Diferència entre les revisions de "Emilio Ortuño Berte"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 3: Llínea 3:
 
== Biografia ==
 
== Biografia ==
  
Emilio Ortuño fon llicenciat en Ingenieria de Camins en l'Escola de Camins de Madrit a on impartirà classes com a professor i més tart com a catedràtic. Ortuño, el matrimoni del qual el va emparentar en [[Francisco Silvela]], inicià la seua carrera política en el sí del [[Partit Conservador]], en qui va concórrer a les eleccions de l'any [[1899]] en les que obtingué ser elegit diputat a Corts pel districte electoral d'[[Arévalo]] ([[província d'Àvila]]). Fon senador per la província d'[[Àvila]] entre [[1901]] i [[1907]]. En les eleccions de [[1907]] obtindria escan representant al districte de [[Arenas de San Pedro]], també en Àvila, que repetiria en els comicis de [[1910]], [[1914]], [[1916]], [[1918]], [[1919]], [[1920]] i [[1923]].
+
Naixqué en el sí d'una família acomodada. Era fill de Tomás Manuel Ortuño (germà de Gaspar Ortuño) i de Zoa Eulalia Berte. La seua chiquea i joventut varen estar marcades per la professió diplomàtica de son pare, que explica el seu naiximent en Orà, a on per llavors el seu pare era cònsul, els seus estudis de secundària i els seus començos foren en l'Escola Politècnica en [[París]].
 +
 
 +
Emilio Ortuño se llicencià en Ingenieria de Camins en l'Escola de Camins de Madrit a on impartirà classes com a professor i més tart com a catedràtic. Ortuño, el matrimoni del qual el va emparentar en [[Francisco Silvela]], inicià la seua carrera política en el sí del [[Partit Conservador]], en qui va concórrer a les eleccions de l'any [[1899]] en les que obtingué ser elegit diputat a Corts pel districte electoral d'[[Arévalo]] ([[província d'Àvila]]). Fon senador per la província d'[[Àvila]] entre [[1901]] i [[1907]]. En les eleccions de [[1907]] obtindria escan representant al districte de [[Arenas de San Pedro]], també en Àvila, que repetiria en els comicis de [[1910]], [[1914]], [[1916]], [[1918]], [[1919]], [[1920]] i [[1923]].
  
 
Fon nomenat director general de [[Correus (Espanya)|Correus]] en [[1908]] i com a tal, ademés de crear la [[Caja Postal de Ahorros|Caixa Postal d'Aforros]], va sometre al servici de Correus i Telégrafs a una important modernisació destacant la construcció del [[Palau de Comunicacions de Madrit]].
 
Fon nomenat director general de [[Correus (Espanya)|Correus]] en [[1908]] i com a tal, ademés de crear la [[Caja Postal de Ahorros|Caixa Postal d'Aforros]], va sometre al servici de Correus i Telégrafs a una important modernisació destacant la construcció del [[Palau de Comunicacions de Madrit]].

Revisió de 21:06 8 ago 2024

Emilio Ortuño Berte (Orà, Argèlia, 28 de setembre de 1862 - Madrit, 1936) fon un ingenier de Camins i polític espanyol, ministre de Foment durant el regnat d'Alfons XIII. Fon nebot de Gaspar Ortuño i Ors.

Biografia

Naixqué en el sí d'una família acomodada. Era fill de Tomás Manuel Ortuño (germà de Gaspar Ortuño) i de Zoa Eulalia Berte. La seua chiquea i joventut varen estar marcades per la professió diplomàtica de son pare, que explica el seu naiximent en Orà, a on per llavors el seu pare era cònsul, els seus estudis de secundària i els seus començos foren en l'Escola Politècnica en París.

Emilio Ortuño se llicencià en Ingenieria de Camins en l'Escola de Camins de Madrit a on impartirà classes com a professor i més tart com a catedràtic. Ortuño, el matrimoni del qual el va emparentar en Francisco Silvela, inicià la seua carrera política en el sí del Partit Conservador, en qui va concórrer a les eleccions de l'any 1899 en les que obtingué ser elegit diputat a Corts pel districte electoral d'Arévalo (província d'Àvila). Fon senador per la província d'Àvila entre 1901 i 1907. En les eleccions de 1907 obtindria escan representant al districte de Arenas de San Pedro, també en Àvila, que repetiria en els comicis de 1910, 1914, 1916, 1918, 1919, 1920 i 1923.

Fon nomenat director general de Correus en 1908 i com a tal, ademés de crear la Caixa Postal d'Aforros, va sometre al servici de Correus i Telégrafs a una important modernisació destacant la construcció del Palau de Comunicacions de Madrit.

Eixercí de ministre de Foment entre el 17 de febrer i l'1 de setembre de 1920 en els gabinets que successivament varen presidir Allendesalazar i Dato.

Durant la dictadura de Primo de Rivera fon membre de l'Assamblea Nacional Consultiva.

Fon assessinat en l'any 1936 en Madrit degut a la repressió en la zona republicana durant la guerra civil espanyola.

Reconeiximents

Un carrer porta el seu nom en Madrit (districte de Vallecas) i un atre carrer en el centre urbà de Benidorm.

Vore també

Enllaços externs