Diferència entre les revisions de "Mercat Central d'Alacant"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 19: Llínea 19:
 
== Vore també ==
 
== Vore també ==
 
* [[Mercat (Alacant)]], barri a on se situa el Mercat Central d'Alacant.
 
* [[Mercat (Alacant)]], barri a on se situa el Mercat Central d'Alacant.
* [[estació de Mercat (Alacant)]], estació del [[TRAM Metropolità d'Alacant|TRAM]] que adquirix el seu nom.
+
* [[Estació de Mercat (Alacant)]], estació del [[TRAM Metropolità d'Alacant|TRAM]] que adquirix el seu nom.
 
* [[Bombardeig del 25 de maig]], també conegut com a Bombardeig del Mercat, que va causar més de 300 morts en la contornada del mateix.
 
* [[Bombardeig del 25 de maig]], també conegut com a Bombardeig del Mercat, que va causar més de 300 morts en la contornada del mateix.
  
 
[[Categoria:Monuments del Regne de Valéncia]]
 
[[Categoria:Monuments del Regne de Valéncia]]
 
[[Categoria:Arquitectura d'Alacant]]
 
[[Categoria:Arquitectura d'Alacant]]
[[Categoria:Alacant]]
 

Revisió de 21:38 2 feb 2010

El Mercat Central d'Alacant situat en l'avinguda Alfons X el Sabi, és un edifici d'estil eclèctic en ornaments modernisme que fon proyectat per l'arquitecte Enrique Sánchez Sedós i construït en 1921.

Descripció

L'edifici és de planta bàsicament rectangular, encara que per a absorbir l'irregularitat de la poma es proyecta una rotonda en el cantó sur-oest i un esquivament en el carrer Capità Segarra, aprofitat per a situar estratègicament un dels accessos. La rotonda s'emfatisa com un volum diferent del principal i té coberta semiesfèrica. La frontera més emblemàtica és la que recau sobre l'avinguda d'Alfons X el Sabi, realisant-se l'accés en esta a través d'una gran escalinata.

L'edificació consta d'una planta semi-soterràneu i una atra superior a on se situen els llocs de venda. El sistema estructural porticat organisa l'espai interior en tres naus de tipo basilical, a on s'agrupen els llocs de venda formant illes de cases allargades en el sentit de l'eix llongitudinal.

Estructuralment la construcció es resol en les noves possibilitats que la tècnica oferix, i en este cas, per a conseguir una major diafanitat de l'espai es recorre a un sistema de pilars i riscles d'acer laminat. Les cobertes inclinades cap als laterals i fraccionades a certa altura permeten una adequada allumenació zenital.

L'embolicant, que no té funció resistent, es resol en materials llaugers i envidrats en els laterals, i en rajola en les fronteres principals. Ací els buits s'esgarren verticalment, intercalant-se les bandes de massiç i buit que recorren de dalt a baix la planta principal.

El llenguage utilisat és eclèctic en una variada barreja d'elements ornamentals modernistes, (l'arc carpanell de l'entrada, el joc de textures en els materials, els taulellets), en atres d'ascendència purista, (pinàculs herrerians, volutes jòniques).

Referències

  • VV.AA. (María Dolores Martínez Soto) Registro d'Arquitectura del Siglo XX en la Comunidad Valenciana ISBN 84-87233-38-4

Vore també