Diferència entre les revisions de "Hugo Grotius"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No es mostren 9 edicions intermiges d'4 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
 
[[Image:Michiel Jansz van Mierevelt - Hugo Grotius.jpg|right|thumb|Hugo Grotius.]]
 
[[Image:Michiel Jansz van Mierevelt - Hugo Grotius.jpg|right|thumb|Hugo Grotius.]]
'''Huig de Groot''' ([[Llatí|llatinisat]] com a '''Hugo Grotius''') ([[Delft]], [[Províncies Unides]], [[10 d'abril]] de [[1583]] - [[Rostock]], [[Mecklemburg-Schwerin]], [[Sacre Imperi]], [[28 d'agost]] de [[1645]]) va ser un [[jurista]], [[filòsof]], [[escritor]] i [[poeta]] holandés. De la mateixa manera que [[Francisco Suárez]], afirma que el [[dret internacional]] prové del [[dret natural]] i del dret de gents. El dret internacional és independent de la [[teologia]] o de l'existència de [[Deu]], el que implica que en les relacions internacionals no es pot diferenciar entre nacions cristianes i infidels. Per a Hugo Grotius el Dret és el dictat de la recta [[raó]] i existiria encara que Deu no existí.
+
'''Huig de Groot''' ([[Llatí|llatinisat]] com a '''Hugo Grotius''') ([[Delft]], [[Províncies Unides]], [[10 d'abril]] de [[1583]] - [[Rostock]], [[Mecklemburg-Schwerin]], [[Sacre Imperi]], [[28 d'agost]] de [[1645]]) va ser un [[juriste]], [[filòsof]], [[escritor]] i [[poeta]] holandés. De la mateixa manera que [[Francisco Suárez]], afirma que el [[dret internacional]] prové del [[dret natural]] i del dret de gents. El dret internacional és independent de la [[teologia]] o de l'existència de [[Deu]], el que implica que en les relacions internacionals no es pot diferenciar entre nacions cristianes i infidels. Per a Hugo Grotius el Dret és el dictat de la recta [[raó]] i existiria encara que Deu no existí.
  
 
La seua estàtua presidix la plaça principal de [[Delft]], la seua ciutat natal.
 
La seua estàtua presidix la plaça principal de [[Delft]], la seua ciutat natal.
  
 
== Estudis ==
 
== Estudis ==
Va ser un chiquet prodigi; als nou anys coneixia la poètica i fea versos de qualitat; va començar els seus estudis de Dret als deu anys, en [[Leiden]] (Holanda) en [[1594]], i es va graduar quatre anys més tart a [[Orleans]] ([[França]]) en [[jurisprudència]] i [[filosofia]], havent a més aprovat els cursos d'[[astrologia]], [[matemàtiques]] i [[teologia]].
+
Va ser un chiquet prodigi; als nou anys coneixia la poètica i fea versos de qualitat; va començar els seus estudis de Dret als deu anys, en [[Leiden]] (Holanda) en l'any  [[1594]], i es va graduar quatre anys més tart a [[Orleans]] ([[França]]) en [[jurisprudència]] i [[filosofia]], havent a més aprovat els cursos d'[[astrologia]], [[matemàtiques]] i [[teologia]].
  
== Jurista ==
+
== Juriste ==
En [[1599]] va començar a eixercir de jurista a [[La Haya]]. El [[1609]] va publicar de forma anònima ''Mare liberum'', breu tractat on afirmava que el mar no era propietat de ningú, sino territori internacional que totes les nacions eren lliures d'aprofitar, tesis a la qual es va opondre l'anglés [[John Selden]], en ''Mare clausum''. La disputa sobre la propietat o nacionalitat de les aigües tenien un refons econòmic, ya que afectava al comerç internacional. ''Mare liberum'' és part d'un obra major, ''De iure praede'', inèdita fins a [[1868]]. El [[1613]] va fer part d'una missió diplomàtica a Anglaterra.
+
En l'any [[1599]] va començar a eixercir de juriste en [[La Haya]]. En l'any [[1609]] va publicar de forma anònima ''Mare liberum'', breu tractat a on afirmava que el mar no era propietat de ningú, sino territori internacional que totes les nacions eren lliures d'aprofitar, tesis a la qual es va opondre l'anglés [[John Selden]], en ''Mare clausum''. La disputa sobre la propietat o nacionalitat de les aigües tenien un refons econòmic, ya que afectava al comerç internacional. ''Mare liberum'' és part d'un obra major, ''De iure praede'', inèdita fins a [[1868]]. En l'any [[1613]] va formar part d'una missió diplomàtica en Anglaterra.
  
