Canvis

Des de [[Alacant]], el camí més ràpit és a través de l'[[A-7]] que naix en [[Sant Vicent del Raspeig]] i, encara que de moment acaba en la zona del [[barranc de la Batalla]] en [[Alcoy]], s'estan iniciant ya les obres de circumvalació.

Des de [[Alacant]], el camí més ràpit és a través de l'[[A-7]] que naix en [[Sant Vicent del Raspeig]] i, encara que de moment acaba en la zona del [[barranc de la Batalla]] en [[Alcoy]], s'estan iniciant ya les obres de circumvalació.

Albaida se troba a uns 85 quilómetros de la ciutat de [[Valéncia]] cap al sur, en la que se troba comunicada per [[autovia]]. Actualment habiten unes 6.269 persones (dades del padró de [[2007]]) oferint una localisació estratègica per damunt del marge esquerre del [[riu Albaida]] i a una altitut mija sobre el nivell del mar d'uns 320 m aproximadament. El terme municipal compren aproximadament uns 36 km2.

'''Albaida''' se troba a uns 85 quilómetros de la ciutat de [[Valéncia]] cap al sur, en la que se troba comunicada per [[autovia]]. Actualment habiten unes 6.269 persones (dades del padró de [[2007]]) oferint una localisació estratègica per damunt del marge esquerre del [[riu Albaida]] i a una altitut mija sobre el nivell del mar d'uns 320 m aproximadament. El terme municipal compren aproximadament uns 36 km2.

Ara mateix el principal eix de comunicació per carretera en la [[vall d'Albaida]] és la carretera/autovia que entra pels túnels de [[L'Olleria]] i que passa prop de L'Olleria, d'[[Ayelo de Malferit]], [[Ontinyent]], [[Agullent]], [[Benissoda]], Albaida i [[Atzeneta d'Albaida]] per a continuar pel port d'Albaida buscant [[Alcoy]] i [[Alacant]].

Ara mateix el principal eix de comunicació per carretera en la [[vall d'Albaida]] és la carretera/autovia que entra pels túnels de [[L'Olleria]] i que passa prop de L'Olleria, d'[[Ayelo de Malferit]], [[Ontinyent]], [[Agullent]], [[Benissoda]], Albaida i [[Atzeneta d'Albaida]] per a continuar pel port d'Albaida buscant [[Alcoy]] i [[Alacant]].

La ciutat, d'orige musulmà, formà part de la [[Corona d'Aragó]] des de [[1244]], any en el que [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]] l'incorporà, repoblant-la en [[1258]] en cristians, al haver tingut que expulsar als musulmans. En [[1604]], passà a denominar-se ''[[Marquesat d'Albaida]]" del que formava part la ciutat i els seus pobles llimítrofs. En [[1906]] el rei [[Alfons XIII]] li concedí la denominació de ciutat.

La ciutat, d'orige musulmà, formà part de la [[Corona d'Aragó]] des de [[1244]], any en el que [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]] l'incorporà, repoblant-la en [[1258]] en cristians, al haver tingut que expulsar als musulmans. En [[1604]], passà a denominar-se ''[[Marquesat d'Albaida]]" del que formava part la ciutat i els seus pobles llimítrofs. En [[1906]] el rei [[Alfons XIII]] li concedí la denominació de ciutat.

Hi ha restos de l'época ibèrica en el jaciment de la ''Covalta'', així com en el ''Castell Vell''. De l'época musulmana tenim en Albaida [[Alqueria|alqueries]], part de l'actual emplaçament de la vila i el ''Castell Vell'' (transformat en l'intensa ocupació migeval).  

Hi ha restos de l'época ibèrica en el jaciment de la ''Covalta'', així com en el ''Castell Vell''. De l'época musulmana tenim en '''Albaida''' [[Alqueria|alqueries]], part de l'actual emplaçament de la vila i el ''Castell Vell'' (transformat en l'intensa ocupació migeval).  

En [[1477]], [[Joan II d'Aragó|Joan II]] concedí el primer títul de [[Marquesat d'Albaida|Comte d'Albaida]], pero fins a [[1604]] no fon transformat en marquesat per [[Felip III d'Espanya|Felip III]]. El [[Marquesat d'Albaida]] comprenia la ciutat d'Albaida i els termes dels actuals pobles de [[Benissoda]], [[Palomar]], [[Carrícola]], Aljorfa i [[Atzeneta d'Albaida]]. També formaren part del marquesat en el segle XVIII: [[Montaverner]], la [[baronia]] d'[[Otos]], [[Bèlgida]] i la seua [[baronia]].

