Diferència entre les revisions de "Manuel Tolsà"
Llínea 4: | Llínea 4: | ||
Format com escultor en [[Valéncia]] (''[[Real Academia de Bellas Artes de San Carlos]]'')i [[Madrit]] (''Real Academia de Bellas Artes de San Fernando''), desenrollà en [[Mèxic]] sa obra més destacada, emmarcada dins de l'estil neoclàsic. | Format com escultor en [[Valéncia]] (''[[Real Academia de Bellas Artes de San Carlos]]'')i [[Madrit]] (''Real Academia de Bellas Artes de San Fernando''), desenrollà en [[Mèxic]] sa obra més destacada, emmarcada dins de l'estil neoclàsic. | ||
− | Una volta en [[Veracruz (Mèxic | + | Una volta en [[Veracruz]] ([[Mèxic]]) fon nomenat en [[1791]] director d'escultura de l' ''Academia de San Carlos'' mexicana. Rebè l'encàrrec de terminar les obres de la catedral de [[Mèxic]] després de la mort de l'anterior responsable, el mexicà Ortiz de Castro. Dugué a terme el remat del cos central de la frontera i de la cúpula del creuer, una cubrició molt rebaixada én llanterna sobre ''tambor'' i grans buits arrematats per frontons curvats. |
Ademés l'Ajuntament de [[Ciutat de Mèxic]] li confià la supervisió de les obres de drenage i abastiment d'aigües de la ciutat i la reforestació de l' ''Alameda Central''. Per estos servicis no rebé cap compensació. També fabricà mobles, canons, obrí una casa de banys, una fàbrica de coches, i instalà un forn de ceràmica. Morí a causa d'una úlcera gàstrica. Fon inhumat en el panteó del temple de la Santa Veracruz. | Ademés l'Ajuntament de [[Ciutat de Mèxic]] li confià la supervisió de les obres de drenage i abastiment d'aigües de la ciutat i la reforestació de l' ''Alameda Central''. Per estos servicis no rebé cap compensació. També fabricà mobles, canons, obrí una casa de banys, una fàbrica de coches, i instalà un forn de ceràmica. Morí a causa d'una úlcera gàstrica. Fon inhumat en el panteó del temple de la Santa Veracruz. |
Revisió de 16:49 2 feb 2010
Manuel Tolsà (Enguera 4 de maig de 1757- † Las Lagunas, Mèxic, 24 de decembre de 1816) fon un conegut arquitecte i escultor valencià.
Biografia
Format com escultor en Valéncia (Real Academia de Bellas Artes de San Carlos)i Madrit (Real Academia de Bellas Artes de San Fernando), desenrollà en Mèxic sa obra més destacada, emmarcada dins de l'estil neoclàsic.
Una volta en Veracruz (Mèxic) fon nomenat en 1791 director d'escultura de l' Academia de San Carlos mexicana. Rebè l'encàrrec de terminar les obres de la catedral de Mèxic després de la mort de l'anterior responsable, el mexicà Ortiz de Castro. Dugué a terme el remat del cos central de la frontera i de la cúpula del creuer, una cubrició molt rebaixada én llanterna sobre tambor i grans buits arrematats per frontons curvats.
Ademés l'Ajuntament de Ciutat de Mèxic li confià la supervisió de les obres de drenage i abastiment d'aigües de la ciutat i la reforestació de l' Alameda Central. Per estos servicis no rebé cap compensació. També fabricà mobles, canons, obrí una casa de banys, una fàbrica de coches, i instalà un forn de ceràmica. Morí a causa d'una úlcera gàstrica. Fon inhumat en el panteó del temple de la Santa Veracruz.
Tal volta l'obra mestra de Tolsá siga l'Escuela de Minería (Mèxic, 1797-1813), un edifici de tres plantes, frontera de traces clàssiques i frontó triangular de remat del cos d'accés, pati a on es combinen pilars én dobles columnes jóniques i una interessant escalera principal. Com escultor fiu junt a Zacaríes Cora les estàtues de les torres de la catedral de Puebla, pero sa obra més destacada es l'estàtua eqüestre de bronze del monarca espanyol Carles IV (1803), per al centre del Zócal de la Ciutat de Mèxic, una escultura d'estil realiste i acadèmic.
Obra artística i civil
- Conclusió de les obres de la Catedral Metropolitana de la Ciutat de Mèxic.
- Palacio de Minería.
- Estàtua eqüestre de Carles IV "El Caballito"
- Antic Palacio de Buenavista (hui Museo Nacional de San Carlos)
- Palacio del Marqués del Apartado. Front al temple major. Palau a on viuria Ferrando VII al visitar a Mèxic.
- Altar principal de la Catedral de Puebla
- Altar principal de l' Iglésia de Santo Domingo.
- Altar principal de l' Iglésia de La Profesa.
- Altar de la Puríssima Concepció en l' Iglésia de la Profesa.
- Altar major del Convento de Capuchinas (hui desaparegut). Dedicat a Sant Felip de Jesús.
- Font a on escomença el Camino Real a Toluca (desaparecida), aixina com un obelisc i una piràmide.
- Bust d'Hernán Cortés en l' Hospital de Jesús.
- Cristos de bronze de la Catedral de Morelia
- Proyecció de la quarta etapa (neoclàsica) de l' Iglesia de Loreto.
- Planos de l' Hospicio Cabañas en Guadalajara.
- Cela de la Marquesa de Selva Nevada. En el Ex convent de Regina Porta Coeli.
- Proyectes (no realisats) d'una plaça de bous, el palau de govern de Durango, un fossar i un convent.