26 031
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «El '''Castell de Cullera''' és un conjunt d'arquitectura militar musulmana del sigle X que es troba en una zona montanyosa de la localitat valenciana de …»
El '''Castell de Cullera''' és un conjunt d'arquitectura militar musulmana del [[sigle X]] que es troba en una zona montanyosa de la localitat valenciana de [[Cullera]]. L'edificació es troba en la Montanya dels Rabosots o de les Raboses, controlant el llitoral de Cullera i la desembocadura del [[Xúquer]].
El castell, junt en els restants de muralles i torrellons que l'envolten, formen un be d'interés cultural en número 46.21.105-015 i anotació ministerial R-I-51-0004867 de 27 d'abril de 1983.
Des de l'any [[1997]] alberga el Museu Municipal d'Història i Arqueologia de Cullera.
== Història ==
L'edifici es va alçar en el sigle X, en época califal. Al començament del [[sigle XI]] va passar a formar part de les defenses de la [[Taifa de Valéncia]].
En el ''[[Cantar de mio Cid]]'' apareix esta localitat i el seu castell:
{{Cita|''Al [[rey Yúcef]] tres golpes le hubo dado, se le libró de la espada, pues mucho le corrió el caballo, se le metió en Cullera, un castillo como un palacio.''}}
Segons el ''Cantar'', Cullera fon saquejada pel [[Cid]] en la seua campanya de desgast per a debilitar [[Valéncia]]. Despuix de la batalla de [[Sagunt]], el Cid es va dedicar a saquejar diversos punts de la taifa valenciana, en atacs ràpits que llançaven de nit, com [[Cullera]], [[Xàtiva]] i [[Dénia]]. Despuix de conquistar Valéncia, el rei almorávit Yussuf va creuar l'Estret en 50.000 hòmens per a recuperar la ciutat, pero fon derrotat pel Cid en batalla campal i va acabar refugiant-se en Cullera per a salvar la vida.
En l'any 1239 va passar a mans cristianes, esta volta pel rei [[Jaume I]]. Durant la [[Guerra dels Dos Peres]] fon pres pels castellans i recuperat pels aragonesos. Serví de defensa contra els pirates barberescs durant el [[sigle XVI]]. En el [[sigle XIX]] va tornar a tindre importància militar durant la [[Guerra de l'Independència]] i les [[Guerres Carlistes]]. Durant estes últimes es va modificar la Torre Major, demolint la seua estància envoltada per a formar una plataforma per a fusilers.
Entre [[1891]] i [[1897]] es va construir el santuari de La nostra Senyora del Castell, obra de l'arquitecte [[José María Belda]]. Esta edificació va supondre la supressió de l'albacara vella.
El castell ha segut restaurat recentment concloent en la musealisació de la Torre Major.
== Descripció ==
En el moment del seu completament, cap al [[sigle XIV]], constava d'un primer recint amurallat, l'albacara vella, dins de la qual es trobava el castell, dotat de torrellons de flanquege i una torre principal de 10 metros d'altura. L'albacara nova, rodejada en una muralla i cinc torres, es troba a un nivell un poc inferior.
(Secció per completar)
El castell, junt en els restants de muralles i torrellons que l'envolten, formen un be d'interés cultural en número 46.21.105-015 i anotació ministerial R-I-51-0004867 de 27 d'abril de 1983.
Des de l'any [[1997]] alberga el Museu Municipal d'Història i Arqueologia de Cullera.
== Història ==
L'edifici es va alçar en el sigle X, en época califal. Al començament del [[sigle XI]] va passar a formar part de les defenses de la [[Taifa de Valéncia]].
En el ''[[Cantar de mio Cid]]'' apareix esta localitat i el seu castell:
{{Cita|''Al [[rey Yúcef]] tres golpes le hubo dado, se le libró de la espada, pues mucho le corrió el caballo, se le metió en Cullera, un castillo como un palacio.''}}
Segons el ''Cantar'', Cullera fon saquejada pel [[Cid]] en la seua campanya de desgast per a debilitar [[Valéncia]]. Despuix de la batalla de [[Sagunt]], el Cid es va dedicar a saquejar diversos punts de la taifa valenciana, en atacs ràpits que llançaven de nit, com [[Cullera]], [[Xàtiva]] i [[Dénia]]. Despuix de conquistar Valéncia, el rei almorávit Yussuf va creuar l'Estret en 50.000 hòmens per a recuperar la ciutat, pero fon derrotat pel Cid en batalla campal i va acabar refugiant-se en Cullera per a salvar la vida.
En l'any 1239 va passar a mans cristianes, esta volta pel rei [[Jaume I]]. Durant la [[Guerra dels Dos Peres]] fon pres pels castellans i recuperat pels aragonesos. Serví de defensa contra els pirates barberescs durant el [[sigle XVI]]. En el [[sigle XIX]] va tornar a tindre importància militar durant la [[Guerra de l'Independència]] i les [[Guerres Carlistes]]. Durant estes últimes es va modificar la Torre Major, demolint la seua estància envoltada per a formar una plataforma per a fusilers.
Entre [[1891]] i [[1897]] es va construir el santuari de La nostra Senyora del Castell, obra de l'arquitecte [[José María Belda]]. Esta edificació va supondre la supressió de l'albacara vella.
El castell ha segut restaurat recentment concloent en la musealisació de la Torre Major.
== Descripció ==
En el moment del seu completament, cap al [[sigle XIV]], constava d'un primer recint amurallat, l'albacara vella, dins de la qual es trobava el castell, dotat de torrellons de flanquege i una torre principal de 10 metros d'altura. L'albacara nova, rodejada en una muralla i cinc torres, es troba a un nivell un poc inferior.
(Secció per completar)