En [[1477]], [[Joan II d'Aragó|Joan II]] concedí el primer títul de [[Marquesat d'Albaida|Comte d'Albaida]], pero fins a [[1604]] no fon transformat en marquesat per [[Felip III d'Espanya|Felip III]]. El [[Marquesat d'Albaida]] comprenia la ciutat d'Albaida i els termes dels actuals pobles de [[Benissoda]], [[Palomar]], [[Carrícola]], Aljorfa i [[Atzeneta d'Albaida]]. També formaren part del marquesat en el segle XVIII: [[Montaverner]], la [[baronia]] d'[[Otos]], [[Bèlgida]] i la seua [[baronia]].

En la [[Guerra de l'Independència Espanyola]], Albaida fon un dels principals focs de lluita armada contra els invasors francesos. No seria fins a [[1906]] quant obtingué d'[[Alfons XIII d'Espanya|Alfons XIII]]] la condició de [[ciutat]].

En la [[Guerra de l'Independència Espanyola]], Albaida fon un dels principals focs de lluita armada contra els invasors francesos. No seria fins a [[1906]] quant obtingué d'[[Alfons XIII d'Espanya|Alfons XIII]]] la condició de [[ciutat]].

En [[2006]], se celebrà el centenari de la concessió del títul de “ciutat”, per lo que per a tan important efemèride rebérem el 14 de març la visita dels [[Reis d'Espanya]], D. [[Joan Carles I]] i Donya [[Reina Sofia d'Espanya|Sofia]], la, llavors [[Ministeri de Sanitat d'Espanya|ministra de sanitat]], [[Elena Salgado]], el president de la [[Generalitat Valenciana]], [[Francesc Camps]] i diverses personalitats que visitaren la Plaça Major, la casa-museu del pintor José Segrelles, l'iglésia, el museu de marionetes així com el de Belems i Diorames. Les celebracions continuaren en una paella jagant per a més de 2.500 persones, un castell de focs artificials en la proyecció d'un vídeo de l'últim segle i una exposició fotogràfica en més de 800 instantànees de les últimes décades de l'història d'Albaida.

En [[2006]], se celebrà el centenari de la concessió del títul de “ciutat”, per lo que per a tan important efemèride rebérem el 14 de març la visita dels [[Reis d'Espanya]], D. [[Joan Carles I]] i Donya [[Reina Sofia d'Espanya|Sofia]], la, llavors [[Ministeri de Sanitat d'Espanya|ministra de sanitat]], [[Elena Salgado]], el president de la [[Generalitat Valenciana]], [[Francesc Camps]] i diverses personalitats que visitaren la Plaça Major, la casa-museu del pintor José Segrelles, l'iglésia, el museu de marionetes així com el de Belems i Diorames. Les celebracions continuaren en una paella jagant per a més de 2.500 persones, un castell de focs artificials en la proyecció d'un vídeo de l'últim segle i una exposició fotogràfica en més de 800 instantànees de les últimes décades de l'història d''''Albaida'''.

== Administració ==

== Administració ==

Actualment les explotacions agrícoles han evolucionat, i trobem que en el terme d'Albaida predominen els frutals i el [[cep]]. Hi ha que destacar també la presencia de [[olivera|oliveres]], [[armeler]]s, [[tarongers]] i hortalices diverses. L'activitat agrícola s'unix en l'industria textil i en la cera.

Actualment les explotacions agrícoles han evolucionat, i trobem que en el terme d'Albaida predominen els frutals i el [[cep]]. Hi ha que destacar també la presencia de [[olivera|oliveres]], [[armeler]]s, [[tarongers]] i hortalices diverses. L'activitat agrícola s'unix en l'industria textil i en la cera.

En respecte a l'industria, hi ha que dir que Albaida representa hui un important núcleu industrial del textil, on acodix molta ma d'obra dels pobles veïns de la comarca i on el visitant podrà trobar el frut d'eixa producció: edredons, llançols, cortines, tovalles. L'industria ha desbancat a l'agricultura com principal sector econòmic i productiu.

