Diferència entre les revisions de "Existencialisme"
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Archiu:Kierkegaard-Dostoyevsky-Nietzsche-Sartre.jpg|197px|miniaturadeimagen|dreta|En el sentit de les agulles del rellonge des de la part superior esquerra: Søren Kierkegaard, Fiódor Dostoievski, Jean-Paul Sartre, Friedrich Nietzsche.]] | [[Archiu:Kierkegaard-Dostoyevsky-Nietzsche-Sartre.jpg|197px|miniaturadeimagen|dreta|En el sentit de les agulles del rellonge des de la part superior esquerra: Søren Kierkegaard, Fiódor Dostoievski, Jean-Paul Sartre, Friedrich Nietzsche.]] | ||
| − | L''''existencialisme''' és una [[Escola filosòfica|corrent filosòfica]] i posteriorment, una [[Vanguardisme|vanguarda]] lliterària orientada al voltant de la pròpia existència humana a través de l'anàlisis de la [[condició humana]], la [[llibertat]], la [[responsabilitat]] individual, les [[Emoció|emocions]], aixina com el [[Sentit de la vida|significat de la vida]]. Sosté que l'existència precedix a l'essència i que la realitat és anterior al pensament i la voluntat a l'inteligència. Planteja que el punt de partida del pensament filosòfic deu ser l'individu i les experiències subjectives [[Fenomenologia (filosofia)|fenomenològicas]], aixina com el «''[[angst]]''» o l'oix existencial que genera l'aparent absurditat del món. Sobre esta base, els existencialistes sostenen que la combinació del [[Moral|pensament moral]] i el [[Ciència|pensament científic]] són insuficients per a entendre l'existència humana, per lo tant, és necessari un conjunt adicional de categories, governades per la norma d'[[Autenticitat (filosofia)|autenticitat]]. Una [[virtut]] primordial en el pensament existencialiste és l'autenticitat. L'existencialisme influiria en moltes disciplines fòra de la filosofia, inclosa la teologia , el teatre, l'art, la lliteratura i la sicologia, [[Kierkegaard]] (fundador d'esta corrent) i [[Nietzsche]] varen assentar les bases de la filosofia existencialista. | + | L''''existencialisme''' és una [[Escola filosòfica|corrent filosòfica]] i posteriorment, una [[Vanguardisme|vanguarda]] lliterària orientada al voltant de la pròpia existència humana a través de l'anàlisis de la [[condició humana]], la [[llibertat]], la [[responsabilitat]] individual, les [[Emoció|emocions]], aixina com el [[Sentit de la vida|significat de la vida]]. Sosté que l'existència precedix a l'essència i que la realitat és anterior al pensament i la voluntat a l'inteligència. Planteja que el punt de partida del pensament filosòfic deu ser l'individu i les experiències subjectives [[Fenomenologia (filosofia)|fenomenològicas]], aixina com el «''[[angst]]''» o l'oix existencial que genera l'aparent absurditat del món. Sobre esta base, els existencialistes sostenen que la combinació del [[Moral|pensament moral]] i el [[Ciència|pensament científic]] són insuficients per a entendre l'existència humana, per lo tant, és necessari un conjunt adicional de categories, governades per la norma d'[[Autenticitat (filosofia)|autenticitat]]. Una [[virtut]] primordial en el pensament existencialiste és l'autenticitat. L'existencialisme influiria en moltes disciplines fòra de la filosofia, inclosa la teologia , el teatre, l'art, la lliteratura i la sicologia, [[Kierkegaard]] (fundador d'esta corrent) i [[Nietzsche]] varen assentar les bases de la filosofia existencialista. |
[[Categoria:Filosofia]] | [[Categoria:Filosofia]] | ||
[[Categoria:Existencialisme]] | [[Categoria:Existencialisme]] | ||
Última revisió del 11:56 14 ago 2024
L'existencialisme és una corrent filosòfica i posteriorment, una vanguarda lliterària orientada al voltant de la pròpia existència humana a través de l'anàlisis de la condició humana, la llibertat, la responsabilitat individual, les emocions, aixina com el significat de la vida. Sosté que l'existència precedix a l'essència i que la realitat és anterior al pensament i la voluntat a l'inteligència. Planteja que el punt de partida del pensament filosòfic deu ser l'individu i les experiències subjectives fenomenològicas, aixina com el «angst» o l'oix existencial que genera l'aparent absurditat del món. Sobre esta base, els existencialistes sostenen que la combinació del pensament moral i el pensament científic són insuficients per a entendre l'existència humana, per lo tant, és necessari un conjunt adicional de categories, governades per la norma d'autenticitat. Una virtut primordial en el pensament existencialiste és l'autenticitat. L'existencialisme influiria en moltes disciplines fòra de la filosofia, inclosa la teologia , el teatre, l'art, la lliteratura i la sicologia, Kierkegaard (fundador d'esta corrent) i Nietzsche varen assentar les bases de la filosofia existencialista.