Diferència entre les revisions de "Palau de Santa Bàrbara"
(Pàgina nova, en el contingut: «{{En desenroll}} File:Façana de la plaça de sant Nicolau del palau dels Marquesos de santa Bàrbara, València.JPG|thumb|250px|Palau dels Marquesos de sant...») |
|||
| (No se mostren 6 edicions intermiges del mateix usuari) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | + | [[File:Façana de la plaça de sant Nicolau del palau dels Marquesos de santa Bàrbara, València.JPG|thumb|250px|Palau dels Marquesos de santa Bàrbara]] | |
| + | |||
| + | El '''Palau de Santa Bàrbara''', ubicat en la plaça de Sant Nicolau de la ciutat de [[Valéncia]] va ser construït en el [[sigle XV]] i és des de l'any [[1988]] propietat de la [[Generalitat Valenciana]], sent actualment la seu de la Conselleria de Transparència. | ||
| + | |||
| + | ==Descripció== | ||
| + | |||
| + | Conserva l'estructura del gòtic civil valencià: Pati interior en escala sobre arcs o galeries en la frontera en arcs. | ||
| + | |||
| + | L'edifici consta de planta baixa, semisoterràneu , entresol i dos plantes. Pero sense dubte, els elements arquitectònics més rellevants són els seus dos patis interiors, l'escala en àngul d'accés a la planta noble -característica de les cases nobles valencianes- i dos salons profusament decorats en pintures murals del [[sigle XIX]]. | ||
| + | |||
| + | Aixina mateix, una d'estes dependències conserva el sol en [[taulell|taulellets]] decorats, de la segona mitat del sigle XIX. En diverses estàncies es conserva el teginat de [[fusta]]. | ||
| + | |||
| + | == Història == | ||
| + | |||
| + | El seu orige se situa en el [[sigle XV]], d'a on prové la seua estructura gòtica bàsica, en la qual encara es pot vore la construcció tradicional de les cases nobiliàries del gòtic civil valencià: escala en el pati sobre arcs o galeries en la frontera en arcs. | ||
| + | |||
| + | No obstant això, en posterioritat fon objecte de múltiples intervencions que varen alterar de manera significativa la morfologia inicial. Entre estes actuacions arquitectòniques es troben documentades, en major o menor mesura, les realisades en els anys [[1747]], [[1859]], [[1872]], [[1877]] i [[1881]]. | ||
| + | |||
| + | En el [[sigle XX]], i posteriorment a la seua adquisició per la [[Generalitat Valenciana]], per a situar-hi el Centre de Deport, va ser objecte d'una profunda intervenció dirigida per Vicente González Móstoles i Alejandro Pons Romaní. | ||
| − | [[ | + | El nom del Palau és degut als Barons de Santa Bàrbara, que hi varen tindre la seua residència fins a la seua adquisició per la Generalitat Valenciana, en l'any [[1988]]. |
| + | |||
| + | Originàriament l'edifici va ser conegut com a Casa dels Julià, perque la seua construcció va ser mampresa per Baltasar Chuliá i Muñoz. En els anys, i per herència, el Palau va passar als titulars de la Baronia de Santa Bàrbara. | ||
| + | |||
| + | Actualmente és la seu del del Consell Jurídic Consultiu i en la planta baixa de l'edifici se situen la Secretaria General i els Servicis Administratius del Consell, aixina com el Registre. En l'entresòl està la Biblioteca i en la primera planta, ademés del Saló de Plens i Saló d'Actes, hi ha els despachos de diversos Consellers i la Presidència del Consell. | ||
| + | |||
| + | En la segona planta estan situats diversos despachos de Consellers i la totalitat dels Lletrats de la Institució. | ||
| − | |||
[[Categoria:Palaus]] | [[Categoria:Palaus]] | ||
[[Categoria:Palaus de la Comunitat Valenciana]] | [[Categoria:Palaus de la Comunitat Valenciana]] | ||
| + | [[Categoria:Palaus de la ciutat de Valéncia]] | ||
Última revisió del 12:16 7 jul 2024
El Palau de Santa Bàrbara, ubicat en la plaça de Sant Nicolau de la ciutat de Valéncia va ser construït en el sigle XV i és des de l'any 1988 propietat de la Generalitat Valenciana, sent actualment la seu de la Conselleria de Transparència.
Descripció[editar | editar còdic]
Conserva l'estructura del gòtic civil valencià: Pati interior en escala sobre arcs o galeries en la frontera en arcs.
L'edifici consta de planta baixa, semisoterràneu , entresol i dos plantes. Pero sense dubte, els elements arquitectònics més rellevants són els seus dos patis interiors, l'escala en àngul d'accés a la planta noble -característica de les cases nobles valencianes- i dos salons profusament decorats en pintures murals del sigle XIX.
Aixina mateix, una d'estes dependències conserva el sol en taulellets decorats, de la segona mitat del sigle XIX. En diverses estàncies es conserva el teginat de fusta.
Història[editar | editar còdic]
El seu orige se situa en el sigle XV, d'a on prové la seua estructura gòtica bàsica, en la qual encara es pot vore la construcció tradicional de les cases nobiliàries del gòtic civil valencià: escala en el pati sobre arcs o galeries en la frontera en arcs.
No obstant això, en posterioritat fon objecte de múltiples intervencions que varen alterar de manera significativa la morfologia inicial. Entre estes actuacions arquitectòniques es troben documentades, en major o menor mesura, les realisades en els anys 1747, 1859, 1872, 1877 i 1881.
En el sigle XX, i posteriorment a la seua adquisició per la Generalitat Valenciana, per a situar-hi el Centre de Deport, va ser objecte d'una profunda intervenció dirigida per Vicente González Móstoles i Alejandro Pons Romaní.
El nom del Palau és degut als Barons de Santa Bàrbara, que hi varen tindre la seua residència fins a la seua adquisició per la Generalitat Valenciana, en l'any 1988.
Originàriament l'edifici va ser conegut com a Casa dels Julià, perque la seua construcció va ser mampresa per Baltasar Chuliá i Muñoz. En els anys, i per herència, el Palau va passar als titulars de la Baronia de Santa Bàrbara.
Actualmente és la seu del del Consell Jurídic Consultiu i en la planta baixa de l'edifici se situen la Secretaria General i els Servicis Administratius del Consell, aixina com el Registre. En l'entresòl està la Biblioteca i en la primera planta, ademés del Saló de Plens i Saló d'Actes, hi ha els despachos de diversos Consellers i la Presidència del Consell.
En la segona planta estan situats diversos despachos de Consellers i la totalitat dels Lletrats de la Institució.