En respecte a l'industria, hi ha que dir que '''Albaida''' representa hui un important núcleu industrial del textil, on acodix molta ma d'obra dels pobles veïns de la comarca i on el visitant podrà trobar el frut d'eixa producció: edredons, llançols, cortines, tovalles. L'industria ha desbancat a l'agricultura com principal sector econòmic i productiu.

En els últims anys, en la lliberalisació del mercat textil i la supressió dels aranzels en 2005, esta producció ha entrat en un procés de crisis en esta regió per la busca d'atres mercats per les empreses i l'aplegada de productes de més baixa calitat i baix preu que reduïxen les vendes dels nostres propis productes.

En els últims anys, en la lliberalisació del mercat textil i la supressió dels aranzels en 2005, esta producció ha entrat en un procés de crisis en esta regió per la busca d'atres mercats per les empreses i l'aplegada de productes de més baixa calitat i baix preu que reduïxen les vendes dels nostres propis productes.

Durant uns quants anys seguiren les obres i reformes trencant en el secular aïllament. L'última obra destacable, ya del segle XIX, és la de l'actual entrada principal des de la plaça Major. En el material extret se reforçà la base de les torres. A destacar, en les diferents fronteres del palau, els escuts heràldics de distintes époques.  

Durant uns quants anys seguiren les obres i reformes trencant en el secular aïllament. L'última obra destacable, ya del segle XIX, és la de l'actual entrada principal des de la plaça Major. En el material extret se reforçà la base de les torres. A destacar, en les diferents fronteres del palau, els escuts heràldics de distintes époques.  

En l'interior trobem sales decorades en coloristes pintures barroques de l'albaidí Bertomeu Albert (final del segle XVII). Son especialment rellevants les sales del Tro, de la Música, del Crist, la Blanca i el dormitori i la sala del marqués. En la part ya rehabilitada del palau, i en accés des de dins, s'ha instalat el Museu Internacional de Títaros d'Albaida.  

En l'interior trobem sales decorades en coloristes pintures barroques de l'albaidí Bertomeu Albert (final del segle XVII). Son especialment rellevants les sales del Tro, de la Música, del Crist, la Blanca i el dormitori i la sala del marqués. En la part ya rehabilitada del palau, i en accés des de dins, s'ha instalat el Museu Internacional de Títaros d'Albaida.  

En el palau se troba també una maqueta de grans dimensions (escala 1:100 i de vora 20 m2 de superfície) en la reconstrucció de la vila d'Albaida del [[segle XV]], a través d'una elaboració molt pormenorisada i documentada.

En el palau se troba també una maqueta de grans dimensions (escala 1:100 i de vora 20 m2 de superfície) en la reconstrucció de la vila d''''Albaida''' del [[segle XV]], a través d'una elaboració molt pormenorisada i documentada.

*'''Casa Museu del Pintor [[José Segrelles]] - Museu Segrelles'''.

*'''Casa Museu del Pintor [[José Segrelles]] - Museu Segrelles'''.

*'''Museu Internacional de Títaros d'Albaida (MITA)'''.

*'''Museu Internacional de Títaros d'Albaida (MITA)'''.

Ubicat en el Palau dels Marquesos, exhibix una important colecció internacional de títaros.

Ubicat en el Palau dels Marquesos, exhibix una important colecció internacional de títaros.

En ell se podrà gojar d'una més que interessant i extensa exposició que mostra títaros de diferents països de tot el mon. El museu s'inaugurà en decembre de 1997 i l'iniciativa naixqué del grup ''Bambalina Títelles'', d'orige albaidí, com complement de la Mostra de Títaros de la Vall d'Albaida que s'organisa anualment en decembre. Este grup ha proporcionat la majoria de les peces que componen la colecció. El museu té diverses sales d'exposició, un chicotet taller didàctic per a que els visitants puguen manipular els títaros així com un centre de documentació i sala de proyeccions. Se troba situat dins del conjunt monumental del Palau dels Marquesos, edifici del [[segle XV]].

En ell se podrà gojar d'una més que interessant i extensa exposició que mostra títaros de diferents països de tot el mon. El museu s'inaugurà en decembre de [[1997]] i l'iniciativa naixqué del grup ''Bambalina Títelles'', d'orige albaidí, com complement de la Mostra de Títaros de la Vall d'Albaida que s'organisa anualment en decembre. Este grup ha proporcionat la majoria de les peces que componen la colecció. El museu té diverses sales d'exposició, un chicotet taller didàctic per a que els visitants puguen manipular els títaros així com un centre de documentació i sala de proyeccions. Se troba situat dins del conjunt monumental del Palau dels Marquesos, edifici del [[segle XV]].

