Diferència entre les revisions de "Guerrers de Riace"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m
 
(No es mostren 2 edicions intermiges d'2 usuaris)
Llínea 2: Llínea 2:
 
Els '''Guerrers de Riace''' són una parella d'[[estàtua|estàtues]] gregues d'[[estil sever]] ([[sigle V aC]]) que s'exponen en el Museu nacional de la [[Magna Grècia]] de [[Reggio de Calàbria]]. Són dos dels pocs eixemples d'[[escultura|escultures]] en [[bronze]] que queden de l'[[Art de l'antiga Grècia]] juntament en, per eixemple, el [[Deu del cap Artemísion|''Posidó'' o ''Deu de Artimisio'']] del [[Museu Arqueològic Nacional d'Atenes]] o l{{'}}''[[Auriga de Delfos]]''.<ref>Bruneau (1996) pàg.58</ref>'' Varen ser trobades en les rodalies de la localitat de [[Riace]], en la província de Reggio de Calàbria en l'any [[1972]]. S'han convertit en un dels [[símbol]]s de la ciutat de [[Reggio de Calàbria]]. Són coneguts com a ''Bronze A (el jove)'' i ''Bronze B (el vell)''.
 
Els '''Guerrers de Riace''' són una parella d'[[estàtua|estàtues]] gregues d'[[estil sever]] ([[sigle V aC]]) que s'exponen en el Museu nacional de la [[Magna Grècia]] de [[Reggio de Calàbria]]. Són dos dels pocs eixemples d'[[escultura|escultures]] en [[bronze]] que queden de l'[[Art de l'antiga Grècia]] juntament en, per eixemple, el [[Deu del cap Artemísion|''Posidó'' o ''Deu de Artimisio'']] del [[Museu Arqueològic Nacional d'Atenes]] o l{{'}}''[[Auriga de Delfos]]''.<ref>Bruneau (1996) pàg.58</ref>'' Varen ser trobades en les rodalies de la localitat de [[Riace]], en la província de Reggio de Calàbria en l'any [[1972]]. S'han convertit en un dels [[símbol]]s de la ciutat de [[Reggio de Calàbria]]. Són coneguts com a ''Bronze A (el jove)'' i ''Bronze B (el vell)''.
  
Els dos guerrers són [[obra d'art|obres d'art]] originals gregues del sigle V a.C, i el seu descubriment ha estimulat als estudiosos a la investigació de la identitat dels personages i autors. Encara no s'ha conseguit el consens exacte respecte a la datació, procedència i autors de les dos escultures.<ref>Barral i Altet (1987) pàg. 107</ref>  
+
Els dos guerrers són [[obra d'art|obres d'art]] originals gregues del sigle V a.C, i el seu descubriment ha estimulat als estudiosos a la investigació de la identitat dels personages i autors. Encara no s'ha conseguit el consens exacte respecte a la datació, procedència i autors de les dos escultures.<ref>Barral i Altet (1987) pàg. 107</ref>  
  
 
== Referències ==
 
== Referències ==
 
<references/>
 
<references/>
  
== Vínculs externs ==
+
== Enllaços externs ==
 
* [http://www.archeologia.beniculturali.it/pages/atlante/S98.html Museu a la pàgina de la Direzione Generale per i Beni Archeologici] (Ministero dei Beni culturali) {{it}}
 
* [http://www.archeologia.beniculturali.it/pages/atlante/S98.html Museu a la pàgina de la Direzione Generale per i Beni Archeologici] (Ministero dei Beni culturali) {{it}}
  
 
[[Categoria:Escultura d'estil sever]]
 
[[Categoria:Escultura d'estil sever]]

Última revisió del 19:04 30 jul 2024

Els Guerrers de Riace, Bronze A en primer pla i Bronze B en segon pla.

Els Guerrers de Riace són una parella d'estàtues gregues d'estil sever (sigle V aC) que s'exponen en el Museu nacional de la Magna Grècia de Reggio de Calàbria. Són dos dels pocs eixemples d'escultures en bronze que queden de l'Art de l'antiga Grècia juntament en, per eixemple, el Posidó o Deu de Artimisio del Museu Arqueològic Nacional d'Atenes o l'Auriga de Delfos.[1] Varen ser trobades en les rodalies de la localitat de Riace, en la província de Reggio de Calàbria en l'any 1972. S'han convertit en un dels símbols de la ciutat de Reggio de Calàbria. Són coneguts com a Bronze A (el jove) i Bronze B (el vell).

Els dos guerrers són obres d'art originals gregues del sigle V a.C, i el seu descubriment ha estimulat als estudiosos a la investigació de la identitat dels personages i autors. Encara no s'ha conseguit el consens exacte respecte a la datació, procedència i autors de les dos escultures.[2]

Referències[editar | editar còdic]

  1. Bruneau (1996) pàg.58
  2. Barral i Altet (1987) pàg. 107

Enllaços externs[editar | editar còdic]