46 695
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 1:
Llínea 1: − + − + Llínea 10:
Llínea 10: − + − + + + + + + + + + − + − + +
sense resum d'edició
{{Biografia|
{{Biografia|
| nom = Josep Tarradellas i Joan
| nom = Josep Tarradellas i Joan
| image =
| image = [[File:Adolfo Suárez junto al presidente de la Generalitat de Cataluña a su llegada a Barcelona. Pool Moncloa. 24 de febrero de 1979.jpeg|250px]]
| peu =
| peu = Josep Tarradellas al centre en [[Adolfo Suarez]]
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
| ocupació = Polític
| ocupació = Polític
| lloc_mort = [[Barcelona]], [[Espanya]]
| lloc_mort = [[Barcelona]], [[Espanya]]
}}
}}
'''Josep Tarradellas i Joan''' (Cervelló, [[Barcelona]], [[1899]] - Barcelona, [[1988]]) fon un [[polític]] català. Les seues conviccions catalanistes i d'esquerres el portaren a participar en l'oposició republicana contra la dictadura de [[Miguel Primo se Rivera|Primo de Rivera]] ([[1923]]-[[1930]]), com a militant de varis grups que, en l'any [[1931]], s'integraren en la coalició [[Esquerra Republicana de Catalunya]] (ERC).
'''Josep Tarradellas i Joan''' (Cervelló, [[Barcelona]], [[1899]] - Barcelona, [[1988]]) fon un [[polític]] català. Les seues conviccions catalanistes i d'esquerres el portaren a participar en l'oposició republicana contra la dictadura de [[Miguel Primo de Rivera|Primo de Rivera]] ([[1923]]-[[1930]]), com a militant de varis grups que, en l'any [[1931]], s'integraren en la coalició [[Esquerra Republicana de Catalunya]] (ERC).
== Trayectòria política ==
== Trayectòria política ==
Tarradellas fon elegit secretari general de ERC, que hauria de dominar la vida política catalana durant la [[Segona República]] ([[1931]]-[[1936]]). Fon diputat en les Corts espanyoles i, despuix d'aprovar-se el primer Estatut d'Autonomia de Catalunya ([[1932]]), també fon diputat del Parlament català, conseller de Governació i Sanitat i colaborador del primer president de la [[Generalitat de Catalunya]], Francesc Macià.
Tarradellas fon elegit secretari general de ERC, que hauria de dominar la vida política catalana durant la [[Segona República]] ([[1931]]-[[1936]]). Fon diputat en les Corts espanyoles i, despuix d'aprovar-se el primer Estatut d'Autonomia de Catalunya ([[1932]]), també fon diputat del Parlament català, conseller de Governació i Sanitat i colaborador del primer president de la [[Generalitat de Catalunya]], [[Francesc Macià]].
No obstant, va ser expulsat del govern i del partit per desavenències en Macià en l'any [[1933]]. Més tart fon empresonat per la seua implicació en la Revolució de [[1934]] contra el govern dretà de la República. Va retornar a Esquerra Republicana i, despuix del triumfo electoral del [[Front Popular]] (en el que esta estava integrada) en l'any 1936, tornà a entrar en el govern de la Generalitat com a conseller de Servicis Públics, Economia i Finances, i més tart com a president en aquell mateix any.
Tarradellas fon membre del Consell durant tota la [[Guerra Civil espanyola]] (1936-[[1939]]), impulsant mesures revolucionàries com les colectivisacions; pero en [[1937]] va caure de la presidència pels greus enfrontaments en la retaguàrdia catalana entre les forces que recolzaven a la República. Perduda la guerra en 1939, Tarradellas va partir a l'exili en [[França]].
En l'any [[1954]] Josep Tarradellas fon elegit president del govern català en l'exili, per lo que va constituir una referència simbòlica de les aspiracions del [[Nacionalisme català|nacionalisme català]] durant l'oposició al règim de [[Francisco Franco]]. En morir el dictador i iniciar-se la transició a la [[Democràcia|democràcia]] en [[Espanya]], Tarradellas va retornar a [[Barcelona]] i [[Adolfo Suárez]] li va reconéixer la llegitimitat del càrrec que ostentava, en nomenar-lo president d'un govern preautonòmic de coalició encaminat a restablir l'autogovern català ([[1977]]).
No obstant, una volta aprovat el nou Estatut ([[1979]]), les eleccions varen donar el poder en [[Catalunya]] a la coalició de centre-dreta encapçalada per [[Jordi Pujol]] ([[1980]]), moment en que Tarradellas es va retirar de la vida política.
== Cites ==
== Cites ==
Josep Tarradellas, president de la Generalitat de Catalunya, declarà en el diari ''[[Las Provincias]]'' ([[Dumenge]], [[13 de maig]] de [[1979]]), que mai han existit els falsos "[[Països catalans|països catalans]]" ni la més falsa "Catalunya Nort", que això és un invent molt modern, posterior als anys [[1950]]. Declaració que tornà a repetir Josep Tarradellas en una reunió que mantingué en Barcelona junt a l'[[Unió de Periodistes de Valéncia]] ([[23 d´Octubre]] de 1979):
'''Josep Tarradellas''', president de la Generalitat de Catalunya, declarà en el diari ''[[Las Provincias]]'' ([[Dumenge]], [[13 de maig]] de [[1979]]), que mai han existit els falsos "[[Països catalans|països catalans]]" ni la més falsa "[[Catalunya Nort]]", que això és un invent molt modern, posterior als anys [[1950]]. Declaració que tornà a repetir Josep Tarradellas en una reunió que mantingué en Barcelona junt a l'[[Unió de Periodistes Valencians]] ([[23 d'octubre]] de 1979):
{{Cita|Mai han existit els "paisos catalans", ni el [[català]] és la llengua mare de la [[Llengua Valenciana]]}}
{{Cita|Mai han existit els "països catalans", ni el [[català]] és la llengua mare de la [[Llengua Valenciana]]}}
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
* [https://www.biografiasyvidas.com/biografia/t/tarradellas.htm Biografia de Josep Tarradellas - Biografías y vidas]
* [https://www.biografiasyvidas.com/biografia/t/tarradellas.htm Biografia de Josep Tarradellas - Biografías y vidas]
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Josep_Tarradellas Josep Tarradellas en Wikipedia]
[[Categoria:Nacionalisme català]]
[[Categoria:Nacionalisme català]]