Diferència entre les revisions de "Abeurador"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
Llínea 5: Llínea 5:
 
Aixina mateix es denomina abeurador al «parage o lloc a on s'abeura». També es consideren abeuradors naturals les vies o masses d'[[aigua]] (rieres, rius, tolls, llacs, etc.). Alguns abeuradors antics de cuidades selleries o integrats en fonts històriques tenen un valorat porte monumental.
 
Aixina mateix es denomina abeurador al «parage o lloc a on s'abeura». També es consideren abeuradors naturals les vies o masses d'[[aigua]] (rieres, rius, tolls, llacs, etc.). Alguns abeuradors antics de cuidades selleries o integrats en fonts històriques tenen un valorat porte monumental.
  
Encara que a partir del [[sigle XX]] s'ha industrialisat la fabricació de molt diversos tipos de recipients per a abeurar, en contexts rurals poden trobar-se primitius abeuradors aprofitant vies d'aigua o fusts, creant una estructura de piles comunicades o recollits en una esplanada en pendent, empedrada i tancada, a la que es conduïx l'aigua.
+
Encara que a partir del [[sigle XX]] s'ha industrialisat la fabricació de molt diversos tipos de recipients per a abeurar, en contexts rurals poden trobar-se primitius abeuradors aprofitant vies d'aigua o fusts, creant una estructura de piles comunicades o recollits en una esplanada en pendent, empedrada i tancada, a la que es conduïx l'aigua.
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
 
{{DGLV|Abeurador}}
 
{{DGLV|Abeurador}}
 +
 
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Abrevadero Abeurador en Wikipedia]
 
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Abrevadero Abeurador en Wikipedia]
  

Última revisió del 18:29 4 ago 2024

Abeurador en Xérica

Un abeurador (del verp "Abeurar") és una pica o atifell a on beuen o abeuren els animals com el ganado. També és el lloc a on els animals tenen costum d'anar a beure, especialment les aus.

Aixina mateix es denomina abeurador al «parage o lloc a on s'abeura». També es consideren abeuradors naturals les vies o masses d'aigua (rieres, rius, tolls, llacs, etc.). Alguns abeuradors antics de cuidades selleries o integrats en fonts històriques tenen un valorat porte monumental.

Encara que a partir del sigle XX s'ha industrialisat la fabricació de molt diversos tipos de recipients per a abeurar, en contexts rurals poden trobar-se primitius abeuradors aprofitant vies d'aigua o fusts, creant una estructura de piles comunicades o recollits en una esplanada en pendent, empedrada i tancada, a la que es conduïx l'aigua.

Enllaços externs[editar | editar còdic]