Diferència entre les revisions de "L'Avellà"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «'''L'Avellà''' és un parage ple d'encant que perteneix al terme municipal de Catí situat a uns 5 Km. de la població. L'Avellà és un Santuari-Balnear...»)
 
 
(No es mostren 10 edicions intermiges d'4 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
'''L'Avellà''' és un parage ple d'encant que perteneix al terme municipal de [[Catí]] situat a uns 5 Km. de la població.
+
[[File:Ermita de l'Avellà 2.JPG|thumb|250px|Ermita de l'Avellà]]
  
L'Avellà és un Santuari-Balneari rodejat de montanyes que oferix una excelent vista de boscs de carrasques milenàries, situat en un clot a uns 900 m. d'altitut junt a un santuari d'antiga devoció i a on se troba un balneari que se beneficie de les preciades aigües que brollen de l'alvertent junt a l'ermitori.
+
'''L'Avellà''' és un parage ple d'encant que pertany al terme municipal de [[Catí]] situat a uns 5 quilòmetros de la població.
 +
 
 +
L'Avellà és un Santuari-Balneari rodejat de montanyes que oferix una excelent vista de boscs de carrasques milenàries, situat en un clot a uns 900 metros d'altitut junt a un santuari d'antiga devoció i a on se troba un balneari que es beneficia de les preciades aigües que brollen de l'alvertent junt a l'ermitori.
 +
 
 +
El conjunt del Santuari o Balneari de la Mare de Deu de l'Avellà està format per l'ermita, un hostal adjunt i la Font de l'Avellà. Al rededor ha sorgit tota una indústria del turisme i de l'aigua, en una Fonda, la Casa de Banys, apartaments turístics i una planta embotelladora.
 +
 
 +
Des de Catí es pot eixir pel ''Prigó de l'Avellà'' i començar una progressiva ascensió pel Camí Vell o per la carretera fins a arribar a l'Avellà.
 +
 
 +
* '''L'Ermita''' o Santuari. L'actual ermita de la Mare de Deu de l'Avellà es va construir a principis del [[sigle XVIII]], substituint a l'anterior que datava del [[sigle XVI]]. En el seu interior destaquen els frescs de Pascual Mespletera que cobrixen la volta i les parets del santuari. 
 +
 
 +
* '''Alvertent'''. Junt a l'ermitori hi ha un alvertent d'a on brolla l'aigua, la fama del qual era ya coneguda pels àraps. L'aigua brolla d'un ullal d'una roca calcinosa, a on la tradició oral situa la miraculosa aparició de la Mare de Deu de l'Avellà. El naiximent d'aigua sulfurosa està declarat d'utilitat pública des de l'any [[1928]], posseïx propietats curatives per a la pell i el renyó. L'aigua de l'Avellà és l'aigua de Catí, és famosa per les seues propietats, digestiva, diürètica i dermatològica, de gran prestigi en la comarca del [[El Maestrat|Maestrat]] i [[Castelló]].
 +
 
 +
* '''Balneari'''. En eixe mateix lloc també es va construir la casa de Banys, que fon l'orige del actual balneari.
 +
 
 +
Per als catinencs és un lloc sagrat i venerat per la miraculosa aparició de la Verge. 
 +
 
 +
Des de l'Avellà es poden efectuar passejades per tota la serra. Alguns s'atrevixen a aplegar fins a l'ermita de Santa Llúcia, en Salvasoria i els més jóvens no desdenyen la possibilitat d'acostar-se fins a Gibalcolla, per a passar la jornada en la finca a on pasten les resses braus i l'eguada.
 +
 
 +
== Vore també ==
 +
 
 +
* [[Catí]]
 +
 
 +
== Referències ==
 +
* Cantos i Aldaz 1996: p. 34
 +
* [https://www.lasprovincias.es/v/20121023/castellon/comienza-restauracion-murales-ermita-20121023.html Restauración de la ermita de la Virgen de l'Avellà. Las Provincias]
 +
 
 +
== Bibliografia ==
 +
* Cantos i Aldaz, F. Xavier; Aguilella i Arzo, Gustau. Inventari d'Ermites, Ermitages i Santuaris de l'Alt i Baix Maestrat. Castelló: Diputació, 1996. ISBN 84-86895-72-3
 +
* Celma, Francisco. Historia del Santuario de Nuestra Señora de la Misericordia y de la fuente de la Vella sito en termino de la Villa Real de Cati del Obispado de Tortosa en el Reyno de Valencia (en castellà). Valéncia: por Joseph Tomas Lucas, 1759
 +
* Gil Saura, Yolanda. Arquitectura barroca en Castellón (en castellà). Castelló: Diputació, 2004. ISBN 84-89944-93-8
 +
* Hofbauerová, Vera. «Eliminación de humedades de la ermita del balneario de Nuestra señora de Avellà, Catí (Castellón)» (en [[castellà]]) www.veraarquitecta.com
 +
* Mundina Milallave, Bernardo. Historia, Geografía y Estadística de la provincia de Castellón (en castellà). Castelló: Imprenta y Librería de Rovira Hermanos, 1873
 +
* Pascual Moliner, Vicente. Tresors amagats. Les ermites de Castelló. Castelló: Diputació, 1997. ISBN 84-86895-95-2
 +
 
 +
== Enllaços externs ==
 +
{{Commonscat|Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí}}
 +
 
 +
* [http://www.catimenu.com/avellab.htm Balneari de l'Avellà]
 +
* [http://www.catimenu.com/avellafont.htm Font de l'Avellà]
 +
* [http://www.catimenu.com/avellaer.htm Ermita de l'Avellà]
 +
 
 +
[[Categoria:Arquitectura]]
 +
[[Categoria:Arquitectura valenciana]]
 +
[[Categoria:Monuments del Regne de Valéncia]]
 +
[[Categoria:Religió]]
 +
[[Categoria:Catolicisme]]

Última revisió del 11:09 6 jul 2024

Ermita de l'Avellà

L'Avellà és un parage ple d'encant que pertany al terme municipal de Catí situat a uns 5 quilòmetros de la població.

L'Avellà és un Santuari-Balneari rodejat de montanyes que oferix una excelent vista de boscs de carrasques milenàries, situat en un clot a uns 900 metros d'altitut junt a un santuari d'antiga devoció i a on se troba un balneari que es beneficia de les preciades aigües que brollen de l'alvertent junt a l'ermitori.

El conjunt del Santuari o Balneari de la Mare de Deu de l'Avellà està format per l'ermita, un hostal adjunt i la Font de l'Avellà. Al rededor ha sorgit tota una indústria del turisme i de l'aigua, en una Fonda, la Casa de Banys, apartaments turístics i una planta embotelladora.

Des de Catí es pot eixir pel Prigó de l'Avellà i començar una progressiva ascensió pel Camí Vell o per la carretera fins a arribar a l'Avellà.

  • L'Ermita o Santuari. L'actual ermita de la Mare de Deu de l'Avellà es va construir a principis del sigle XVIII, substituint a l'anterior que datava del sigle XVI. En el seu interior destaquen els frescs de Pascual Mespletera que cobrixen la volta i les parets del santuari.
  • Alvertent. Junt a l'ermitori hi ha un alvertent d'a on brolla l'aigua, la fama del qual era ya coneguda pels àraps. L'aigua brolla d'un ullal d'una roca calcinosa, a on la tradició oral situa la miraculosa aparició de la Mare de Deu de l'Avellà. El naiximent d'aigua sulfurosa està declarat d'utilitat pública des de l'any 1928, posseïx propietats curatives per a la pell i el renyó. L'aigua de l'Avellà és l'aigua de Catí, és famosa per les seues propietats, digestiva, diürètica i dermatològica, de gran prestigi en la comarca del Maestrat i Castelló.
  • Balneari. En eixe mateix lloc també es va construir la casa de Banys, que fon l'orige del actual balneari.

Per als catinencs és un lloc sagrat i venerat per la miraculosa aparició de la Verge.

Des de l'Avellà es poden efectuar passejades per tota la serra. Alguns s'atrevixen a aplegar fins a l'ermita de Santa Llúcia, en Salvasoria i els més jóvens no desdenyen la possibilitat d'acostar-se fins a Gibalcolla, per a passar la jornada en la finca a on pasten les resses braus i l'eguada.

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Cantos i Aldaz, F. Xavier; Aguilella i Arzo, Gustau. Inventari d'Ermites, Ermitages i Santuaris de l'Alt i Baix Maestrat. Castelló: Diputació, 1996. ISBN 84-86895-72-3
  • Celma, Francisco. Historia del Santuario de Nuestra Señora de la Misericordia y de la fuente de la Vella sito en termino de la Villa Real de Cati del Obispado de Tortosa en el Reyno de Valencia (en castellà). Valéncia: por Joseph Tomas Lucas, 1759
  • Gil Saura, Yolanda. Arquitectura barroca en Castellón (en castellà). Castelló: Diputació, 2004. ISBN 84-89944-93-8
  • Hofbauerová, Vera. «Eliminación de humedades de la ermita del balneario de Nuestra señora de Avellà, Catí (Castellón)» (en castellà) www.veraarquitecta.com
  • Mundina Milallave, Bernardo. Historia, Geografía y Estadística de la provincia de Castellón (en castellà). Castelló: Imprenta y Librería de Rovira Hermanos, 1873
  • Pascual Moliner, Vicente. Tresors amagats. Les ermites de Castelló. Castelló: Diputació, 1997. ISBN 84-86895-95-2

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons