Diferència entre les revisions de "Carta Magna"
Anar a la navegació
Anar a la busca
m (Text reemplaça - 'època' a 'época') |
|||
| (No es mostren 10 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | + | [[Image:Magna Carta (British Library Cotton MS Augustus II.106) - 02.jpg|thumb|right|Magna Carta Liberatum de l'any [[1215]]]] | |
| − | La '''Carta Magna''' (''Gran CArta'' en [[llatí]]), també coneguda com Magna Carta Liberatum, és un document [[Anglaterra|anglés]] | + | La '''Carta Magna''' (''Gran CArta'' en [[llatí]]), també coneguda com Magna Carta Liberatum, és un document [[Anglaterra|anglés]] acceptat pel rei Juan sense Terra front al acós dels problemes socials i les greus dificultats en la política exterior. |
| − | + | Fon elaborada despuix de les tenses i complicades reunions en Runnymede (Surrey). Despuix de moltes lluites i discussions, entre els nobles de l'época, la Carta Magna fon finalment sancionada pel rei Juan I en [[Londres]] el [[15 de juny]] de l'any [[1215]]. Els nobles normants oprimien als anglosaxons i estos es revelaren en contra d'ells. | |
| − | La Carta Magna és | + | La Carta Magna és l'antecedent dels regimens polítics moderns en els quals el poder del monarca o president es veu acotat o llimitat per un consell, senat, congrés, parlament o assamblea. Lo que demana la carta magna és una llimitació de poder per part dels normants. La carta magna és u dels noms que se li dona a una república. Els noms que se li dona a una constitució política són la constitució política, la carta magna i la norma de normes. |
== Bases de la Carta Magna == | == Bases de la Carta Magna == | ||
| − | Els xixanta-tres artículs dels que | + | Els xixanta-tres artículs dels que consta la Carta Magna, asseguren els drets feudals de la aristocràcia front al poder del Rei. |
| − | *S'establix que 25 barons, per mig d'una | + | * S'establix que 25 barons, per mig d'una comissió, controlen el poder del rei. |
| − | * | + | * Inclou una normalisació de la jurisprudència, per la que cap persona podrà ser enjuïciada soles per la voluntat del monarca. |
| − | *S'amplia la seguritat a | + | * S'amplia la seguritat a llauradors, comerciants i artesans, que en el dret feudal anterior no tenien. |
| − | *La monarquia | + | * La monarquia és compromet a respectar les llibertats religioses i polítiques. |
== Vore també == | == Vore també == | ||
| − | *[[Constitució]] | + | * [[Constitució]] |
| − | == Enllaços | + | == Enllaços externs == |
* [http://www.geocities.com/eqhd/cartamagnatexto.htm Text de la Carta Magna] | * [http://www.geocities.com/eqhd/cartamagnatexto.htm Text de la Carta Magna] | ||
* [http://www.geocities.com/eqhd/cartamagna.htm Anàlisis de la Carta Magna] | * [http://www.geocities.com/eqhd/cartamagna.htm Anàlisis de la Carta Magna] | ||
[[Categoria:Política]] | [[Categoria:Política]] | ||
Última revisió del 15:49 12 jul 2024
_-_02.jpg)
Magna Carta Liberatum de l'any 1215
La Carta Magna (Gran CArta en llatí), també coneguda com Magna Carta Liberatum, és un document anglés acceptat pel rei Juan sense Terra front al acós dels problemes socials i les greus dificultats en la política exterior.
Fon elaborada despuix de les tenses i complicades reunions en Runnymede (Surrey). Despuix de moltes lluites i discussions, entre els nobles de l'época, la Carta Magna fon finalment sancionada pel rei Juan I en Londres el 15 de juny de l'any 1215. Els nobles normants oprimien als anglosaxons i estos es revelaren en contra d'ells.
La Carta Magna és l'antecedent dels regimens polítics moderns en els quals el poder del monarca o president es veu acotat o llimitat per un consell, senat, congrés, parlament o assamblea. Lo que demana la carta magna és una llimitació de poder per part dels normants. La carta magna és u dels noms que se li dona a una república. Els noms que se li dona a una constitució política són la constitució política, la carta magna i la norma de normes.
Bases de la Carta Magna[editar | editar còdic]
Els xixanta-tres artículs dels que consta la Carta Magna, asseguren els drets feudals de la aristocràcia front al poder del Rei.
- S'establix que 25 barons, per mig d'una comissió, controlen el poder del rei.
- Inclou una normalisació de la jurisprudència, per la que cap persona podrà ser enjuïciada soles per la voluntat del monarca.
- S'amplia la seguritat a llauradors, comerciants i artesans, que en el dret feudal anterior no tenien.
- La monarquia és compromet a respectar les llibertats religioses i polítiques.