=== Música ===

=== Música ===

Pels molins d'aigua: front a l'ermita del Roser, a la dreta del [[riu Albaida]] i baix el pont del ferrocarril, està lo que queda del molí de la Creu o de Aljorfa. Este molí rebia l'aigua del riu Albaida. Deixa de moldre en l'any [[1963]]. Atre és el molí d'Elias. Ubicat a la dreta del riu Albaida, rebia l'aigua d'un assut situat a uns 40 m. del molí de la Creu. Contava en un engranage que permetia moldre pens, dacsa. El final de la seua vida útil fon per l'any [[1960]]. Una avinguda d'aigua l'any [[1992]] el deixà casi en ruïnes. Atre és el molí de les Palanques. Els propietaris l'han reconvertit en una casa d'estiueig. Rebia l'aigua dels barrancs de Benissoda i Agullent. Tenia una bassa, un trull i un joc de moles.  

Pels molins d'aigua: front a l'ermita del Roser, a la dreta del [[riu Albaida]] i baix el pont del ferrocarril, està lo que queda del molí de la Creu o de Aljorfa. Este molí rebia l'aigua del riu Albaida. Deixa de moldre en l'any [[1963]]. Atre és el molí d'Elias. Ubicat a la dreta del riu Albaida, rebia l'aigua d'un assut situat a uns 40 m. del molí de la Creu. Contava en un engranage que permetia moldre pens, dacsa. El final de la seua vida útil fon per l'any [[1960]]. Una avinguda d'aigua l'any [[1992]] el deixà casi en ruïnes. Atre és el molí de les Palanques. Els propietaris l'han reconvertit en una casa d'estiueig. Rebia l'aigua dels barrancs de Benissoda i Agullent. Tenia una bassa, un trull i un joc de moles.  

Si nos anem cap a [[Atzeneta d'Albaida]], pero nos desviem en el creuament que hi ah cap a la carretera del port d'Albaida, advertim els restos del molí de Baix o molí Nou (segle XVIII). De la sequia del port aplegava l'aigua fins a la seua sequia. Este molí fon primer de farina, després paperer, seguidament molí hidroelèctric (fabricava també l'electricitat per Albaida) i cap a 1880 fàbrica de teixits fins a [[1958]]. El molí de Dalt és anterior, aproximadament del [[segle XIII]]. Este molí deixà de funcionar al final del [[segle XIX]]. Conserva la farinera, en el subsol i la grua.  

Si nos anem cap a [[Atzeneta d'Albaida]], pero nos desviem en el creuament que hi ah cap a la carretera del port d'Albaida, advertim els restos del molí de Baix o molí Nou (segle XVIII). De la sequia del port aplegava l'aigua fins a la seua sequia. Este molí fon primer de farina, després paperer, seguidament molí hidroelèctric (fabricava també l'electricitat per Albaida) i cap a [[1880]] fàbrica de teixits fins a [[1958]]. El molí de Dalt és anterior, aproximadament del [[segle XIII]]. Este molí deixà de funcionar al final del [[segle XIX]]. Conserva la farinera, en el subsol i la grua.  

Uns 200 m. més avant dels molins de Penalba i pel mateix camí, trobem lo que queda del convent o monasteri de Santa Ana. Antic monasteri fundat en [[1538]] pel pare Micó de l'orde dels capuchins, en la missió de conseguir la conversió dels moriscs al cristianisme. Fon escenari dels més célebres milacres de Sant Lluís Bertran allà pel [[segle XVI]]. Només conserva els murs exteriors pero encara manté algunes dependències i altures. Si gastem un camí, unes metros sequia amunt, descobrim el naiximent del port. Des d'allí s'inicia la famosa sequia del Port. Este fon l'eix econòmic més antic i rellevant del terme d'Albaida, puix dona peu a la posta en marcha de moltes hortes en els pobles del marquesat, i possibilità el funcionament de varios molins com els que hem citat anteriorment. En les aigües recollides ademés d'abastir els molins vists, rega 2.400 fanecades d'horta dels termes municipals d'Albaida, Atzeneta i Palomar. L'orige de l'aprofitament d'estes aigües se remonta al temps de l'islam.  

