Diferència entre les revisions de "Infant Ferrando d'Aragó"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 9: Llínea 9:
 
En l'any [[1360]] va passar a servir a [[Enrique de Trastámara]], i fon nomenat comandant suprem de les tropes d'este en [[Aragó]].  
 
En l'any [[1360]] va passar a servir a [[Enrique de Trastámara]], i fon nomenat comandant suprem de les tropes d'este en [[Aragó]].  
  
Fet presoner per les tropes del Cerimoniós, fon assessinat en [[Borriana]].  
+
Fet presoner per les tropes del Cerimoniós, fon assessinat en [[Borriana]].    
  
 
== Referències ==
 
== Referències ==
{{Traduït de|es|Fernando de Aragón ([[1329]]-[[1363]])}}
+
* Les despulles reals d'Alfons el Benigne, Elionor i l'infant Ferran retornen a la Seu Vella de Lleida: dia de la Seu Vella 1986, commemoració del 650 aniversari de la mort d'Alfons el Benigne. Lleida. Publicacions dels Amics de la Seu Vella de Lleida, 1989
 +
* Ramón Pont, 1983, p. 63
 +
* Ramón Pont, 1983, p. 85
 +
 
 +
== Bibliografia ==
 +
* J. Mutgé i Vives. La ciudad de Barcelona durante el reinado de Alfonso el Benigno (1327-1336). Madrid-Barcelona, Consejo Superior de Investigaciones Científicas (Anejos del Anuario de estudios medievales, 17), 1987.
 +
* [https://rua.ua.es/dspace/bitstream/10045/7164/1/HM_02_05.pdf Ramón Pont, Antonio (1983). «El infante don Fernando, señor de Orihuela en la guerra de los dos Pedros (1356-1363)». Anales de la Universidad de Alicante. Historia medieval (Alicante: Universitat d´Alacant / Universidad de Alicante: Servicio de Publicaciones) (2): 63-92. ISSN 0212-2480. ]
  
 
[[Categoria:Biografies]]
 
[[Categoria:Biografies]]

Revisió de 07:45 24 jul 2024

L'infant Ferrando d'Aragó (Valéncia, 1329 - † Borriana, 1363) era fill del segon matrimoni de Alfons IV en la infanta Leonor, filla de Ferran IV de Castella.

Era marqués de Tortosa, i va contraure matrimoni en Maria de Portugal, (1342-1367) filla de Pere I de Portugal.

Va dirigir la rebelió per motius dinàstics dels nobles del Regne de Valéncia contra el seu germanastre Pedro IV el Cerimoniós.

Vençut en la batalla d'Épila, (1348), va passar a Castella, a on en l'any 1356 va recolzar a Pere I el Cruel en la lluita contra el monarca aragonés.

En l'any 1360 va passar a servir a Enrique de Trastámara, i fon nomenat comandant suprem de les tropes d'este en Aragó.

Fet presoner per les tropes del Cerimoniós, fon assessinat en Borriana.

Referències

  • Les despulles reals d'Alfons el Benigne, Elionor i l'infant Ferran retornen a la Seu Vella de Lleida: dia de la Seu Vella 1986, commemoració del 650 aniversari de la mort d'Alfons el Benigne. Lleida. Publicacions dels Amics de la Seu Vella de Lleida, 1989
  • Ramón Pont, 1983, p. 63
  • Ramón Pont, 1983, p. 85

Bibliografia