprostático en hòmens

Malalties de la bufa urinària[editar | editar còdic]

Les principals són:

  • Cistitis
  • Càncer de bufa
  • Síndrome de l'abdomen en pruna passa
  • Incontinència urinària
  • Traumatisme de bufa
  • Cistitis intersticial

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

  • Agreda, Victor Smith (10 de octubre de 2005). Anatomia Topografica Y Actuacion de Urgencia. Editorial Paidotribo. ISBN 978-84-8019-839-4
  • Barrett, Kim E; Barman, Susan M; Yuan, Jason X-J; Brooks, Heddwen (2019). «37. Renal function & Micturition: The Bladder». Ganong's review of medical physiology (26th edición). New York. pp. 681-682. ISBN 9781260122404. OCLC 1076268769
  • Drake, Richard L. (2020). Anatomía para estudiantes. Barcelona, España: ELSEVIER. ISBN 978-0-323-39304-1
  • Ferrés, Elvira; Agreda; Smith, Víctor; Montesinos, Manuel (1991). Manual de embriología y anatomía general. Universitat de Valéncia. ISBN 978-84-370-1006-9

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Federative Committee on Anatomical Terminology. Terminologia Anatomica. Thieme, 1998
  • Netter, Frank (2015). Atlas de anatomía humana. Elsevier Masson. ISBN 978-8445826072
  • Rodriguez Limón, Raúl. Anatomía elemental
  • Tortora-Derrickson. Principios de Anatomía y Fisiología

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons