Canvis

Hi ha restos de l'época ibèrica en el jaciment de la ''Covalta'', així com en el ''Castell Vell''. De l'época musulmana tenim en Albaida [[Alqueria|alqueries]], part de l'actual emplaçament de la vila i el ''Castell Vell'' (transformat en l'intensa ocupació migeval).  

Hi ha restos de l'época ibèrica en el jaciment de la ''Covalta'', així com en el ''Castell Vell''. De l'época musulmana tenim en Albaida [[Alqueria|alqueries]], part de l'actual emplaçament de la vila i el ''Castell Vell'' (transformat en l'intensa ocupació migeval).  

En 1477, [[Joan II d'Aragó|Joan II]] concedí el primer títul de [[Marquesat d'Albaida|Comte d'Albaida]], pero fins a [[1604]] no fon transformat en marquesat per [[Felip III d'Espanya|Felip III]]. El [[Marquesat d'Albaida]] comprenia la ciutat d'Albaida i els termes dels actuals pobles de [[Benissoda]], [[Palomar]], [[Carrícola]], Aljorfa i [[Atzeneta d'Albaida]]. També formaren part del marquesat en el segle XVIII: [[Montaverner]], la [[baronia]] d'[[Otos]], [[Bèlgida]] i la seua [[baronia]].

En [[1477]], [[Joan II d'Aragó|Joan II]] concedí el primer títul de [[Marquesat d'Albaida|Comte d'Albaida]], pero fins a [[1604]] no fon transformat en marquesat per [[Felip III d'Espanya|Felip III]]. El [[Marquesat d'Albaida]] comprenia la ciutat d'Albaida i els termes dels actuals pobles de [[Benissoda]], [[Palomar]], [[Carrícola]], Aljorfa i [[Atzeneta d'Albaida]]. També formaren part del marquesat en el segle XVIII: [[Montaverner]], la [[baronia]] d'[[Otos]], [[Bèlgida]] i la seua [[baronia]].

Al aplegar el segle XIX, el cep i l'industria de la cera foren l'inici de l'eclosió industrial i textil del segle XX.

Al aplegar el [[segle XIX]], el cep i l'industria de la cera foren l'inici de l'eclosió industrial i textil del [[segle XX]].

En la [[Guerra de l'Independència Espanyola]], Albaida fon un dels principals focs de lluita armada contra els invasors francesos. No seria fins a [[1906]] quant obtingué d'[[Alfons XIII d'Espanya|Alfons XIII]]] la condició de [[ciutat]].

En la [[Guerra de l'Independència Espanyola]], Albaida fon un dels principals focs de lluita armada contra els invasors francesos. No seria fins a [[1906]] quant obtingué d'[[Alfons XIII d'Espanya|Alfons XIII]]] la condició de [[ciutat]].

*'''Palau dels Milà i Aragó, Marquesos d'Albaida'''.

*'''Palau dels Milà i Aragó, Marquesos d'Albaida'''.

Sòlida construcció en tres torres quadrades que fon residencia dels marquesos titulars de la població, i que en data 27 de giner de 2008 ha sofrit un incendi que ha afectat a una part del mateix.

Sòlida construcció en tres torres quadrades que fon residencia dels marquesos titulars de la població, i que en data 27 de giner de [[2008]] ha sofrit un incendi que ha afectat a una part del mateix.

Junt a l'iglésia, és sense dubte l'edifici més monumental i emblemàtic de la ciutat d'Albaida. A partir de les primeres muralles que els musulmans construïren en el [[segle XIII]], naix el primitiu palau, aprofitant tres de les torres de defensa: la de Ponent, la central i la torre palacial.

Junt a l'iglésia, és sense dubte l'edifici més monumental i emblemàtic de la ciutat d'Albaida. A partir de les primeres muralles que els musulmans construïren en el [[segle XIII]], naix el primitiu palau, aprofitant tres de les torres de defensa: la de Ponent, la central i la torre palacial.

Construït al final del [[segle XV]] ([[1471]]-[[1477]]) tenia apariència de residencia nobiliària i tenia adossada el principal accés a l'espai emmurallat, la porta de la Vila (construïda en 1460 en sellars calcàreus i arc de mig punt en teulada de teula àrap. La dovella central encara conserva els restos de l'escut en armes del primer comte d'Albaida).

Construït al final del [[segle XV]] ([[1471]]-[[1477]]) tenia apariència de residencia nobiliària i tenia adossada el principal accés a l'espai emmurallat, la porta de la Vila (construïda en 1460 en sellars calcàreus i arc de mig punt en teulada de teula àrap. La dovella central encara conserva els restos de l'escut en armes del primer comte d'Albaida).

*'''Casa Museu del Pintor [[José Segrelles]] - Museu Segrelles'''.

*'''Casa Museu del Pintor [[José Segrelles]] - Museu Segrelles'''.

Creat pels hereus d'este pintor en la casa on residia i tenia el seu estudi, i en on també instalà una biblioteca pública.

Creat pels hereus d'este pintor en la casa on residia i tenia el seu estudi, i en on també instalà una biblioteca pública.

Està localisada en un estret carrer que dona a la plaça del Pintor Segrelles, en l'entorn del palau i de l'iglésia archiprestal. La casa fon dissenyada i construïda per ell mateix en 1943. Tota la decoració en motius àraps, de gran part de la casa, és idea del pintor i permaneix igual que quant ell vivia. Anirem descobrint a lo llarc de la casa la manera de viure i la forma de ser del pintor [[José Segrelles]] ([[1885]]-[[1969]]). Nos arrimarem al seu univers: com pintava, que és lo que fea quotidianament, que és lo que llegia, que música escoltava.  

Està localisada en un estret carrer que dona a la plaça del Pintor Segrelles, en l'entorn del palau i de l'iglésia archiprestal. La casa fon dissenyada i construïda per ell mateix en [[1943]]. Tota la decoració en motius àraps, de gran part de la casa, és idea del pintor i permaneix igual que quant ell vivia. Anirem descobrint a lo llarc de la casa la manera de viure i la forma de ser del pintor [[José Segrelles]] ([[1885]]-[[1969]]). Nos arrimarem al seu univers: com pintava, que és lo que fea quotidianament, que és lo que llegia, que música escoltava.  

En estes estàncies hi ha més de 150 obres originals del pintor, a destacar entre elles, ilustracions per a noveles de [[Vicente Blasco Ibáñez]], per als contes de ''Las mil y una noches'', per a ''El Quijote'' i la seua obra pòstuma ''El Pentecostés''. També és d'extraordinària importància la biblioteca en uns 11.000 eixemplars.

En estes estàncies hi ha més de 150 obres originals del pintor, a destacar entre elles, ilustracions per a noveles de [[Vicente Blasco Ibáñez]], per als contes de ''Las mil y una noches'', per a ''El Quijote'' i la seua obra pòstuma ''El Pentecostés''. També és d'extraordinària importància la biblioteca en uns 11.000 eixemplars.

*'''Museu Internacional de Títaros d'Albaida (MITA)'''.

*'''Museu Internacional de Títaros d'Albaida (MITA)'''.

Ubicat en el Palau dels Marquesos, exhibix una important colecció internacional de títaros.

Ubicat en el Palau dels Marquesos, exhibix una important colecció internacional de títaros.

En ell se podrà gojar d'una més que interessant i extensa exposició que mostra títaros de diferents països de tot el mon. El museu s'inaugurà en decembre de 1997 i l'iniciativa naixqué del grup ''Bambalina Títelles'', d'orige albaidí, com complement de la Mostra de Títaros de la Vall d'Albaida que s'organisa anualment en decembre. Este grup ha proporcionat la majoria de les peces que componen la colecció. El museu té diverses sales d'exposició, un chicotet taller didàctic per a que els visitants puguen manipular els títaros així com un centre de documentació i sala de proyeccions. Se troba situat dins del conjunt monumental del Palau dels Marquesos, edifici del segle XV.

En ell se podrà gojar d'una més que interessant i extensa exposició que mostra títaros de diferents països de tot el mon. El museu s'inaugurà en decembre de 1997 i l'iniciativa naixqué del grup ''Bambalina Títelles'', d'orige albaidí, com complement de la Mostra de Títaros de la Vall d'Albaida que s'organisa anualment en decembre. Este grup ha proporcionat la majoria de les peces que componen la colecció. El museu té diverses sales d'exposició, un chicotet taller didàctic per a que els visitants puguen manipular els títaros així com un centre de documentació i sala de proyeccions. Se troba situat dins del conjunt monumental del Palau dels Marquesos, edifici del [[segle XV]].

=== Música ===

=== Música ===

Albaida és una ciutat que conta en una gran tradició musical, fomentada, sense dubte, per l'existència de varies entitats musicals en la població, entre les que cap destacar:

'''Albaida''' és una ciutat que conta en una gran tradició musical, fomentada, sense dubte, per l'existència de varies entitats musicals en la població, entre les que cap destacar:

*'''Agrupació Vocal Eduardo Torres'''

*'''Agrupació Vocal Eduardo Torres'''

Entitat Coral amateur fundada en 1967. En l'actualitat (2006) conta en 32 membres. A lo llarc de la seua història ha obtingut diversos premis nacionals. Realisa la seua activitat musical durant tot l'any, a través d'ensaigs, concerts i participació en Certàmens Corals.

Entitat Coral amateur fundada en 1967. En l'actualitat ([[2006]]) conta en 32 membres. A lo llarc de la seua història ha obtingut diversos premis nacionals. Realisa la seua activitat musical durant tot l'any, a través d'ensaigs, concerts i participació en Certàmens Corals.

*'''Unió Musical d'Albaida (L'Aranya)''' (''Unió Musical d'Albaida (L'Aranya)'').

*'''Unió Musical d'Albaida (L'Aranya)''' (''Unió Musical d'Albaida (L'Aranya)'').

=== Atres llocs d'interés ===     

=== Atres llocs d'interés ===     

Encara que en Albaida trobem numerosos llocs que poden interessar al visitant com fonts de pedra, ermites, fronteres antigues, portals..., el conjunt històric-monumental de la part més antiga de la ciutat és espectacular, únic i acollidor. Este està format pel palau dels Milà i Aragó, l'iglésia archiprestal, el museu de belems, la casa museu José Segrelles, el museu de títaros, la plaça de la vila i tots aquells carrers estrets, cases encalades i senyorials dels segles XVIII-XIX que ho rodegen.

Encara que en '''Albaida''' trobem numerosos llocs que poden interessar al visitant com fonts de pedra, ermites, fronteres antigues, portals..., el conjunt històric-monumental de la part més antiga de la ciutat és espectacular, únic i acollidor. Este està format pel palau dels Milà i Aragó, l'iglésia archiprestal, el museu de belems, la casa museu José Segrelles, el museu de títaros, la plaça de la vila i tots aquells carrers estrets, cases encalades i senyorials dels segles XVIII-XIX que ho rodegen.

*'''Plaça de la Vila''': és part del recint amurallat del segle XV al que s'accedix encara per la porta de la Vila. En la plaça se troba l'iglésia de Santa Maria de l'Assunció, la part posterior del palau dels Milà i Aragó, l'accés a la casa museu de José Segrelles, la casa dels Valcaneda (casa del segle XVI en que el 1903 estava ubicat l'antic ajuntament), el museu de belems, el museu internacional de títaros i la casa Abadia (segle XVIII).

*'''Plaça de la Vila''': és part del recint amurallat del [[segle XV]] al que s'accedix encara per la porta de la Vila. En la plaça se troba l'iglésia de Santa Maria de l'Assunció, la part posterior del palau dels Milà i Aragó, l'accés a la casa museu de José Segrelles, la casa dels Valcaneda (casa del [[segle XVI]] en que el [[1903]] estava ubicat l'antic ajuntament), el museu de belems, el museu internacional de títaros i la casa Abadia ([[segle XVIII]]).

      

      

*'''Porta d'Aljorfa''': localisada entre la vila i el barri de Aljorfa. Se tracta d'una de les portes d'accés al recint amurallat del segle XIII, i permetia l'accés a la part més baixa del poble. A lo llarc del segle XX la part baixa de la porta se feu més ampla per a que pogueren passar els vehículs sense dificultat.

*'''Porta d'Aljorfa''': localisada entre la vila i el barri de Aljorfa. Se tracta d'una de les portes d'accés al recint amurallat del segle XIII, i permetia l'accés a la part més baixa del poble. A lo llarc del segle XX la part baixa de la porta se feu més ampla per a que pogueren passar els vehículs sense dificultat.

*'''Fonts de pedra''': en la ciutat hi han diferents i rellevants fonts de pedra.

*'''Fonts de pedra''': en la ciutat hi han diferents i rellevants fonts de pedra.

      

      

*'''Convent de la Puríssima dels Pares Capuchins''': està situat en la plaça del convent. Fundat en 1598 en detriment del vell hort senyorial del Real, presenta construcció d'estil gòtic. Actualment només queda l'iglésia, que té una nau central i dos laterals en capelles. La blanca frontera té tres alçades. Adossades al costat dret de l'iglésia trobem estàncies de diferents altures, en finestretes de rajola massiça i reixes de ferro forjat.  

*'''Convent de la Puríssima dels Pares Capuchins''': està situat en la plaça del convent. Fundat en [[1598]] en detriment del vell hort senyorial del Real, presenta construcció d'estil gòtic. Actualment només queda l'iglésia, que té una nau central i dos laterals en capelles. La blanca frontera té tres alçades. Adossades al costat dret de l'iglésia trobem estàncies de diferents altures, en finestretes de rajola massiça i reixes de ferro forjat.  

*'''Sala d'Exposicions Francisco Ridaura''': La Sala d'Exposicions Francisco Ridaura està ubicada en el carrer Eduardo Torres n/ 6, i en ella pot visitar-se una exposició permanent del famós pintor albaidí Francisco Ridaura. Este pintor de la terra té una obra molt extensa en la que predominen els paisages i vistes de la seua població natal. El propi pintor creà en vida el ''Concurs de Pintura i Dibuix Infantil i Jovenil Francisco Ridaura'', esposant en la Sala Ridaura durant les festes locals de cada any les obres presentades pels chiquets i chiquetes d'Albaida.

*'''Sala d'Exposicions Francisco Ridaura''': La Sala d'Exposicions Francisco Ridaura està ubicada en el carrer Eduardo Torres n/ 6, i en ella pot visitar-se una exposició permanent del famós pintor albaidí Francisco Ridaura. Este pintor de la terra té una obra molt extensa en la que predominen els paisages i vistes de la seua població natal. El propi pintor creà en vida el ''Concurs de Pintura i Dibuix Infantil i Jovenil Francisco Ridaura'', esposant en la Sala Ridaura durant les festes locals de cada any les obres presentades pels chiquets i chiquetes d'Albaida.

* De la ciutat hi ha que destacar també les '''[[ermita|Ermites]]''' que hi han, en una gran senzillea i de les que destacaríem els plafons ceràmics. Fetes o refetes en el segle XIX, prenen el nom del carrer on estan: ermita de Sant Joan, ermita de Sant Miquel, ermita de Sant Antoni Abat, ermita de Sant Josep. En Aljorfa trobarem l'iglésia parroquial de la Nativitat (del segle XVIII, té un campanariu de planta quadrada, en dos cossos sense remate), i l'ermita del Roser (ermita de les denominades de Reconquista). Fon reedificada en el segle XIX i presentava un plafó ceràmic devocionari en l'image de la titular de l'ermita.

* De la ciutat hi ha que destacar també les '''[[ermita|Ermites]]''' que hi han, en una gran senzillea i de les que destacaríem els plafons ceràmics. Fetes o refetes en el [[segle XIX]], prenen el nom del carrer on estan: ermita de Sant Joan, ermita de Sant Miquel, ermita de Sant Antoni Abat, ermita de Sant Josep. En Aljorfa trobarem l'iglésia parroquial de la Nativitat (del [[segle XVIII]], té un campanariu de planta quadrada, en dos cossos sense remate), i l'ermita del Roser (ermita de les denominades de Reconquista). Fon reedificada en el [[segle XIX]] i presentava un plafó ceràmic devocionari en l'image de la titular de l'ermita.

=== Excursions pel terme municipal ===

=== Excursions pel terme municipal ===

Pels molins d'aigua: front a l'ermita del Roser, a la dreta del [[riu Albaida]] i baix el pont del ferrocarril, està lo que queda del molí de la Creu o de Aljorfa. Este molí rebia l'aigua del riu Albaida. Deixa de moldre en l'any 1963. Atre és el molí d'Elias. Ubicat a la dreta del riu Albaida, rebia l'aigua d'un assut situat a uns 40 m. del molí de la Creu. Contava en un engranage que permetia moldre pens, dacsa. El final de la seua vida útil fon per l'any 1960. Una avinguda d'aigua l'any 1992 el deixà casi en ruïnes. Atre és el molí de les Palanques. Els propietaris l'han reconvertit en una casa d'estiueig. Rebia l'aigua dels barrancs de Benissoda i Agullent. Tenia una bassa, un trull i un joc de moles.  

Pels molins d'aigua: front a l'ermita del Roser, a la dreta del [[riu Albaida]] i baix el pont del ferrocarril, està lo que queda del molí de la Creu o de Aljorfa. Este molí rebia l'aigua del riu Albaida. Deixa de moldre en l'any [[1963]]. Atre és el molí d'Elias. Ubicat a la dreta del riu Albaida, rebia l'aigua d'un assut situat a uns 40 m. del molí de la Creu. Contava en un engranage que permetia moldre pens, dacsa. El final de la seua vida útil fon per l'any [[1960]]. Una avinguda d'aigua l'any [[1992]] el deixà casi en ruïnes. Atre és el molí de les Palanques. Els propietaris l'han reconvertit en una casa d'estiueig. Rebia l'aigua dels barrancs de Benissoda i Agullent. Tenia una bassa, un trull i un joc de moles.  

Si nos anem cap a [[Atzeneta d'Albaida]], pero nos desviem en el creuament que hi ah cap a la carretera del port d'Albaida, advertim els restos del molí de Baix o molí Nou (segle XVIII). De la sequia del port aplegava l'aigua fins a la seua sequia. Este molí fon primer de farina, després paperer, seguidament molí hidroelèctric (fabricava també l'electricitat per Albaida) i cap a 1880 fàbrica de teixits fins a 1958. El molí de Dalt és anterior, aproximadament del segle XIII. Este molí deixà de funcionar al final del segle XIX. Conserva la farinera, en el subsol i la grua.  

Si nos anem cap a [[Atzeneta d'Albaida]], pero nos desviem en el creuament que hi ah cap a la carretera del port d'Albaida, advertim els restos del molí de Baix o molí Nou (segle XVIII). De la sequia del port aplegava l'aigua fins a la seua sequia. Este molí fon primer de farina, després paperer, seguidament molí hidroelèctric (fabricava també l'electricitat per Albaida) i cap a 1880 fàbrica de teixits fins a [[1958]]. El molí de Dalt és anterior, aproximadament del [[segle XIII]]. Este molí deixà de funcionar al final del [[segle XIX]]. Conserva la farinera, en el subsol i la grua.  

Uns 200 m. més avant dels molins de Penalba i pel mateix camí, trobem lo que queda del convent o monasteri de Santa Ana. Antic monasteri fundat en 1538 pel pare Micó de l'orde dels capuchins, en la missió de conseguir la conversió dels moriscs al cristianisme. Fon escenari dels més célebres milacres de Sant Lluís Bertran allà pel segle XVI. Només conserva els murs exteriors pero encara manté algunes dependències i altures. Si gastem un camí, unes metros sequia amunt, descobrim el naiximent del port. Des d'allí s'inicia la famosa sequia del Port. Este fon l'eix econòmic més antic i rellevant del terme d'Albaida, puix dona peu a la posta en marcha de moltes hortes en els pobles del marquesat, i possibilità el funcionament de varios molins com els que hem citat anteriorment. En les aigües recollides ademés d'abastir els molins vists, rega 2.400 fanecades d'horta dels termes municipals d'Albaida, Atzeneta i Palomar. L'orige de l'aprofitament d'estes aigües se remonta al temps de l'islam.  

Uns 200 m. més avant dels molins de Penalba i pel mateix camí, trobem lo que queda del convent o monasteri de Santa Ana. Antic monasteri fundat en [[1538]] pel pare Micó de l'orde dels capuchins, en la missió de conseguir la conversió dels moriscs al cristianisme. Fon escenari dels més célebres milacres de Sant Lluís Bertran allà pel [[segle XVI]]. Només conserva els murs exteriors pero encara manté algunes dependències i altures. Si gastem un camí, unes metros sequia amunt, descobrim el naiximent del port. Des d'allí s'inicia la famosa sequia del Port. Este fon l'eix econòmic més antic i rellevant del terme d'Albaida, puix dona peu a la posta en marcha de moltes hortes en els pobles del marquesat, i possibilità el funcionament de varios molins com els que hem citat anteriorment. En les aigües recollides ademés d'abastir els molins vists, rega 2.400 fanecades d'horta dels termes municipals d'Albaida, Atzeneta i Palomar. L'orige de l'aprofitament d'estes aigües se remonta al temps de l'islam.  

Per les nostres montanyes: la comarca i la ciutat d'Albaida oferixen numeroses possibilitats per a fer activitats a l'aire lliure com senderisme, excursions i acampades, pràctica de ''mountain bike''...  

Per les nostres montanyes: la comarca i la ciutat d'Albaida oferixen numeroses possibilitats per a fer activitats a l'aire lliure com senderisme, excursions i acampades, pràctica de ''mountain bike''...