Uns 200 m. més avant dels molins de Penalba i pel mateix camí, trobem lo que queda del convent o monasteri de Santa Ana. Antic monasteri fundat en [[1538]] pel pare Micó de l'orde dels capuchins, en la missió de conseguir la conversió dels moriscs al cristianisme. Fon escenari dels més célebres milacres de Sant Lluís Bertran allà pel [[segle XVI]]. Només conserva els murs exteriors pero encara manté algunes dependències i altures. Si gastem un camí, unes metros sequia amunt, descobrim el naiximent del port. Des d'allí s'inicia la famosa sequia del Port. Este fon l'eix econòmic més antic i rellevant del terme d'Albaida, puix dona peu a la posta en marcha de moltes hortes en els pobles del marquesat, i possibilità el funcionament de varios molins com els que hem citat anteriorment. En les aigües recollides ademés d'abastir els molins vists, rega 2.400 fanecades d'horta dels termes municipals d''''Albaida''', Atzeneta i Palomar. L'orige de l'aprofitament d'estes aigües se remonta al temps de l'islam.  

Per les nostres montanyes: la comarca i la ciutat d'Albaida oferixen numeroses possibilitats per a fer activitats a l'aire lliure com senderisme, excursions i acampades, pràctica de ''mountain bike''...  

Per les nostres montanyes: la comarca i la ciutat d'Albaida oferixen numeroses possibilitats per a fer activitats a l'aire lliure com senderisme, excursions i acampades, pràctica de ''mountain bike''...  

En la comarca tenim com cimes més importants: l'Alt de la Creu (900m.) en la Serra Grossa i especialment l'Alt del Benicadell en 1.104 m. El GR 7 el travessa de nort a sur pels termes d'Ayelo de Malferit, Ontinyent i Bocairent. En el cas de les sendes de chicotet recorregut, descobrixen antigues sendes que conectaven els pobles (Senda ''dels Gamellons", Camí dels Ingeniers, Camí de  l'Escaleta, Senda d'Agres).  

En la comarca tenim com cimes més importants: l'Alt de la Creu (900m.) en la Serra Grossa i especialment l'Alt del Benicadell en 1.104 m. El GR 7 el travessa de nort a sur pels termes d'Ayelo de Malferit, Ontinyent i Bocairent. En el cas de les sendes de chicotet recorregut, descobrixen antigues sendes que conectaven els pobles (Senda ''dels Gamellons", Camí dels Ingeniers, Camí de  l'Escaleta, Senda d'Agres).  

En la ciutat d'Albaida cap destacar:

En la ciutat d''''Albaida''' cap destacar:

*Una fàcil ascensió a la cima de la Covalta (890 m.) utilisant un camí en zigzac que arranca en la casa forestal ''el Clau''. En la cova que nos trobarem dalt del tot, hi ha una font de la que ix aigua fresca i si pugem a la cresta, podrem recórrer els restos del poblat ibèric més important de la zona (segles VI-IV a. C.). Esta serra se troba encara afectada pel terrible incendi de 1994. Més recentment, s'han dut a cap plantacions d'arbres autòctons en motiu del dia de l'arbre per a recuperar este parage emblemàtic d'Albaida en l'ajuda institucional de la Generalitat Valenciana.

*Una fàcil ascensió a la cima de la Covalta (890 m.) utilisant un camí en zigzac que arranca en la casa forestal ''el Clau''. En la cova que nos trobarem dalt del tot, hi ha una font de la que ix aigua fresca i si pugem a la cresta, podrem recórrer els restos del poblat ibèric més important de la zona (segles VI-IV a. C.). Esta serra se troba encara afectada pel terrible incendi de 1994. Més recentment, s'han dut a cap plantacions d'arbres autòctons en motiu del dia de l'arbre per a recuperar este parage emblemàtic d'Albaida en l'ajuda institucional de la Generalitat Valenciana.

*Dos grans itineraris que passen per la ciutat, senyalisats i publicats en el llibre de Paco Tortosa Pastor ''La comarca de la Vall d'Albaida'' i que formen part dels sis recorreguts que travessen la comarca.  

*Dos grans itineraris que passen per la ciutat, senyalisats i publicats en el llibre de Paco Tortosa Pastor ''La comarca de la Vall d'Albaida'' i que formen part dels sis recorreguts que travessen la comarca.