Diferència entre les revisions de "Aigües de Busot"
| Llínea 17: | Llínea 17: | ||
== Entorn natural == | == Entorn natural == | ||
| − | A 341 metros d'altura es troba un mirador de la [[Mar Mediterrànea]]. Boscs de [[Pi (arbre)|pins]] alts i frondosos. Passejar pels seus camps és tot un plaer per als sentits. Des de la pinada, en els dies clars, podem vore l'illa de [[Nova Tabarca|Tabarca]] en la llínea de l'horisó i, quan escomença l'[[autumne]], magnífiques tempestes sobre la mar. És un bosc mediterràneu en senders i bancs de fusta per a descansar baix la seua ombra. | + | A 341 metros d'altura es troba un mirador de la [[Mar Mediterrànea]]. Boscs de [[Pi (arbre)|pins]] alts i frondosos. Passejar pels seus camps és tot un plaer per als sentits. Des de la pinada, en els dies clars, podem vore l'illa de [[Nova Tabarca|Tabarca]] en la llínea de l'horisó i, quan escomença l'[[autumne]], magnífiques tempestes sobre la mar. És un bosc mediterràneu en senders i bancs de fusta per a descansar baix la seua ombra. |
== Vore també == | == Vore també == | ||
Revisió de 11:34 10 ago 2024
Aigües de Busot (en castellà Aguas de Busot), és un municipi valencià que es troba en la comarca de l'Alacantí, dins de la subcomarca històrica de la Foya de Xixona. També s'ha nomenat Aigües Altes per distinguir-lo de la caseria d'Aigües Baixes, hui en el municipi d'El Campello.
Segons el INE de l'any 2021, conta en una població de 1.049 habitants.
Història
Incorporada al Regne de Múrcia en la conquista, en l'any 1296 passà a formar part del Regne de Valéncia. A causa de que durant anys fon zona de fronterera, en el seu terme es va erigir un important castell, del que hui en dia a soles queda una torre. Durant la guerra de Successió, Felip V li otorgà el títul de vila per la seua adscripció al bando borbònic. Des de l'any 1252 a l'any 1841 estigué adscrita al municipi d'Alacant.
Per estes últimes dates, el seu balneari d'aigües termals, construït per la comtesa de Torrellano sobre uns antics banys que adquirí en l'any 1816, havia tengut ya cert prestigi. En l'any 1936, este es convertí en Patronat Infantil Antituberculós i, despuix de la guerra, fon comprat per l'Estat i es convertí de nou en balneari.
Demografia
En els primers anys dels xixanta hi havia 572 habitants. En l'any 1986 n'hi havia 329 (emigrats fonamentalment a Alacant) i, finalment l'última senya coneguda parla d'una recuperació en la població fins a arribar a sobrepassar el miler d'habitants.
Activitats econòmiques
Aigües ha segut des de molt antic un municipi abocat al turisme de salut, ya que tota l'economia girava entorn al Balneari. Hui en dia està tancat i el principal sector econòmic és el de servicis, destacant les empreses dedicades a la gastronomia, l'oci, en definitiva el turisme d'interior.
Entorn natural
A 341 metros d'altura es troba un mirador de la Mar Mediterrànea. Boscs de pins alts i frondosos. Passejar pels seus camps és tot un plaer per als sentits. Des de la pinada, en els dies clars, podem vore l'illa de Tabarca en la llínea de l'horisó i, quan escomença l'autumne, magnífiques tempestes sobre la mar. És un bosc mediterràneu en senders i bancs de fusta per a descansar baix la seua ombra.
Vore també
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Aigües de Busot.
| Municipis de L'Alacantí | |
|---|---|
| Agost • Aigües de Busot • Alacant • Busot • El Campello • Muchamel • Sant Joan d'Alacant • Sant Vicent del Raspeig • La Torre de les Maçanes • Xixona | |