Diferència entre les revisions de "Periodo visigot en la Comunitat Valenciana"
| (No es mostren 2 edicions intermiges d'un usuari) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
{{Història de la Comunitat Valenciana}} | {{Història de la Comunitat Valenciana}} | ||
| − | Els acontenyiments que porten a la desintegració de l'[[imperi romà]] culminen el [[ | + | Els acontenyiments que porten a la desintegració de l'[[imperi romà]] culminen en el [[sigle V]] en les [[invasions bàrbares]]. Entre la [[Caiguda de l'Imperi Romà]] i l'[[Época musulmana en la Comunitat Valenciana|dominació musulmana]] hi passaren els [[visigots]]. Entre el [[sigle VII]] fins a les primeries del [[sigle VIII|VIII]], l'actual territori de la [[Comunitat Valenciana]] estigué subjecte al domini [[vàndal]] i posteriorment al [[Regne visigot de Toledo]], pero pràcticament no hi deixaren vestigi. |
| − | Les fonts escrites dels | + | Les fonts escrites dels sigles visigots són la ''Historia Gothorum, Vandalorum et Suevorum'' de sant Isidor, que servix de context general, mentres Joan de Bíclarum a la seua Chronica nos dona la notícia del desterro a Valentia d'Hermenegild pel rei Leovigild en l'any [[584]] (Ioh. Bicl. A. 584 3) Els concilis toledans i, sobretot, la Nomina Ovetensis, ya del [[sigle VIII]], nos faciliten alguns noms de bisbes i de les seues seus. |
[[Categoria:Edat Mija en la Comunitat Valenciana]] | [[Categoria:Edat Mija en la Comunitat Valenciana]] | ||
[[Categoria:Poble visigot]] | [[Categoria:Poble visigot]] | ||
Última revisió del 11:30 21 jul 2024
Els acontenyiments que porten a la desintegració de l'imperi romà culminen en el sigle V en les invasions bàrbares. Entre la Caiguda de l'Imperi Romà i l'dominació musulmana hi passaren els visigots. Entre el sigle VII fins a les primeries del VIII, l'actual territori de la Comunitat Valenciana estigué subjecte al domini vàndal i posteriorment al Regne visigot de Toledo, pero pràcticament no hi deixaren vestigi.
Les fonts escrites dels sigles visigots són la Historia Gothorum, Vandalorum et Suevorum de sant Isidor, que servix de context general, mentres Joan de Bíclarum a la seua Chronica nos dona la notícia del desterro a Valentia d'Hermenegild pel rei Leovigild en l'any 584 (Ioh. Bicl. A. 584 3) Els concilis toledans i, sobretot, la Nomina Ovetensis, ya del sigle VIII, nos faciliten alguns noms de bisbes i de les seues seus.