Diferència entre les revisions de "L'Avellà"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No es mostren 8 edicions intermiges d'4 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
'''L'Avellà''' és un parage ple d'encant que perteneix al terme municipal de [[Catí]] situat a uns 5 Km. de la població.
+
[[File:Ermita de l'Avellà 2.JPG|thumb|250px|Ermita de l'Avellà]]
  
L'Avellà és un Santuari-Balneari rodejat de montanyes que oferix una excelent vista de boscs de carrasques milenàries, situat en un clot a uns 900 m. d'altitut junt a un santuari d'antiga devoció i a on se troba un balneari que se beneficie de les preciades aigües que brollen de l'alvertent junt a l'ermitori.
+
'''L'Avellà''' és un parage ple d'encant que pertany al terme municipal de [[Catí]] situat a uns 5 quilòmetros de la població.  
  
El conjunt del Santuari o Balneari de la Mare de Deu de l'Avellà està format per l'ermita, un hostal adjunt i la Font de l'Avellà. Al seu voltant ha sorgit tota una indústria del turisme i de l'aigua, en una Fonda, la Casa de Banys, apartaments turístics i una planta embotelladora.
+
L'Avellà és un Santuari-Balneari rodejat de montanyes que oferix una excelent vista de boscs de carrasques milenàries, situat en un clot a uns 900 metros d'altitut junt a un santuari d'antiga devoció i a on se troba un balneari que es beneficia de les preciades aigües que brollen de l'alvertent junt a l'ermitori.
  
Des de Catí se pot eixir pel ''Prigó de l'Avellà'' i començar una progressiva ascensió pel Camí Vell o per la carretera fins a arribar a l'Avellà.  
+
El conjunt del Santuari o Balneari de la Mare de Deu de l'Avellà està format per l'ermita, un hostal adjunt i la Font de l'Avellà. Al rededor ha sorgit tota una indústria del turisme i de l'aigua, en una Fonda, la Casa de Banys, apartaments turístics i una planta embotelladora.
  
* '''L'Ermita''' o Santuari. L'actual ermita de la Mare de Deu de l'Avellà se va construïr a principis del [[sigle XVIII]], sustituint a l'anterior que datava del [[sigle XVI]]. En el seu interior destaquen els frescs de Pascual Mespletera que cobrixen la volta i les parets del santuari.
+
Des de Catí es pot eixir pel ''Prigó de l'Avellà'' i començar una progressiva ascensió pel Camí Vell o per la carretera fins a arribar a l'Avellà.  
  
* '''Alvertent'''. Junt a l'ermitori n'hi ha un alvertent a on brolla l'aigua, la fama del qual era ya coneguda pels àraps. L'aigua és l'ullal d'una roca calcinosa, on la tradició oral situa la miraculosa aparició de la Mare de Deu de l'Avellà. El naiximent d'aigua sulfurosa està declarat d'utilitat pública des de [[1928]], posseïx propietats curatives per a la pell i el renyó. L'aigua de l'Avellà és l'aigua de Catí, és famosa per les seues propietats, digestiva, diürètica i dermatològica, de gran prestigi en la comarca del [[El Maestrat|Maestrat]] i [[Castelló]].  
+
* '''L'Ermita''' o Santuari. L'actual ermita de la Mare de Deu de l'Avellà es va construir a principis del [[sigle XVIII]], substituint a l'anterior que datava del [[sigle XVI]]. En el seu interior destaquen els frescs de Pascual Mespletera que cobrixen la volta i les parets del santuari.
  
* '''Balneari'''. En eixe mateix lloc també es va construïr la casa de Banys, que fon l'orige del actual balneari.  
+
* '''Alvertent'''. Junt a l'ermitori hi ha un alvertent d'a on brolla l'aigua, la fama del qual era ya coneguda pels àraps. L'aigua brolla d'un ullal d'una roca calcinosa, a on la tradició oral situa la miraculosa aparició de la Mare de Deu de l'Avellà. El naiximent d'aigua sulfurosa està declarat d'utilitat pública des de l'any [[1928]], posseïx propietats curatives per a la pell i el renyó. L'aigua de l'Avellà és l'aigua de Catí, és famosa per les seues propietats, digestiva, diürètica i dermatològica, de gran prestigi en la comarca del [[El Maestrat|Maestrat]] i [[Castelló]].
 +
 
 +
* '''Balneari'''. En eixe mateix lloc també es va construir la casa de Banys, que fon l'orige del actual balneari.  
  
 
Per als catinencs és un lloc sagrat i venerat per la miraculosa aparició de la Verge.   
 
Per als catinencs és un lloc sagrat i venerat per la miraculosa aparició de la Verge.   
  