 
== Obres principals ==
 
== Obres principals ==
Llínea 18: Llínea 18:
 
* ''Annales et historiae de rebus belgicis'' (publicada en 1657)
 
* ''Annales et historiae de rebus belgicis'' (publicada en 1657)
 
* ''De iure prade'' (publicada en 1868)
 
* ''De iure prade'' (publicada en 1868)
 +
   
 +
== Referències ==
 +
* Latorre, Ángel. Introducción al Derecho. (2002), Ariel, Barcelona; pág. 131
 +
* Salvadori, Pierre-Ange (2021). Le Nord de la Renaissance : la carte, l'humanisme suédois et la genèse de l'Arctique. Bibliothèque d'histoire de la Renaissance. Paris: Classiques Garnier. p. 803. ISBN 978-2-406-10700-2
  
 +
== Bibliografia ==
 +
* De la Reza, Germán A.: La invención de la paz. De la República cristiana del duque de Sully a la Sociedad de naciones de Simón Bolívar, Siglo XXI Editores, México, 2009, ISBN 9786070300546
 +
 +
== Enllaços externs ==
 +
{{Commonscat|Hugo Grotius}}
 +
 +
[[Categoria:Biografies]]
 
[[Categoria:Persones d'Holanda Meridional]]
 
[[Categoria:Persones d'Holanda Meridional]]
 
[[Categoria:Escritors neerlandesos]]
 
[[Categoria:Escritors neerlandesos]]

Última revisió del 07:48 6 ago 2024

Hugo Grotius.

Huig de Groot (llatinisat com a Hugo Grotius) (Delft, Províncies Unides, 10 d'abril de 1583 - † Rostock, Mecklemburg-Schwerin, Sacre Imperi, 28 d'agost de 1645) va ser un juriste, filòsof, escritor i poeta holandés. De la mateixa manera que Francisco Suárez, afirma que el dret internacional prové del dret natural i del dret de gents. El dret internacional és independent de la teologia o de l'existència de Deu, el que implica que en les relacions internacionals no es pot diferenciar entre nacions cristianes i infidels. Per a Hugo Grotius el Dret és el dictat de la recta raó i existiria encara que Deu no existí.

La seua estàtua presidix la plaça principal de Delft, la seua ciutat natal.

Estudis[editar | editar còdic]

Va ser un chiquet prodigi; als nou anys coneixia la poètica i fea versos de qualitat; va començar els seus estudis de Dret als deu anys, en Leiden (Holanda) en l'any 1594, i es va graduar quatre anys més tart a Orleans (França) en jurisprudència i filosofia, havent a més aprovat els cursos d'astrologia, matemàtiques i teologia.

Juriste[editar | editar còdic]

En l'any 1599 va començar a eixercir de juriste en La Haya. En l'any 1609 va publicar de forma anònima Mare liberum, breu tractat a on afirmava que el mar no era propietat de ningú, sino territori internacional que totes les nacions eren lliures d'aprofitar, tesis a la qual es va opondre l'anglés John Selden, en Mare clausum. La disputa sobre la propietat o nacionalitat de les aigües tenien un refons econòmic, ya que afectava al comerç internacional. Mare liberum és part d'un obra major, De iure praede, inèdita fins a 1868. En l'any 1613 va formar part d'una missió diplomàtica en Anglaterra.

Obres principals[editar | editar còdic]

  • Mare liberum (1609)
  • De iure belli ac pacis (1625)
  • De veritate religionis Christianae (1627)
  • Introducción al estudio de la jurisprudencia holandesa (1631)
  • Via et votum ad pacem ecclesiasticam (1642)
  • Annales et historiae de rebus belgicis (publicada en 1657)
  • De iure prade (publicada en 1868)

Referències[editar | editar còdic]

  • Latorre, Ángel. Introducción al Derecho. (2002), Ariel, Barcelona; pág. 131
  • Salvadori, Pierre-Ange (2021). Le Nord de la Renaissance : la carte, l'humanisme suédois et la genèse de l'Arctique. Bibliothèque d'histoire de la Renaissance. Paris: Classiques Garnier. p. 803. ISBN 978-2-406-10700-2

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • De la Reza, Germán A.: La invención de la paz. De la República cristiana del duque de Sully a la Sociedad de naciones de Simón Bolívar, Siglo XXI Editores, México, 2009, ISBN 9786070300546

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons