Diferència entre les revisions de "Coit"
(Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat') |
|||
| Llínea 40: | Llínea 40: | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||
| − | *[[Preservatiu]] | + | * [[Preservatiu]] |
| − | *[[Sexe segur]] | + | * [[Sexe segur]] |
| − | *[[Norma sexual]] | + | * [[Norma sexual]] |
| − | *[[Anex:Postures sexuals|Llista de postures sexuals]] | + | * [[Anex:Postures sexuals|Llista de postures sexuals]] |
| − | *[[Relació sexual]] | + | * [[Relació sexual]] |
== Referències == | == Referències == | ||
Última revisió del 15:23 12 jul 2024
El coit (del llatí: co-iter, ‘marcha en comú' o ‘anar en comú') és la copula o unió sexual entre dos individus. En els sers humans el coit és una part de la relació sexual, i implica la participació dels òrguens genitals externs o interns
En térmens de zoologia, és part del ritual de aparellament, sent el moment en el qual, el mascle i la femella d'una espècie s'adapten, és dir, quan el fal del mascle s'introduïx en la vagina de la femella i deposita allí les gametes masculines, a fi de que el gamet femení puga ser fecundat. És freqüent en mamífers, reptils i insectes.
El coit en humans[editar | editar còdic]
Coit vaginal[editar | editar còdic]
El coit vaginal consistix en la penetració del pene estant erecte en la vagina.
Encara que es tendix a pensar que la forma primigènia del coit vaginal en humans és el nomenat a tergita o ventro-dorsal -ya que esta existix en els atres mamífers de modo quasi excloent-, n'hi han estudis que posen en dubte esta teoria i troben relació entre les coaccions de tipos morfològic i la preferència pel coit ventro-ventral en el home i en el chimpansé bonobo.[1]
La posició sexual a tergita —açò és, la penetració del pene en la vagina es realisa estant la femella d'esquena al mascle— Sol ser nomenada levrette, si la dona està recolzant-se sobre les seues cames i braços, encara que també es realisa quan la dona penetrada vaginalment ho és d'esquena (per eixemple gitada recolzant la seua esquena en el baró).
La forma més comuna de coit en humans és la ventro-ventral o frontal, vulgarment nomenada posició del missioner, ya que popularment s'atribuïx l'introducció d'esta manera de coitar a Oceania als missioners.
Un atre eixemple de coit freqüent en humans és la posició de Andròmaca , en la dona assentada sobre l'home gitat. Esta pose dona més possibilitat de moviments tant a la dona com al varó, ya que abdós poden usar les seues mans per a acariciar atres parts del cos.
Coitus interruptus[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Coitus interruptus.
Es nomena coitus interruptus o coit interromput quan al final del coit l'eyaculació ocorre fora de la vagina.
Esta pràctica de traure el pene de la vagina just abans de l'eyaculació es va considerar com un método anticonceptiu natural durant molt de temps, pero no és una manera segura d'evitar l'embaràs, ya que el líquit pre-seminal —La secreció prèvia a l'eyaculació— també conté semen. No protegix als integrants de la parella de les ETS (com el sida o la sífilis).
Sexe anal[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Sexe anal.
En el sexe anal la penetració es realisa en l'ano de la parella (ya siga esta home o dona). El terme «coit anal» no s'utilisa en el llenguage usual. En llenguage acadèmic es nomena a vegades «pedicació» (del llatí pœdicatio o pœdicationis).
La persona que és penetrada pot eixercir força en els músculs de l'esfínter anal, estrenyent el pene i aumentant la sensació plaent. El semen eyaculat queda depositat en el recte fins que els excrements seguixquen el seu curs natural a l'exterior.
La mucosa anal no té lubrificació i és encara més fàcil d'irritar que la vagina, per lo que, des de la detecció del VIH, el virus que causa el sida, s'ha promogut l'us del preservatiu entre les persones que practiquen sexe anal, per a evitar un possible contagi.