Des de l'Avellà es poden efectuar passejades per tota la serra. Alguns s'atrevixen a aplegar fins a l'ermita de Santa Llúcia, en Salvasoria i els més jóvens no desdenyen la possibilitat d'acostar-se fins a Gibalcolla, per a passar la jornada en la finca on pasten les resses braus i l'eguada.
+
Des de l'Avellà es poden efectuar passejades per tota la serra. Alguns s'atrevixen a aplegar fins a l'ermita de Santa Llúcia, en Salvasoria i els més jóvens no desdenyen la possibilitat d'acostar-se fins a Gibalcolla, per a passar la jornada en la finca a on pasten les resses braus i l'eguada.
 +
 
 +
== Vore també ==
 +
 
 +
* [[Catí]]
 +
 
 +
== Referències ==
 +
* Cantos i Aldaz 1996: p. 34
 +
* [https://www.lasprovincias.es/v/20121023/castellon/comienza-restauracion-murales-ermita-20121023.html Restauración de la ermita de la Virgen de l'Avellà. Las Provincias]
 +
 
 +
== Bibliografia ==
 +
* Cantos i Aldaz, F. Xavier; Aguilella i Arzo, Gustau. Inventari d'Ermites, Ermitages i Santuaris de l'Alt i Baix Maestrat. Castelló: Diputació, 1996. ISBN 84-86895-72-3
 +
* Celma, Francisco. Historia del Santuario de Nuestra Señora de la Misericordia y de la fuente de la Vella sito en termino de la Villa Real de Cati del Obispado de Tortosa en el Reyno de Valencia (en castellà). Valéncia: por Joseph Tomas Lucas, 1759
 +
* Gil Saura, Yolanda. Arquitectura barroca en Castellón (en castellà). Castelló: Diputació, 2004. ISBN 84-89944-93-8
 +
* Hofbauerová, Vera. «Eliminación de humedades de la ermita del balneario de Nuestra señora de Avellà, Catí (Castellón)» (en [[castellà]]) www.veraarquitecta.com
 +
* Mundina Milallave, Bernardo. Historia, Geografía y Estadística de la provincia de Castellón (en castellà). Castelló: Imprenta y Librería de Rovira Hermanos, 1873
 +
* Pascual Moliner, Vicente. Tresors amagats. Les ermites de Castelló. Castelló: Diputació, 1997. ISBN 84-86895-95-2
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
 +
{{Commonscat|Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí}}
  
 
* [http://www.catimenu.com/avellab.htm Balneari de l'Avellà]
 
* [http://www.catimenu.com/avellab.htm Balneari de l'Avellà]

Última revisió del 11:09 6 jul 2024

Ermita de l'Avellà

L'Avellà és un parage ple d'encant que pertany al terme municipal de Catí situat a uns 5 quilòmetros de la població.

L'Avellà és un Santuari-Balneari rodejat de montanyes que oferix una excelent vista de boscs de carrasques milenàries, situat en un clot a uns 900 metros d'altitut junt a un santuari d'antiga devoció i a on se troba un balneari que es beneficia de les preciades aigües que brollen de l'alvertent junt a l'ermitori.

El conjunt del Santuari o Balneari de la Mare de Deu de l'Avellà està format per l'ermita, un hostal adjunt i la Font de l'Avellà. Al rededor ha sorgit tota una indústria del turisme i de l'aigua, en una Fonda, la Casa de Banys, apartaments turístics i una planta embotelladora.

Des de Catí es pot eixir pel Prigó de l'Avellà i començar una progressiva ascensió pel Camí Vell o per la carretera fins a arribar a l'Avellà.

  • L'Ermita o Santuari. L'actual ermita de la Mare de Deu de l'Avellà es va construir a principis del sigle XVIII, substituint a l'anterior que datava del sigle XVI. En el seu interior destaquen els frescs de Pascual Mespletera que cobrixen la volta i les parets del santuari.
  • Alvertent. Junt a l'ermitori hi ha un alvertent d'a on brolla l'aigua, la fama del qual era ya coneguda pels àraps. L'aigua brolla d'un ullal d'una roca calcinosa, a on la tradició oral situa la miraculosa aparició de la Mare de Deu de l'Avellà. El naiximent d'aigua sulfurosa està declarat d'utilitat pública des de l'any 1928, posseïx propietats curatives per a la pell i el renyó. L'aigua de l'Avellà és l'aigua de Catí, és famosa per les seues propietats, digestiva, diürètica i dermatològica, de gran prestigi en la comarca del Maestrat i Castelló.
  • Balneari. En eixe mateix lloc també es va construir la casa de Banys, que fon l'orige del actual balneari.

Per als catinencs és un lloc sagrat i venerat per la miraculosa aparició de la Verge.

Des de l'Avellà es poden efectuar passejades per tota la serra. Alguns s'atrevixen a aplegar fins a l'ermita de Santa Llúcia, en Salvasoria i els més jóvens no desdenyen la possibilitat d'acostar-se fins a Gibalcolla, per a passar la jornada en la finca a on pasten les resses braus i l'eguada.

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Cantos i Aldaz, F. Xavier; Aguilella i Arzo, Gustau. Inventari d'Ermites, Ermitages i Santuaris de l'Alt i Baix Maestrat. Castelló: Diputació, 1996. ISBN 84-86895-72-3
  • Celma, Francisco. Historia del Santuario de Nuestra Señora de la Misericordia y de la fuente de la Vella sito en termino de la Villa Real de Cati del Obispado de Tortosa en el Reyno de Valencia (en castellà). Valéncia: por Joseph Tomas Lucas, 1759
  • Gil Saura, Yolanda. Arquitectura barroca en Castellón (en castellà). Castelló: Diputació, 2004. ISBN 84-89944-93-8
  • Hofbauerová, Vera. «Eliminación de humedades de la ermita del balneario de Nuestra señora de Avellà, Catí (Castellón)» (en castellà) www.veraarquitecta.com
  • Mundina Milallave, Bernardo. Historia, Geografía y Estadística de la provincia de Castellón (en castellà). Castelló: Imprenta y Librería de Rovira Hermanos, 1873
  • Pascual Moliner, Vicente. Tresors amagats. Les ermites de Castelló. Castelló: Diputació, 1997. ISBN 84-86895-95-2

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons