Diferència entre les revisions de "Meret"
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
Posteriorment, les llegendes la varen incloure com a deesa de l'octava hora, en el Llibre de les Portes i, en el [[Llibre dels Morts]], es parla de les dos Merit amigues, associant-les a [[Isis]] i a [[Neftis]]. | Posteriorment, les llegendes la varen incloure com a deesa de l'octava hora, en el Llibre de les Portes i, en el [[Llibre dels Morts]], es parla de les dos Merit amigues, associant-les a [[Isis]] i a [[Neftis]]. | ||
| − | Merit, generalment, formava part dels ritos funeraris i del [[Festival Sed]] i es coneixen dos tipos de sacerdotises dedicades al seu cult, les recluses del temple de*Luxor i les que duyen el títul de les que amen. | + | Merit, generalment, formava part dels ritos funeraris i del [[Festival Sed]] i es coneixen dos tipos de sacerdotises dedicades al seu cult, les recluses del temple de*Luxor i les que duyen el títul de les que amen. |
== Referències == | == Referències == | ||
Última revisió del 09:01 28 jul 2024
Meret, Mert o Merit, en la mitologia egipcíaca, el nom de la qual significa L'amada, era una deesa que s'associava en l'alegria, la música, la vora i la dansa.
Mit[editar | editar còdic]
Merit era una contrapartida femenina o esposa donada a Hapy, deu del Nil. Per això el seu nom fa referència a l'amada. Com a tal, va ser representada per lo general com una dòna en els braços estesos cap a avant. Generalment, apareix en forma dual (les dos Merets), en les mateixes associacions que Hapy, duent en el cap el loto blau egipcíac per a l'Alt Egipte o la planta de papir per al Baix Egipte. ya que Hapy era font de l'abundància, Merit era representada freqüentment en una font d'ofrenes, ya que, sent la seua esposa, seria la receptora simbòlica de la seua generositat.
Era considerada com la protectora del Baix i de l'Alt Egipte i com tal era una deesa de l'aigua. Com deitat, el paper del qual anava a ser de receptora simbòlica de la generositat de l'inundació del Nil, estava fortament associada en l'alegria, per mig de la vora i la dansa.
Posteriorment, les llegendes la varen incloure com a deesa de l'octava hora, en el Llibre de les Portes i, en el Llibre dels Morts, es parla de les dos Merit amigues, associant-les a Isis i a Neftis.
Merit, generalment, formava part dels ritos funeraris i del Festival Sed i es coneixen dos tipos de sacerdotises dedicades al seu cult, les recluses del temple de*Luxor i les que duyen el títul de les que amen.
Referències[editar | editar còdic]
- Assmann, Jan (2005) [2001], Death and Salvation in Ancient Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-4241-9
- Pinch, Geraldine (2004), Egyptian Mythology: A Guide to the Gods, Goddesses, and Traditions of Ancient Egypt. Oxford University Press
- Traunecker, Claude (2001) [1992], The Gods of Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-3834-9
- Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Elisa Castel: Gran Diccionario de Mitología Egipcia, en egiptologia.com
- Grimal, Nicolas. Historia del Antiguo Egipto. Akal. ISBN 84-460-0621-9
- Lipson, Carol (2004). Rhetoric Before and Beyond the Greeks. Nueva York: SUNY Press
- Lurker, Manfred. Dictionary of Gods and Goddesses, Devils and Demons, p. 231. Routledge, 1987. ISBN 0710208774
- Melton, J. Gordon (2009), Encyclopedia of American Religions (8.ª edición), Gale Cengage Learning, ISBN 0-7876-9696-X
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Meret.