Diferència entre les revisions de "Revolució Gloriosa"
Anar a la navegació
Anar a la busca
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
La '''Revolució Gloriosa ''' fon el derrocament de [[Jacobo II d'Anglaterra|Jacobo II]] en l'any [[1688]] a través d'una conspiració entre alguns parlamentaris anglesos i el Estatúder holandés Guillermo d'Orange. Algunes voltes també es diu la '''Revolució Incruenta''', encara que hi hagué combats i pèrdues de vides humanes en [[Illa d'Irlanda|Irlanda]] i [[Escòcia]].<ref>Anglaterra, Escòcia, i Irlanda varen compartir un rei al mateix temps durant un temps, pero encara eren regnes separats en els seus parlaments propis - Permaneixerien aixina fins al [[Acta d'Unió (1707)]] entre Anglaterra i Escòcia per a formar el [[Regne de Gran Bretanya]], i el [[Acta d'Unió (1800)]] entre Gran Bretanya i Irlanda - aixina que és possible descriure a la Revolució com a incruenta si es mira des d'un punt de vista centrat en lo anglés.</ref> | La '''Revolució Gloriosa ''' fon el derrocament de [[Jacobo II d'Anglaterra|Jacobo II]] en l'any [[1688]] a través d'una conspiració entre alguns parlamentaris anglesos i el Estatúder holandés Guillermo d'Orange. Algunes voltes també es diu la '''Revolució Incruenta''', encara que hi hagué combats i pèrdues de vides humanes en [[Illa d'Irlanda|Irlanda]] i [[Escòcia]].<ref>Anglaterra, Escòcia, i Irlanda varen compartir un rei al mateix temps durant un temps, pero encara eren regnes separats en els seus parlaments propis - Permaneixerien aixina fins al [[Acta d'Unió (1707)]] entre Anglaterra i Escòcia per a formar el [[Regne de Gran Bretanya]], i el [[Acta d'Unió (1800)]] entre Gran Bretanya i Irlanda - aixina que és possible descriure a la Revolució com a incruenta si es mira des d'un punt de vista centrat en lo anglés.</ref> | ||
| − | La Revolució està fortament associada en els successos de la guerra dels Nou Anys de l'Europa Continental, i es pot vore com l'última invasió en èxit d'[[Anglaterra]]. Es pot dir que en el derrocament de Jacobo va començar el model parlamentari anglés. El monarca mai tornaria a tindre el poder absolut, i la Declaració de Drets es convertiria en un dels documents més importants de Gran Bretanya. La deposició del monarca catòlic Jacobo II va acabar en qualsevol oportunitat de que el catolicisme puguera ser restablit en Anglaterra. Ademés, la promulgació de la Llei de Tolerància va conduir a l'acceptació dels protestants no conformistes i a la marginació dels catòlics i atres grups minoritaris, com els judeus i ateus. | + | La Revolució està fortament associada en els successos de la guerra dels Nou Anys de l'Europa Continental, i es pot vore com l'última invasió en èxit d'[[Anglaterra]]. Es pot dir que en el derrocament de Jacobo va començar el model parlamentari anglés. El monarca mai tornaria a tindre el poder absolut, i la Declaració de Drets es convertiria en un dels documents més importants de Gran Bretanya. La deposició del monarca catòlic Jacobo II va acabar en qualsevol oportunitat de que el catolicisme puguera ser restablit en Anglaterra. Ademés, la promulgació de la Llei de Tolerància va conduir a l'acceptació dels protestants no conformistes i a la marginació dels catòlics i atres grups minoritaris, com els judeus i ateus. |
== Referències == | == Referències == | ||
Revisió de 10:41 7 jul 2024
La Revolució Gloriosa fon el derrocament de Jacobo II en l'any 1688 a través d'una conspiració entre alguns parlamentaris anglesos i el Estatúder holandés Guillermo d'Orange. Algunes voltes també es diu la Revolució Incruenta, encara que hi hagué combats i pèrdues de vides humanes en Irlanda i Escòcia.[1]
La Revolució està fortament associada en els successos de la guerra dels Nou Anys de l'Europa Continental, i es pot vore com l'última invasió en èxit d'Anglaterra. Es pot dir que en el derrocament de Jacobo va començar el model parlamentari anglés. El monarca mai tornaria a tindre el poder absolut, i la Declaració de Drets es convertiria en un dels documents més importants de Gran Bretanya. La deposició del monarca catòlic Jacobo II va acabar en qualsevol oportunitat de que el catolicisme puguera ser restablit en Anglaterra. Ademés, la promulgació de la Llei de Tolerància va conduir a l'acceptació dels protestants no conformistes i a la marginació dels catòlics i atres grups minoritaris, com els judeus i ateus.
Referències
- ↑ Anglaterra, Escòcia, i Irlanda varen compartir un rei al mateix temps durant un temps, pero encara eren regnes separats en els seus parlaments propis - Permaneixerien aixina fins al Acta d'Unió (1707) entre Anglaterra i Escòcia per a formar el Regne de Gran Bretanya, i el Acta d'Unió (1800) entre Gran Bretanya i Irlanda - aixina que és possible descriure a la Revolució com a incruenta si es mira des d'un punt de vista centrat en lo anglés.
Bibliografia
- Maurice Ashley, The Glorious Revolution of 1688 (Hodder & Stoughton, 1966; also Panther History 1968)
- Robert Beddard, A Kingdom without a King: The Journal of the Provisional Government in the Revolution of 1688 (Phaidon, 1988).
- Eveline Cruickshanks, The Glorious Revolution (British History in Perspective) (Palgrave Macmillan, 2000). ISBN 0-312-23009-5.
- Jonathan I. Israel, The Anglo-Dutch Moment: Essays on the Glorious Revolution and its World Impact (Cambridge University Press, 2003). ISBN 0-521-54406-8.
- John Miller, The Glorious Revolution (Longman, 2d. Ed., 1997). ISBN 0-582-29222-0.
- Steven C. A. Pincus, England's Glorious Revolution 1688–89: A Brief History with Documents (Bedford/St. Martin's, 2005). ISBN 0-312-16714-8.
- Edward Vallance, The Glorious Revolution: 1688 — Britain's Fight for Liberty (Brown Little, 2006). ISBN 1-933648-24-4.