Diferència entre les revisions de "Kirubi"
| Llínea 8: | Llínea 8: | ||
La paraula llatina cherubim és transcripció del plural hebreu kerub / kerubim. Esta paraula hebrea deriva de la assíria-babilonia karabu i esta de l'acadia kuribu. En [[àrap]] ha passat en les formes karub / karubum, karubim, karubiyy o karubim. | La paraula llatina cherubim és transcripció del plural hebreu kerub / kerubim. Esta paraula hebrea deriva de la assíria-babilonia karabu i esta de l'acadia kuribu. En [[àrap]] ha passat en les formes karub / karubum, karubim, karubiyy o karubim. | ||
| − | El significat original de les raïls semítiques de la paraula incorporaria dos sentits complementaris: el de gran i poderós aixina com el de propici i beneït. | + | El significat original de les raïls semítiques de la paraula incorporaria dos sentits complementaris: el de gran i poderós aixina com el de propici i beneït. |
== Referències == | == Referències == | ||
Última revisió del 15:35 7 ago 2024
Kirubi és la denominació dels bous alats en cap humà, un tipo de criatura pròpia de la mitologia assíria. Del acadi Kuribu; en babiloni-assiri Karabu, També són nomenats shedi (geni), per la seua funció, o bous, per la seua forma.
Estos genis alats es representaven a gran tamany i en aspecte monstruós en les entrades dels temples i palaus de les civilisacions mesopotàmiques, i se'ls identificava en els noms de Lammasu (esperit protector) o Cherub (querubín). Existia un cherub en la mitologia egipcíaca, en múltiples ales i ulls.
Kirubi i Querubí[editar | editar còdic]
S'ha propost que la parella de querubins que la Bíblia descriu en l'Arca de l'Aliança podrien haver tingut l'aspecte dels kirubi, és dir, de bous alats, i no d'hòmens alats, com solen representar-se les criatures angélicals en el cristianisme.
La paraula llatina cherubim és transcripció del plural hebreu kerub / kerubim. Esta paraula hebrea deriva de la assíria-babilonia karabu i esta de l'acadia kuribu. En àrap ha passat en les formes karub / karubum, karubim, karubiyy o karubim.
El significat original de les raïls semítiques de la paraula incorporaria dos sentits complementaris: el de gran i poderós aixina com el de propici i beneït.
Referències[editar | editar còdic]
- Jordan, Michael, Encyclopedia of Gods, Kyle Cathie Limited, 2ª edición. 2002. ISBN 978-1-85626-453-2
- Patricia Monaghan (2010). Encyclopedia of Goddesses and Heroines. ABC-CLIO. pp. 63-64. ISBN 978-0-313-34989-8
- Revisión de Cris.B Siren de Kramer's Sumerian Mythology and Black & Green's God's Demons and Symbols of Ancient Mesopotamia
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Dalley, Stephanie. Myths from Mesopotamia
- Eduardo Cirlot, Diccionario de símbolos, pg. 383
- Hadad, Husni & Mja'is, Salim (1993) Ba'al Haddad, A Study of Ancient Religious History of Syria
- Hooke, S. H. Babylonian and Assyrian Religion