Diferència entre les revisions de "Gaspar Ortuño i Ors"
Llínea 3: | Llínea 3: | ||
== Biografia == | == Biografia == | ||
− | Gaspar Ortuño naixqué en la població valenciana de Benidorm, en la comarca de la [[Marina Baixa]], el 13 de maig de l'any 1835. Fon fill de Gaspar Ortuño i Vives i de Manuela Ors, quan tenien 28 i 25 anys, respectivament. | + | Gaspar Ortuño naixqué en la població valenciana de Benidorm, en la comarca de la [[Marina Baixa]], el 13 de maig de l'any 1835. Fon fill d'un [[corsari]], de Gaspar Ortuño i Vives, alferes de fragata de l'Armada, i de Manuela Ors, quan tenien 28 i 25 anys, respectivament. El seu germà Tomàs també fon diplomàtic. |
− | Se casà en María Concepción Alvarado Barroeta, el 18 de juny de 1870 en l'iglésia de Nostra Senyora del Carme, en San José de Costa Rica. | + | El 24 de setembre de l'any [[1866]], D. Gaspar Ortuño i Ors, secundat per un grup de compatriotes com D. José Ventura Espinach, D. Martín Echeverría i D. Bartolomé Calsamiglia, fundà la Societat Espanyola de Beneficència per a socórrer a tot espanyol desproveït de recursos o malalt, resident en el país de Costa Rica. |
+ | |||
+ | Se casà en María Concepción Alvarado Barroeta, el 18 de juny de 1870, en l'iglésia de Nostra Senyora del Carme, en San José de Costa Rica. | ||
En l'any [[1877]] un grup d'empresaris locals, entre ells Gaspar Ortuño i Ors, varen fundar el ''Banco de la Unión'' que despuix es convertiria en el ''Banco de Costa Rica''. Baix la direcció de don Gaspar, el Banc va aplegar a convertir-se en el més important del país. En el Contracte Soto-Ortuño, subscrit per don Bernardo Soto i per ell, s'autorisa al Banc l'emissió monetària i se li nomena caixer únic de l'Estat. Don Gaspar va aplegar a ser el banquer més prominent de l'época, tan és aixina que per a celebrar el centenari de la fundació del ''Banco de Costa'', el ''Banco Central'' feu una emissió de billets de cinquanta colons gravats en la figura del famós banquer. El seu rostre va aparéixer en el billet de cinquanta colors com a fundador del Banc. | En l'any [[1877]] un grup d'empresaris locals, entre ells Gaspar Ortuño i Ors, varen fundar el ''Banco de la Unión'' que despuix es convertiria en el ''Banco de Costa Rica''. Baix la direcció de don Gaspar, el Banc va aplegar a convertir-se en el més important del país. En el Contracte Soto-Ortuño, subscrit per don Bernardo Soto i per ell, s'autorisa al Banc l'emissió monetària i se li nomena caixer únic de l'Estat. Don Gaspar va aplegar a ser el banquer més prominent de l'época, tan és aixina que per a celebrar el centenari de la fundació del ''Banco de Costa'', el ''Banco Central'' feu una emissió de billets de cinquanta colons gravats en la figura del famós banquer. El seu rostre va aparéixer en el billet de cinquanta colors com a fundador del Banc. | ||
+ | |||
+ | Gaspar Ortuño i Ors va donar una casa, que despuix fon l'ajuntament de Benidorm, a canvi de que l'ajuntament cuidara del panteó de la seua família, ya que els germans estaven fòra de Benidorm. Hui en dia, eixa casa està reformada i és el Museu municipal Boca del Calvari de Benidorm. | ||
Fallí Gaspar Ortuño, el 10 de setembre de l'any 1925, als 90 anys, en el municipi de San José ([[Costa Rica]]), originalment fon sepultat en el mausoleu de l'Associació Espanyola de Beneficència (Cementeri General de San José), posteriorment fon traslladat al mausoleu de la família Ortuño Boutin, en setembre de l'any [[1927]], en el quadrant nomenat secció exterior oest. | Fallí Gaspar Ortuño, el 10 de setembre de l'any 1925, als 90 anys, en el municipi de San José ([[Costa Rica]]), originalment fon sepultat en el mausoleu de l'Associació Espanyola de Beneficència (Cementeri General de San José), posteriorment fon traslladat al mausoleu de la família Ortuño Boutin, en setembre de l'any [[1927]], en el quadrant nomenat secció exterior oest. |
Revisió de 19:06 30 jul 2024
Gaspar Ortuño i Ors (Benidorm, 13 de maig de 1835 - † San José, Costa Rica, 10 de setembre de 1925), fon un diplomàtic i prominent banquer valencià.
Biografia
Gaspar Ortuño naixqué en la població valenciana de Benidorm, en la comarca de la Marina Baixa, el 13 de maig de l'any 1835. Fon fill d'un corsari, de Gaspar Ortuño i Vives, alferes de fragata de l'Armada, i de Manuela Ors, quan tenien 28 i 25 anys, respectivament. El seu germà Tomàs també fon diplomàtic.
El 24 de setembre de l'any 1866, D. Gaspar Ortuño i Ors, secundat per un grup de compatriotes com D. José Ventura Espinach, D. Martín Echeverría i D. Bartolomé Calsamiglia, fundà la Societat Espanyola de Beneficència per a socórrer a tot espanyol desproveït de recursos o malalt, resident en el país de Costa Rica.
Se casà en María Concepción Alvarado Barroeta, el 18 de juny de 1870, en l'iglésia de Nostra Senyora del Carme, en San José de Costa Rica.
En l'any 1877 un grup d'empresaris locals, entre ells Gaspar Ortuño i Ors, varen fundar el Banco de la Unión que despuix es convertiria en el Banco de Costa Rica. Baix la direcció de don Gaspar, el Banc va aplegar a convertir-se en el més important del país. En el Contracte Soto-Ortuño, subscrit per don Bernardo Soto i per ell, s'autorisa al Banc l'emissió monetària i se li nomena caixer únic de l'Estat. Don Gaspar va aplegar a ser el banquer més prominent de l'época, tan és aixina que per a celebrar el centenari de la fundació del Banco de Costa, el Banco Central feu una emissió de billets de cinquanta colons gravats en la figura del famós banquer. El seu rostre va aparéixer en el billet de cinquanta colors com a fundador del Banc.
Gaspar Ortuño i Ors va donar una casa, que despuix fon l'ajuntament de Benidorm, a canvi de que l'ajuntament cuidara del panteó de la seua família, ya que els germans estaven fòra de Benidorm. Hui en dia, eixa casa està reformada i és el Museu municipal Boca del Calvari de Benidorm.
Fallí Gaspar Ortuño, el 10 de setembre de l'any 1925, als 90 anys, en el municipi de San José (Costa Rica), originalment fon sepultat en el mausoleu de l'Associació Espanyola de Beneficència (Cementeri General de San José), posteriorment fon traslladat al mausoleu de la família Ortuño Boutin, en setembre de l'any 1927, en el quadrant nomenat secció exterior oest.