Diferència entre les revisions de "Telèmac"
| (No es mostren 3 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[File:Telemachus and Mentor1.JPG|thumb|Telèmac i [[Méntor]], ilustració per a les ''[[Aventures de Telèmac]] '' de [[François Fénelon]] ([[1699]])]] | [[File:Telemachus and Mentor1.JPG|thumb|Telèmac i [[Méntor]], ilustració per a les ''[[Aventures de Telèmac]] '' de [[François Fénelon]] ([[1699]])]] | ||
| − | En la [[ | + | En la [[mitologia grega]], '''Telèmac''' (en [[grec antic]] Τηλέμαχος ''Têlémachos'', ‘que lluita llunt’, en alusió a son pare) és el fill d'[[Odisseu]] i de [[Penèlope]], i un personage de l'''[[Odissea]]'' d'[[Homer]]. |
== Mit == | == Mit == | ||
| Llínea 6: | Llínea 6: | ||
Els autors grecs divergien sobre el restant de la vida de Telèmac. Alguns l'associen a [[Policasta]], filla de Néstor, a [[Nausícaa]], filla de [[Alcínoo]], a sa germanastra [[Casífone]], filla de [[Circe]], i fins a la pròpia Circe. | Els autors grecs divergien sobre el restant de la vida de Telèmac. Alguns l'associen a [[Policasta]], filla de Néstor, a [[Nausícaa]], filla de [[Alcínoo]], a sa germanastra [[Casífone]], filla de [[Circe]], i fins a la pròpia Circe. | ||
| + | |||
| + | == Referències == | ||
| + | * Claudio Eliano: Varia Historia, XIII, 12 | ||
| + | * Dictis Cretense, VI, 6 | ||
| + | * Lamb, Charles: The Adventures of Ulysses, Chapman & Hall, 1808; en [[anglés]] | ||
| + | * Odisea, I, 216 | ||
| + | * Peck, Harry Thurston: Harper's Dictionary of Classical Antiquities, 1898 | ||
| − | == | + | == Bibliografia == |
| − | + | * Smith, W., ed. (1867). «Telemachus». A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. Boston: Little, Brown & Co. iii.989. OCLC 68763679 | |
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
Revisió de 17:16 10 jul 2024
En la mitologia grega, Telèmac (en grec antic Τηλέμαχος Têlémachos, ‘que lluita llunt’, en alusió a son pare) és el fill d'Odisseu i de Penèlope, i un personage de l'Odissea d'Homer.
Mit
Telèmac era molt jove quan son pare va partir a la Guerra de Troya. Vint anys despuix, s'esforçà en plantar cara als pretenents que acossaven a sa mare i partí en busca de son pare, a qui tots donaven per mort. Inicialment anà a Pilos junt a Néstor i posteriorment a Esparta junt a Menelao per a conseguir informació sobre ell. Néstor no sap res, pero Menelau li revela la visió de Proteu sobre son pare: Odisseu estigué retengut contra la seua voluntat per la nimfa Calips. Mentres tornava a Ítaca, Telèmac acabà encontrant-se en son pare i li ajudà llavors a acabar en els pretenents.
Els autors grecs divergien sobre el restant de la vida de Telèmac. Alguns l'associen a Policasta, filla de Néstor, a Nausícaa, filla de Alcínoo, a sa germanastra Casífone, filla de Circe, i fins a la pròpia Circe.
Referències
- Claudio Eliano: Varia Historia, XIII, 12
- Dictis Cretense, VI, 6
- Lamb, Charles: The Adventures of Ulysses, Chapman & Hall, 1808; en anglés
- Odisea, I, 216
- Peck, Harry Thurston: Harper's Dictionary of Classical Antiquities, 1898
Bibliografia
- Smith, W., ed. (1867). «Telemachus». A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. Boston: Little, Brown & Co. iii.989. OCLC 68763679
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Telèmac.