Canvis

Alboraya conserva encara el sabor típic dels pobles en una part important de la localitat, en la particularitat de presentar ademés, un front coster de quasi quatre quilómetros de llargària, en dos núcleus residencials o barris separats per la desembocadura del [[Barranc del Carraixet]]: [[Port Saplaya]] i [[Patacona]]. El primer té un port deportiu que oferix la possibilitat de tindre la barca en la mateixa porta de casa, en un complex residencial i de passeig caracterisat pels càlits ocres i sienes, els blaus i els roses pàlits, utilisats tradicionalment en la pintura de les vivendes. El segon naixqué de l'espai que ocupava una antiga paperera a edificis i adossats de primera i segona residencia, abdós barris en excelents plages.

Alboraya conserva encara el sabor típic dels pobles en una part important de la localitat, en la particularitat de presentar ademés, un front coster de quasi quatre quilómetros de llargària, en dos núcleus residencials o barris separats per la desembocadura del [[Barranc del Carraixet]]: [[Port Saplaya]] i [[Patacona]]. El primer té un port deportiu que oferix la possibilitat de tindre la barca en la mateixa porta de casa, en un complex residencial i de passeig caracterisat pels càlits ocres i sienes, els blaus i els roses pàlits, utilisats tradicionalment en la pintura de les vivendes. El segon naixqué de l'espai que ocupava una antiga paperera a edificis i adossats de primera i segona residencia, abdós barris en excelents plages.

Del seu patrimoni monumental destacarem l'iglésia parroquial de l'Assunció de Nostra Senyora ([[sigle XVIII]]) d'estil barroc i orige medieval, que junt en la casa abadia formen una illa de cases. La frontera es de mamposteria, en la torre a la dreta. En l'interior trobem tres naus en capelles laterals; la nau central presenta volta de mig canó, tenint la casa abadia darrere a l'esquerra. El poble d'Alboraya, conta en atres ermites, com la del Santíssim Crist de les Ànimes, en la desapareguda masia de Vilanova. Cal destacar el seu trasllat en via crucis al Temple Parroquial el Dilluns Santo; l'ermita del Sagrat Cor de Jesús (Rectoret), en la masia del Rector, sense cult; l'ermita de Santa Barbara (recentment restaurada), en el barri del mateix nom; l'ermita de Sant Cristòfol pròxima al polígon industrial, i en la desembocadura del [[Barranc del Carraixet]] l'ermita del [[Miracle dels Peixets]], d'estil neogòtic, mostra frontera dividida en tres cossos, en finestrals ogivals i sostre a dos aigües, en el costat dret se pot observar un panel ceràmic en l'alusió al milacre supostament ocorregut en Juliol de l'any [[1348]] en eixe mateix lloc. Totes elles custodien un important patrimoni històric artístic, ric en escultures, pintures, retaules, ceràmiques.

Del seu patrimoni monumental destacarem l'iglésia parroquial de l'Assunció de Nostra Senyora ([[sigle XVIII]]) d'estil barroc i orige medieval, que junt en la casa abadia formen una illa de cases. La frontera es de mamposteria, en la torre a la dreta. En l'interior trobem tres naus en capelles laterals; la nau central presenta volta de mig canó, tenint la casa abadia darrere a l'esquerra. El poble d'Alboraya, conta en atres ermites, com la del Santíssim Crist de les Ànimes, en la desapareguda masia de Vilanova. Cal destacar el seu trasllat en via crucis al Temple Parroquial el Dilluns Santo; l'ermita del Sagrat Cor de Jesús (Rectoret), en la masia del Rector, sense cult; l'ermita de Santa Barbara (recentment restaurada), en el barri del mateix nom; l'ermita de Sant Cristòfol pròxima al polígon industrial, i en la desembocadura del [[Barranc del Carraixet]] l'ermita del [[Milacre dels Peixets]], d'estil neogòtic, mostra frontera dividida en tres cossos, en finestrals ogivals i sostre a dos aigües, en el costat dret se pot observar un panel ceràmic en l'alusió al milacre supostament ocorregut en Juliol de l'any [[1348]] en eixe mateix lloc. Totes elles custodien un important patrimoni històric artístic, ric en escultures, pintures, retaules, ceràmiques.

L'arquitectura civil d'Alboraya està representada per les modernistes cases urbanes de finals de [[sigle XIX]] i principis del [[sigle XX]], aixina com per les alqueries morisques i cases d'horta (Alqueria d'El Machistre, a on se troba el museu de la Chufa i de l'Orchata), testimoni de un remot passat, esguitat de chicotets retaules ceràmics d'orige devocional. Tenim que destacar el denominat "Pont del Moro" de 5m d'ample per 8 de llarc, que salvava la séquia de Vera, i que en l'actualitat se pot contemplar en els jardins del passeig d'Aragó, la Casa del Comte de Sanoguera, en plena plaça del poble.

L'arquitectura civil d'Alboraya està representada per les modernistes cases urbanes de finals de [[sigle XIX]] i principis del [[sigle XX]], aixina com per les alqueries morisques i cases d'horta (Alqueria d'El Machistre, a on se troba el museu de la Chufa i de l'Orchata), testimoni de un remot passat, esguitat de chicotets retaules ceràmics d'orige devocional. Tenim que destacar el denominat "Pont del Moro" de 5m d'ample per 8 de llarc, que salvava la séquia de Vera, i que en l'actualitat se pot contemplar en els jardins del passeig d'Aragó, la Casa del Comte de Sanoguera, en plena plaça del poble.