Diferència entre les revisions de "Tarvos trigaranus"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No es mostren 2 edicions intermiges d'2 usuaris)
Llínea 3: Llínea 3:
 
'''Tarvos trigaranus''' (el [[bou]] en tres astes), dins de la [[mitologia celta]],  és una deitat gala representada en el pilar dels Nautas, un monument religiós galorromà construït en Lutècia ([[París]]) en el [[sigle I]], baix l'[[Emperador (Títul)|emperador]] [[Tiberi]]. Esta deitat té l'apariència d'un bou (tarvos) sobre el llom del qual es coloquen tres grulles (tri garanus). Este bou màgic», acompanyat de les seues tres grulles, s'amaga en el bosc que tala el [[deu]] Esus.
 
'''Tarvos trigaranus''' (el [[bou]] en tres astes), dins de la [[mitologia celta]],  és una deitat gala representada en el pilar dels Nautas, un monument religiós galorromà construït en Lutècia ([[París]]) en el [[sigle I]], baix l'[[Emperador (Títul)|emperador]] [[Tiberi]]. Esta deitat té l'apariència d'un bou (tarvos) sobre el llom del qual es coloquen tres grulles (tri garanus). Este bou màgic», acompanyat de les seues tres grulles, s'amaga en el bosc que tala el [[deu]] Esus.
  
Tarvos és una versió del bou tricorni, emparentat en Esus. És una representació del món celta, la forma del qual més comú és un bou, en el cap alçat, la cama dreta en l'aire, com si fòra a colpejar el sol, en la coa formant un llaç sobre està de regrés. També és reconeixible per la seua tercera banya frontal, un dels més monumentals és el Avrigney-Virey (“Bou d'Avrigney”). És el símbol de la realea, la força i és lo opost al [[javalí]]. Es diu que es domestica quan es calça en boles en les puntes de les banyes. És un símbol important, representat quatre voltes en dos escenes en el calder de Gundestrup.  
+
Tarvos és una versió del bou tricorni, emparentat en Esus. És una representació del món celta, la forma del qual més comú és un bou, en el cap alçat, la cama dreta en l'aire, com si fòra a colpejar el sol, en la coa formant un llaç sobre està de regrés. També és reconeixible per la seua tercera banya frontal, un dels més monumentals és el Avrigney-Virey (“Bou d'Avrigney”). És el símbol de la realea, la força i és lo opost al [[javalí]]. Es diu que es domestica quan es calça en boles en les puntes de les banyes. És un símbol important, representat quatre voltes en dos escenes en el calder de Gundestrup.    
  
 
== Referències ==
 
== Referències ==

Última revisió del 16:47 12 jul 2024

Representació de Tarvos trigaranus

Tarvos trigaranus (el bou en tres astes), dins de la mitologia celta, és una deitat gala representada en el pilar dels Nautas, un monument religiós galorromà construït en Lutècia (París) en el sigle I, baix l'emperador Tiberi. Esta deitat té l'apariència d'un bou (tarvos) sobre el llom del qual es coloquen tres grulles (tri garanus). Este bou màgic», acompanyat de les seues tres grulles, s'amaga en el bosc que tala el deu Esus.

Tarvos és una versió del bou tricorni, emparentat en Esus. És una representació del món celta, la forma del qual més comú és un bou, en el cap alçat, la cama dreta en l'aire, com si fòra a colpejar el sol, en la coa formant un llaç sobre està de regrés. També és reconeixible per la seua tercera banya frontal, un dels més monumentals és el Avrigney-Virey (“Bou d'Avrigney”). És el símbol de la realea, la força i és lo opost al javalí. Es diu que es domestica quan es calça en boles en les puntes de les banyes. És un símbol important, representat quatre voltes en dos escenes en el calder de Gundestrup.

Referències[editar | editar còdic]

  • Bousquet, Antón (2018). The World Of The Gauls. Foundation(s) of a Celtic Philosophy. Koadig. p. 37-38.
  • Caesar, Julius; Hammond, Carolyn (translator) (1998). The Gallic War. The Gallic War, p. 128. ISBN 0-19-283582-3
  • Cotterell, Arthur (1997). «The Encyclopedia of Mythology: Classical, Celtic, Norse». Anness Publishing Ltd.
  • Eliade, Mircea. Historia de las ideas y las creencias religiosas II. De Gautama Buda al triunfo del cristianismo. Buenos Aires: 1999, p. 176
  • Miranda Jane Green, Mythes celtiques, Éditions du Seuil, 1995, p. 121
  • Sainero Sánchez, Ramón (1999). Diccionario Akal de Mitología celta. Ediciones AKAL. p. 193. ISBN 9788446009368

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Campos, Viviana (2003). El Mágico Mundo de los Celtas. Grijalbo: Buenos Aires, 2003. ISBN 978-950-28-0297-8
  • D'Arbois de Jubainville, H. «El Ciclo Mitológico irlandés y la mitología céltica». Barcelona, 1987
  • Green, Miranda. Symbol and image in celtic religious art. Routledge. Nueva York: 2004. pp. 88 - 89
  • Jufer, N. and T. Luginbühl (2001) Répertoire des dieux gaulois. París, Editions Errance. ISBN 2-87772-200-7
  • Mircea Eliade, A History of Religious Ideas, Vol. 2. University of Chicago Press (1982). § 171
  • Monaghan, Patricia (2009), The Encyclopedia of Celtic Mythology and Folklore, Infobase Publishing, ISBN 978-1-4381-1037-0
  • Simone Deyts (1992). Images des dieux de la Gaule (en francés). Paris: édition Errance

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons